• Cerca general
• Cerca per camps
• Cerca per matèries

Trieu el camp Id MCEM Ciutat Biblioteca o Arxiu Signatura Títol Autor Llengua Data Suport Copista Enquadernació Contingut Observacions

- Acadèmies literàries Alquímia Art Astrologia i astronomia Bíblia Bibliografia i inventaris Biografies Botànica Cartes i epistolaris Cavalleria Còmput i calendari Devoció Diàlegs Diccionaris i vocabularis Dietaris i memòries Doctrina cristiana Documents Dret Economia Epigrafia Equitació Espiritualitat Falsificacions Farmàcia Filosofia Física Formularis Gastronomia Genealogia i heràldica Geografia Gramàtica i llengua Hagiografia Historiografia Jocs i entreteniments Lògica Matemàtiques Medicina Metafísica Miscel·lànies historicodocumentals Miscel·lànies literàries Moral Música i dansa Narrativa Notaria Numismàtica Oratòria Ordinacions Pedagogia Poesia Polèmica religiosa Política Profecies Psicologia Receptes i eixarms Relacions i gasetes Retòrica i poètica Sense classificar Sermons Teatre i espectacles Tècnica Teologia Tradició clàssica catalana Tradició clàssica grecollatina Traduccions Veterinària

 

 

 

 

 

Id MCEM: 557

Ciutat:  Barcelona Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca de la Universitat Signatura: Ms. 1839 Signatures antigues: P.132, X-12-19, 8-9-23, 25-3-16 Data: XVI ex. Llengua:  Llatí Suport: Paper Mides: 150 x 100 mm Folis: 3 + f. 1-57 + f. [58]-148 en llapis, discontínua (antigues: 1-31 + 1-10) Copista: Antoni Fontana (s. XVI) Enquadernació:  Pergamí Llom:  Procedència:  Del convent de Sant Josep de Barcelona Estat de conservació:  Ornamentació: Els f. 56v i 106-107, a dues columnes. Caplletres ornamentades en tinta Matèries: Gramàtica , Historiografia , Poesia Autor:  [1] Joan Dorda (m. 1616). [2] Benvenuto Rambaldi da Imola (c. 1336-c. 1387). [3] Antoine d'Arena (1508-1544) Títol:  [1] [Discursos i lliçons acadèmiques]. [2] Liber augustalis. [3] Bassas danças in gallanti stylo bisognatas Contingut:  [1] F. 1-[62] [Joan Dorda. Discursos i lliçons acadèmiques (en llatí)]. [1a] F. 1-38: "Joannis Dorda[e], eruditissimi grammaticae professoris ac summae classis praefecti in Academia barcinonensi, in quinctum librum Anthonii Nebrissensis scholia". Inc.: "Antequam aggrediamur explicationem libri quincti operepraetium videmur esse facturi". Expl.: "pluribus verbis complexus est. Haec habuimus quae de quantitate syllabarum et accentu esse videntur, quarto idus julii anno a Christo nato MDLXXXII". [1b] F. 39-40v: "Joannis Dordae accurata oratio de coniungendis vocibus". Inc.: "Cum orationis partes duplices sint, quaedam declinabiles, quaedam indeclinabiles". Expl.: "quae perfectum sensum efficiant". [1c] F. 40v-42v: "Joannis Dordae acutissima disputatio de ratione transferendae orationis ex patrio sermone in latinum". Inc.: "Cum tran[s]ferenda est oratio ex sermone patrio in latinum". Expl.: "posterius verbum interdum erit indicativi, interdum subiunctivi". [1d] F. 42v-44: "Joannis Dordae brevis disputatio de ratione examinandae orationis per regulas constructionis". Inc.: "Cum aliquis locus Ciceronis, Terentii, Virgilii aut aliorum scriptorum examinandus est per regulas constructionis". Expl.: "donech tota peryodus absoluta sit". [1e] F. 44-48v: "Joannis Dordae brevis disputatio de peryodis, membris et incisis et de vinculis peryodorum". Inc.: "Cum omnia poetarum, oratorum, historicorum et reliquorum scriptorum opera". Expl.: "nulla vero incisa reperiuntur". [1f] F. 49-56: "Joannis Dordae disputatio de ratione distinguendae orationis et de his notis quibus utimur in oratione distinguenda". Inc.: "Notae distinguendae orationis ab his rebus quarum notae sunt nomen acceperunt". Expl.: "plerique appellant colon. Finis, anno MDLXXXII". [1g] F. 56v: "De vocibus redditivis" [llista]. [1h] F. 57-[62]: "Joannis Dordae utilissima disputatio de coniunctionibus, etc.". Inc.: "Coniunctio est quae diversas orationis partes vel diversas orationes coniungit". Expl. (incomplet): "quod si quis paulo accuratius vim [...]". [2] F. 78-107 (s. n.-29) [Benvenuto Rambaldi da Imola. Liber augustalis]. F. 78-[105] (s. n.-27): "Famosissimi oratoris, historiagraphi [ms. histiriographi] et poetae Benevenuti de Rambaldis in libellum suum, qui Augustalis dicitur, continens sub compendio brevem descriptionem augustorum, ad illustrem Nicolaum, marchionem aestensem, praefatio". Inc.: "Optas, clarissime marchio, heroicarum cultor virtutum". Expl.: "nunc, proh dolor, nihil possideat nisi modicum Occidentis. Finis. Explicit Liber augustalis Benevenuti de Rambaldis". F. 106-107 (28-29): "Index imperatorum qui in hoc libello continentur". [3] F. 110-110v (1-1v): "Anthonius Arena, proventialis, de bragardissima villa de Soleriis, ad suos compagnones studiantes qui sunt de persona friantes, bassas danças in gallanti stylo bisognatas et de novo per ipsum [ms. ipsam] correctas et joliter augmentatas cum guerra romana, totum ad longum sine require, et cum guerra neapolitana et cum revolta gennuensi et guerra avenionensi, et epistola ad falotissimam garsam, pro passando lo tempus alegramentum mandat. Leges dansandi sunt hic quas fecit Arena bragardisanctus [ms. bragatdi] atque falotus homo. [Sota, escut amb tres sols; a banda i banda par tout Soliés, anno 1535]. 'Omnia scire bonum est, utaris dummodo recte. Inter prudentes omnia tempus habent'. On les vend à Lyon, en la mayson du Prince. Traslladat per mi, Anthoni Fontana, any 1598" [en vers; incomplet]. F. 110v (1v): "Ludovicus Raynerius, insulae Martici, studentibus nepotique suo Alexandro Riperto, tabellioni, ac domino Jacobo Bargerio suisque intimis amicis Petro et Matheo ac Bartholomeo Arene [ms. Atene], soleriensibus, epigramma". Inc.: "O bragarde, volens dansandi prendere leges". F. [111]-137 (2-s. n.): "Anthonius Arena ad reverendissimum in Christo patrem dominum dominum Bartholomeum Portalem, qui troianensem episcopum lugdunensemque suffraganeum, nouvellas de guerra romana et de pluribus aliis gentilessis mandat". Inc.: "O Deus omnipotens, fortunam quando tuabis?". Expl.: "in qua sedebat quando rapastis eam". Segueix una rúbrica sense text: "Gaya epistola ad falotissimam garsam, i. Roseam".   Observacions:  [1]: cf. AHSCSP. Testaments i llegats. Vol. V. Inv. 11. Carpeta 12/35: en un f. reutilitzat es copia "De divo Antonio a Padua, Joannis Dordae carmen"; inc.: "Ordinis, o Francisce, sacri fundator et auctor" (6 versos). A l'encant de béns del canonge i professor de l'Estudi Francesc Ponç, Dorda apareix com a comprador d'uns mapes "de las quatre parts del món enllistonades, ja usades" que havien pertangut al difunt (BC, AH 313, f. 2). Va testar el 19 de juny de 1616 en poder del notari Miquel Aixada, el testament s'obrí el 12 d'agost (AHBC, Manuals notarials, 534-fol). [3]: una sàtira en vers escrita en llatí macarrònic, va tenir diverses edicions a Lió al llarg del s. XVI; la primera, impresa per Claude Nourry, le Prince, és posterior al 1515 (veg. Baudrier; Baudrier 1964-1965: XII, 80). El copista català, Antoni Fontana, n'omet alguns passatges: "pretermittuntur aliqua verba contra fidem" (f. [112v]=3v). [MTS]   Bibliografia:  ED.: [3] Arena 1535. // DESCR.: BUB, ms. 1359, p. 41, 195 [Gabriel de la Cruz 1961-1962: 526]. Miquel i Rosell 1958-1969: IV, 315-317. Kristeller 1963-1997: IV, 493. Mateu Ibars, J. 1971: 112, 125. Arnall 1977: 256. Repertori 1474-1620: II.2, 703-705. // EST.: [1] Sobre Dorda veg. Dalmau 1615: 22v [2a numeració]. Rubió i Balaguer 1984-1986: II, 132. Closa Farrés 1993: 371. Villanueva, J. 1994: 81. [2] Sobre Rambaldi da Imola veg. L'Europe des humanistes 1995: 62. [3] Sobre Arena veg. Ponchiroli 1952.