• Cerca general
  • Cerca per camps
  • Cerca per matèries

 

 

 

 

 

Id MCEM: 65

Ciutat Barcelona

Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca de Catalunya

Signatura: Ms. 450

Signatures antigues: 

Data: XVI ex.-XVII 1r terį

Llengua:  Castellā, catalā

Suport: Paper

Mides: 340 x 260 mm, amb f. de format menor

Folis: 4 + f. 1-[101] en llapis (antigues: [1]-91 + p. 1-10) + 4

Copista: Rafela Puig; comte de Guimerā i d'altres

Enquadernació:  Tela marró

Llom: "Llibre d'armes d'Espanya y Catalunya"

Procedència:  Comte de Guimerā; Vincencio de Lastanosa; biblioteca de Prōsper de Bofarull; registre BC: 5-10-1916

Estat de conservació: 

Ornamentació: Els noms de moltes famílies han estat reescrits posteriorment sobre textos raspats. Taules a dues columnes. Escuts il·luminats. Al f. 93v, vista del moll de Barcelona, a tota pàgina.

Matèries: Genealogia i herāldica

Autor: 

Títol:  Libro de armas general y particular de los reinos de España y principado de Cataluña

Contingut

F. 2-2v [Pròleg]. "Libro de armas general i particular de los reynos de España i principado de Cataluña". Inc.: "Fue costumbre de nuestros maiores -i no sin razón- el usar i tener variedad de libros de armas". Expl.: "si en elas ponen sus armas".

F. 3v-92v (s. n.-90v) [Armorial: 1-4 escuts il·luminats per pàgina, amb rúbriques en català i castellà]. Primera rúbrica: "[Raspat El visconde d'ébol don Gaspar de Castro i de Aragón i de Pinós y ...]. Conde de Guimará"; sota l'escut: "La que à fet aquest llibre de armas és Rafela Puig, qriada de vostra senyoria". Darrer escut: "Comte de Gandònia".

F. 94-98v (p. 1-10) [Llista de famílies amb escut del present volum]. "Memorial de las armas que hizo Puch, y va por el alphabeto".

F. 99-100v [Llista de famílies; el volum anava del f. 201 al 361]. "Memorial de las armas que ay en el libro de a, be [?], de Gracia".
 

Observacions: 

Rafela Puig és l'autora material de l'obra, la confecció de la qual probablement s'ha de situar en l'òrbita de Gaspar Galceran de Castre i de Pinós, a qui pertany el primer dels escuts recollits, com a comte de Guimerà, títol que ostentava des de 1599 (f. 3v i 46v). Hom ha treballat en el ms. en diverses fases. Les primeres rúbriques sovint estan raspades i substituïdes per unes de noves. Els canvis permeten datar algunes d'aquestes fases, a banda de donar pistes sobre possibles fonts: l'afegitó del títol comtal al comitent fa pensar que es va començar a compilar abans de 1599 (ib.); cf. la substitució de Gregori XIII (1572-1585) per Climent VIII (1592-1605) (f. 4), i de Felip II (1556-1598) per Felip III (1598-1621) (f. 4v). Escuts inclosos: comte de Guimerà; papa; rei d'Espanya; emperador; reis d'Anglaterra, Hongria i França; cardenals; bisbes Caçador, amb escut idèntic (Guillem, de Barcelona, 1561-1570; Guillem -"Jaume"-, de l'Alguer, 1525-1527; Jaume -"Guillem"-, de Girona, 1583-1597; i Jaume, de Barcelona, 1546-1561); nou barons de la fama; tribu de Judà; "renes" o "recnes strais" (és a dir, "estranys"); nobles de Castella, València, Aragó i Catalunya (a qui es dedica la part més important del volum, f. 45v-89); Nàpols, Sicília, Flandes i França.

La mà de les notes en castellà que acompanyen els escuts de Catalunya és probablement la del comte; es retroba en una compilació seva (veg. BC, ms. 3841).

Pròleg (f. 2-2v): "Fue costumbre de nuestros maiores -i no sin razón- el usar i tener variedad de libros de armas, porque este género de estudio i cuidado tiene muchas utilidades i deve ser estimado por la parte que le cave de historia, pues que los principios de las armas todos se fundan, los que son de onor i lustre, dignos de memoria, <i> en hazañosos hechos, los quales dieron ocasión a que escojiesen o les diesen para que, señalados, fuesen conozidos i diferenciados por ellas, en tenerlas, de la pleve, i en la diferencia d'elas los unos de los otros. A esta causa tenía la gente noble libros de armas, para por elos conozer en los selos, banderas i edificios los linages que los hizieron. I aunque a los principios eran menos necesarios estos libros porque, como estavan menos mezcladas las familias, no avía en los escudos tanta variedad de armas, porque estavan en los principios de los linages también los usaron, aunque con diferentes fines; porque en los modernos sirven no solamente de dar a conozer sus orígenes, sino las mezclas, comunicaciones i dominios de los estados i suççesiones, porque ia no ai -o son mui pocos- los que puedan levar armas puras de un linage, ni aun los cavos que laman en Navara de armería -que son los descendientes de los parientes maiores de varón en varón i señores del solar de la familia-, que en otras partes laman cavezas de familia i linage; que para los que tubieron cuidado de estimar su sangre, conservándola con la igualdad de calidad en los casamientos, les está bien este cuidado, pues que son desengaño i testimonios públicos -casi como los ávitos en los pechos- de la calificada sangre que tienen, pues en los puestos que digo, los escudos, si son puntualmente asentados, lo testifican i, al contrario, les haze daño a los que se descuidaron, justo castigo de la remisión que tubieron en dejarse levar de la codicia o sensualidad, olvidándose de la buena sangre que eredaron, a los quales sus armas les sirven de fiscal i sanbenito i testimonio -qual el lambeu en ellas señala bastardía- de su descuido, i lo que niegan con la voca confiesan con sus sellos i fábricas, si en elas ponen sus armas".

Sobre la vista del moll de Barcelona del f. 93v, cf. BNE, ms. 1196 (MCEM 2208) (informació de Ramon J. Pujades).

[MTS]

Bibliografia: 

DESCR.: BBC, III, 144. Guía 1959: 69. Cincuenta años 1968: 137. Repertori 1620-1714: I, 106-108. // EST.: Sobre el comte de Guimerà veg. MCEM 178. Sobre Puig veg. Diccionario biográfico 1951-1954: II, 383.

 

 

 


 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal