• Cerca general
• Cerca per camps
• Cerca per matèries

Trieu el camp Id MCEM Ciutat Biblioteca o Arxiu Signatura Títol Autor Llengua Data Suport Copista Enquadernació Contingut Observacions

- Acadèmies literàries Alquímia Art Astrologia i astronomia Bíblia Bibliografia i inventaris Biografies Botànica Cartes i epistolaris Cavalleria Còmput i calendari Devoció Diàlegs Diccionaris i vocabularis Dietaris i memòries Doctrina cristiana Documents Dret Economia Epigrafia Equitació Espiritualitat Falsificacions Farmàcia Filosofia Física Formularis Gastronomia Genealogia i heràldica Geografia Gramàtica i llengua Hagiografia Historiografia Jocs i entreteniments Lògica Matemàtiques Medicina Metafísica Miscel·lànies historicodocumentals Miscel·lànies literàries Moral Música i dansa Narrativa Notaria Numismàtica Oratòria Ordinacions Pedagogia Poesia Polèmica religiosa Política Profecies Psicologia Receptes i eixarms Relacions i gasetes Retòrica i poètica Sense classificar Sermons Teatre i espectacles Tècnica Teologia Tradició clàssica catalana Tradició clàssica grecollatina Traduccions Veterinària

 

 

 

 

 

Id MCEM: 379

Ciutat:  Barcelona Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca Pública Episcopal Signatura: Ms. 112 Signatures antigues: 3-XXXV, 19, 2312 Data: 1600 Llengua:  Català Suport: Paper Mides: 220 x 155 mm; f. de format menor, alguns relligats Folis: 2 + f. 4-183 completada en llapis i sobreposada a una altra a partir del f. 66 + 3 Copista: Autògraf Enquadernació:  Pergamí Llom: "Història de Catalunya. [...] 1600. Ms." Procedència:  "Es de la Biblioteca Catalana Pública Episcopal de Barcelona" Estat de conservació:  Acèfal; amb llacunes Ornamentació: Addicions i correccions al text i al marge. Alguns paràgrafs estan numerats Matèries: Historiografia Autor:  [Pere Gil (1550-1622)] Títol:  [Història moral de Catalunya] Contingut:  F. 4 [Pròleg]. Inc. (mutilat): "[...] arrimar esta nostra història ab la dels [ratllat p] summos pontífices y fer menció dels papas que [interl. <que> lavors] govèrnavan, per [interl. a] que d'esta manera proceesca esta història ab més claredad y participe de més llustre, certitut y veritat. Supposada, [interl. donchs], la dita certitut de la història sagrada y de la història ecclesiàstica pontifical, y supposada esta breu summa dels anys que ha és creat lo món y de las edats d'ell, segueyx-se que, començant en particular de referir las cosas de Espanya y Cathalunya, tractem [interl. en lo capítol següent] dels primers habitadors d'ella". F. 9-9v: "Cap. III: de las quatre monarchias del món, y de las nacions que habitaren [interl. en] Espanya y Cathalunya, y [interl. dels] reys [interl. o capitans] que la governaren des de la gran seca fins a la entrada dels romans [interl. en] Espanya". Inc.: "Lo propheta Daniel, en lo capítol segon de la sua prophecia, refereyx que Nabucodonosor, rey de Babilònia, una nit somnià un somni". F. 14-18v: "Cap. IIII [ratllat cap. IV]: de las grans guerras que y hagué en Espanya [interl. governant Anníbal], des de la entrada dels romans en ella fins que la subjugaren tota, y dels [interl. cònsols o] governadors romans que [ratllat la] governaren a Espanya y Cathalunya fins a la nativitat de Jesuchrist, nostre senyor". F. 19-27v: "Cap. V: dels emperadors romans que governaren a Espanya y [interl. de las] cosas que succey¨ren en ella, principalment en Cathalunya, des del primer emperador, [interl. nomenat] Octaviano Cèsar Augusto, y des [interl. del primer any; ratllat de] [de la] nativitat del Salvador fins a l'emperador Honòrio, [ratllat en qual foren; interl. en lo qual temps foren començats de] llançar los romans de Espanya y entraren los godos en ella, [interl. cerca] de l'any 420 [ratllat des de; interl. de] la nativitat de nostre Senyor". F. 28-31v: "Cap. VI: summa del temps y del different govern en què fou governada Espanya y Cathalunya per tot lo [ratllat temps] discurç que estigué debayx del domini dels romans, per espay de 640 anys, y quina llengua en dit temps fou usada en Espanya y Cathalunya". F. 32-35v: "Cap. VII: qual sia lo principi y la generació dels godos, vàndalos, alanos, suevos, silingos, y com entraren en Espanya, y dins quant temps se feren senyors, [interl. llançant als romans], de tota ella, y com per estas nacions se mudaren [interl. casi] totes les coses de Espanya y en special de Cathalunya". F. 36-42v: "Cap. VIII: summa y relació dels reys godos, des de que en lo any 360 isqueren de sa terra y després entraren en Espanya, [interl. cerca de l'any 415], y la governaren, perseverant en ella fins a l'añy 714, en què per la entrada dels moros [ratllat fou perduda; interl. fou] mort lo derrer rey, nomenat don Rodrigo, y Espanya, [interl. ab Cathalunya], fou [ratllat perduda] lo añy 715 perduda". F. 43-48: "Cap. IX: del modo que fou presa Espanya; quantas vegadas entraren los moros en ella; com venceren lo gran exèrcit del rey don Rodrigo; com [ratllat hont arribaren; interl. prengueren a Cathalunya]; quinas províncias, ciutats y comarcas [ratllat prengueren; interl. ocuparen]; fins a hont arribaren y quines terras restaren en Espanya ab alguns christians, las quals no foren dels moros ocupadas; qual fou lo fi [interl. de] don Julián y dels seus, y en quina manera se partiren los moros tota Espanya y en special a Cathalunya". F. 50-80v: "Cap. X: del modo com fou conquistada Cathalunya per los conquistadors, en especial per los comptes de Barcelona; quants y quins comptes foren los qui la conquistaren y governaren, y quinas cosas principals feren, des de l'any 715, en què fou perduda, fins a l'any 1137, en lo qual se ajuntà Cathalunya ab Aragó per lo casament de [ratllat l compte] don Ramon Berenguer 4, compte de Barcelona, ab donya Petronilla, y per altre [interl. nom Urraca], reyna de Aragó, y [interl. fins] lo añy 1162, en lo qual dit compte morí". F. 81-116v: "Cap. XI: dels reys de Aragó y comptes de Barcelona des de l'añy 1162, en lo qual començà de regnar don Alonso, que primerament se intitulà rey de Aragó y compte de Barcelona, fins a l'añy 1479, en lo qual [interl. començà de regnar don Ferrando 2, y] per lo matrimoni del dit [ratllat Hernando] don Ferrando, rey de Aragó, ab dona Elisabet, reyna de Castella, se ajuntà Aragó ab Castella, intitulant-se rey de Castella y de Aragó". F. 117-148v: "Cap. XII: dels reys de Aragó y comptes de Barcelona y juntament reys de [ratllat tota] Españya, des de l'añy 1479, en lo qual començà de ser rey de tota Españya, excepto Portugal, lo rey [interl. cathòlic] don Ferrando 2, fins lo añy 1600, en lo qual lo cathòlic rey don Phelip [interl. 2 de Aragó y 3 de Castella] ab molta felicitat governa y és rey universal de tota Espanya, de totas las índias y altres grans regnes y estats". F. 156-170v: "Cap. XIII: dels reys que són estats de [interl. Astúrias, Galícia], Leon y de Castella, des de la perdició de Espanya en lo any 715 y des del primer, que fou lo príncep y rey don Pelayo, fins a l'añy 1480, en lo qual Castella se ajuntà ab la corona de Aragó per lo casament que·s féu de don Ferrando, rey de Aragó, ab donya Isabel, reyna de Castella, [afegit a cont. y fins a l'añy 1600]". F. 172-173v: "Cap. XIIII: dels [interl. comtes]-reys que són estats en Aragó des de la perdició de Espanya en lo añy 715 fins que se ajuntà lo regne de Aragó ab lo comptat de Barcelona per casament de don [Ramon] Berenguer 4, compte de Barcelona, ab donya Petronilla, y per altre nom Urraca, reyna de Aragó, en lo any 1137 de nostre Redemptor". F. 175-180v: "Cap. XV: dels reys que són estats de Navarra des de la perdició de Espanya en lo any 715 fins que últimament se ajuntà lo regne de Navarra ab los regnes de [ratllat Leó y] Castella [ratllat per] y Aragó per lo valor del rey cathòlic don Ferrando 2, [interl. y persevera dit regne ajuntat] fins lo añy 1600 de nostre Redemptor". F. 181-182: "Cap. XVI: dels reys que són estats de Portugal des de l'añy 1110, en lo qual començaren de governar en aquella [ratllat part de Portugal; interl. terra] fins lo añy 1600". Expl. (Felip III): "y viu lo present añy 1600. Lo Senyor per sa misericòrdia li vulla concedir molts y plens anys de sancta y felice vida, amén".   Observacions:  Al f. [1], en llapis, d'una mà moderna: "Autor Pere Gil. Cf. 235" (en referència al ms. 235 d'aquesta biblioteca, que conté la Geografia de Catalunya de Gil). Entre els f. 123 i 124 hi ha una adreça retallada, d'una altra mà: "[...] padre Pedro Gil, de la [Compañí]a de Jesús, confessor de su excelencia [...] Palermo. Messina" (per a les diverses estades de Gil a Itàlia veg. Iglésies 1949b: 41-42). Entre els f. 146 i 147, dues notes no relligades ni incloses en la numeració; una d'elles, copiada per dues mans, estripada en dos trossos, recorda l'entrada de Felip III a Barcelona el 1599 i copia el poema que hom llegí davant el rei (inc.: "Barcino, dives opum, multis pulcherrima rebus"; editat al Llibre de les solemnitats 1930-1947: II, 131; cf. també la contribució de Pérez Samper (1989: 348-353). Al peu del f. 49v: "A te principium tibi desinet, Ihesus, hinc principium, huc refer exitum. Dulce mihi nihil esse praecor, si nomen Jesu dulce absit, cum sit hoc sine dulce nihil". Es tracta d'una còpia de treball del mateix autor, tal com indiquen les nombroses addicions i correccions al text, als marges i als fulls relligats amb el volum. Es deixen alguns espais i fulls en blanc per a completar capítols inacabats. Sobre l'objectiu i l'estructura de l'obra, veg. f. 54v: "no és ma intenció escríurer annals ni fer crònica llarguíssima y cumplidíssima de Cathalunya, sinó sols fer una història breu y compendiosa, però clara y en si mateyxa sufficient, per a que d'ella se enténgan ab claredat y bon orde y distinctió de temps las cosas de Cathalunya, y ajude esta història moral a la altra història ecclesiàstica y de sants de Cathalunya, a la qual yo tinc y dec particular affectió y devoció". Que el títol de l'obra devia incloure l'adjectiu "moral" semblen indicar-ho els f. 19v ("en lo qual solament tractam de la història moral de Espanya y Cathalunya"), 42v ("tota la història moral y ecclesiàstica que en lo present y següent libre se ha de referir"), 50 (capçalera ratllada: "Història cathalana moral") i 54v, ja citat. El ms. 112 permet completar les notícies d'Iglésies (1949b: 51-53), que no coneixia aquest ms., sobre l'estructura de la "història catalana" que Gil projectava. L'obra havia de tenir quatre parts: la primera és una geografia, conservada al ms. 235 [1]; la segona, una història "moral" d'Espanya i Catalunya, és al ms. 112; la tercera -esmentada, p. e., als ms. 112 (f. 19v) i 235 ([1], f. 7v; [2b], f. 1), i de la qual sembla que no ens ha arribat res- havia de consistir en una "Història eclesiàstica de Cathalunya"; la quarta, en una col·lecció de vides de sants: es deu tractar, com suposava Iglésies (p. 53), del [2] del ms. 235 (al ms. 112, f. 23v, es remet en una nota al marge al "llibre 4, en la vida de sant Magí", una vida del qual es pot llegir al ms. 235, [2a], f. 16). Als f. 50-54v del capítol X, Gil fa unes interessants consideracions teòriques sobre la història de Catalunya i les seves fonts. En una primera secció (f. 50-51) tracta de les "Differèncias entre la història passada y la història que·s segueyx de Cathalunya", resumides en el fet que a partir de la Reconquesta la història de Catalunya esdevé independent de la d'Espanya, per tal com passa a tenir rei, dret, llengua i historiadors propis; la tercera secció (f. 51v-52) és dedicada a les fonts documentals; la quarta (f. 52-54v) és un catàleg comentat d'algunes fonts de l'obra, malauradament inacabat, que porta el títol "Historiadors cathalans y altres que han escrit de històrias de Cathalunya, ab la calificació d'ellas": entre els moderns s'hi ressenyen l'edició de les Cròniques d'Espanya de Pere Miquel Carbonell, Francesc Tarafa -que cita en la traducció castellana d'Alonso de Santa Cruz i a qui retreu la seva escassa atenció a la història catalana-, Lluís Ponç d'Icard -versió castellana impresa-, Francesc Calça -Gil, que hi tenia tractes el 1598, provava de convèncer-lo que publiqués els llibres inèdits del De Catalonia- i Jerónimo Zurita, amb els retrets habituals a la poca atenció que aquest dedicava a Catalunya; pel que fa als historiadors que no pertanyen a la Corona d'Aragó, un dels més citats és Ambrosio de Morales, però esmenta també Gonzalo de Illescas, Esteban Garibay i Juan de Mariana. [MTS]   Bibliografia:  ED.: Gil, P. 2017. // DESCR.: Fàbrega i Grau 1964: 282. Repertori 1474-1620: II.1, 26-30. // EST.: Figueras 1994: 87. Villanueva, J. 1994: 69-70, 86. Miralles; Toldrà 1997: 56. Galdeano 2013. Íd. 2015. Sobre Gil veg. MCEM 382.