• Cerca general
  • Cerca per camps
  • Cerca per matèries

 

 

 

 

 

Id MCEM: 903

Ciutat Barcelona

Biblioteca / Arxiu:  Arxiu Histōric dels Jesuītes de Catalunya

Signatura: Ms. ACOB 1

Signatures antigues: B-II-4

Data: XIX ex.

Llengua:  Castellā

Suport: Paper

Mides: 310 x 215 mm

Folis: 10 + f. 1-476 corregida en llapis; 261-5 relligats entre 280-1

Copista: Diverses mans

Enquadernació:  Cartró i pell al llom

Llom: "Colegio de Bethlem. 1545-1700"

Procedència:  Segells de l'"Archivo Histķrico de la Provincia de Aragķn"

Estat de conservació: 

Ornamentació: Notes al marge

Matèries: Historiografia

Autor:  Pere Gil (1550-1622) et al.

Títol:  Crónica del colegio de Nuestra Señora de Belén de la Compañía de Jesús, I (1545-1700)

Contingut

F. [2] prel.: "Crónica del colegio de Nuestra Señora de Belén, de la Compañía de Jesús (1545-1700). Hay índice al principio y muchas notas marginales que indican la materia y los años sucesivos". Afegit: "Fol. 84, indica que s'escriu l'any 1832 [sic per 1632]".

F. [3-10v] prel. ([1]-4): "índice".

F. 1-476v: "Principio del asiento primero que el colegio presente de la Compañía de Jesús de Nuestra Señora de Bethlem tuvo en esta ciudad de Barcelona, y ocasión que de venir a ella la Compañía hubo, y de su fundación y progreso hasta el año 1574". Inc.: "El principio que la Compañía tuvo en esta ciudad de Barcelona y ocasión de venir a ella fue d'esta manera: Pasando diversas veces el padre doctor Araoz y sus compañeros a Roma por esta ciudad, se les aficionaron diversas personas de todos estados". Expl. (mort de Carles II): "en acudir a la catedral, en donde, principalmente expuesto el sacramento, se le encomendaba la salud del rey. Fin de la primera parte de estos anales".
 

Observacions: 

Batllori no identifica l'original d'aquesta còpia tardana en cap dels fons jesuítics més coneguts. Astrain descriu, però no localitza, un "enorme infolio" intitulat "Libro universal de la fundación, rentas y raíces del presente colegio de la Compañía de Jesús de Nuestra Señora de Bethlem de Barcelona", amb notícies de 1545 a 1700.

La crònica va ser escrita per diversos autors, entre els quals hi ha Pere Gil, i hom encara hi treballava el 1732. La nota del f. [2] prel.: "Fol. 84, indica que s'escriu l'any 1832" és errònia; en aquell f. no s'hi diu res semblant; en canvi, com veurem, al f. 94, entre d'altres, apareix l'any 1632 com a data de redacció d'algun passatge. és difícil establir on comencen i acaben els blocs que conformen la crònica, però algunes anotacions permeten distingir-hi diversos estadis de redacció cap al 1576, 1606, 1632, 1682 i 1732, com a mínim.

L'autoria de Gil, que potser va iniciar la crònica, és clara en un passatge sobre la pesta de 1589: "el padre Pedro Gil, que esto escribe" (f. 9v; veg. Kamen 1998: 500). El jesuïta recorre a la tercera persona en les abundants referències autobiogràfiques que trobem a la crònica, que la converteixen en una de les millors fonts per recuperar notícies sobre els seus càrrecs oficials i acadèmics a la Companyia, i la seva actuació com a predicador, confessor i conseller de personalitats polítiques i religioses del moment. Tots aquests aspectes són resumits a la nota cronològica de 1622: "Lo mismo se cree [i. e. que nunca había perdido la gracia bautismal] del padre Pedro Gil, natural de Reus, en Cataluña, profeso de cuatro votos y calificador del Santo Oficio, que murió en setiembre en este colegio, varón verdaderamente humilde y pobre, celador de nuestro instituto y de la doctrina sólida. Casi desde los principios de la historia de este libro constan los ministerios de lector de teología y de superior que, en este colegio principalmente, con extraordinaria satisfacción ha ejercitado y la estimación que obispos, príncipes, ciudad, Diputación y virreyes han hecho de su persona por sus señaladas partes de santidad y doctrina. Una vez fue a Roma por procurador de esta provincia y otra, electo compañero del padre Pedro Juste, provincial, para la séptima congregación. Finalmente, después de haber acabado el trienio de provincial en esta provincia, y felizmente corrido su carrera, y trabajado por muchos [años] incansablemente en ella, reposó en paz y se fue, como se puede esperar de su santa y ejemplar vida, a la eterna a los 15 de setiembre" (f. 114v-115). Gil apareix en algun cas com a garantia de la veracitat de la crònica, p. e. en parlar de les pràctiques ascètiques de Pere Domènec (m. 1606): "de lo cual es testigo el padre Pedro Gil, que habitaba al lado de la cámara del padre Doménech" (f. 36v). En un lloc empra la primera persona, però no hi dóna el nom: en la breu entrada que es dedica el 1588 a Estefania de Rocabertí llegim que, abans d'ingressar a les carmelites descalces de Barcelona aquell any, "importunó delante de mí, que esto escribo, al padre Juan Pogio, rector, que quisiese aceptar una donación de 2.000 libras" (f. 7v; recordem que Gil fou confessor i biògraf d'Estefania: Repertori 1474-1620, III: 370-373).

L'obra va encapçalada per una relació independent, datada el 1576, sobre els primers anys del col·legi (1545-1574): "Principio del asiento primero que el colegio presente de la Compañía de Jesús de Nuestra Señora de Bethlem tuvo en esta ciudad de Barcelona, y ocasión que de venir a ella la Compañía hubo, y de su fundación y progreso hasta el año 1574" (f. 1-5v); es tanca amb la següent nota: "Ello es lo más notable que del asiento y fundación y progreso d'este colegio se puede decir hasta este presente año de 1576, el cual está en el estado dicho, general el padre Everardo Mercuriano, provincial el padre maestro Pedro Villalva, rector el padre doctor Joseph de Ayala. Los que vendrán podrán desde aquí continuar las cosas más notables que después d'esto sucedieren, para que de todo se dé al autor de todo, que es Dios, nuestro señor, gloria y honra por todos los siglos de los siglos. Amén" (f. 5-5v; cf. f. 2v: "desde el año 62 hasta 76, en que estamos"). A continuació hi ha una relació de fets esdevinguts al col·legi entre 1576 i 1586, al final de la qual, al marge, es llegeix: "Todo lo precedente de la historia de este libro se vació en dos pliegos de papel con la fórmula y forma que nuestro padre Claudio [i. e. Acquaviva] mandó, como parece en un pliego ingerido [sic] en el libro de los mandatos, y se envió a su paternidad 1º de abril 1587. Y así podrán continuar los venideros" (f. 5v-7). En aquests f. inicials, doncs, s'estableix l'estructura del llibre, en què el canvi triennal de rector del col·legi obre nou capítol; cap al final del volum s'imposa l'estructura annalística.

No podem precisar on comença i acaba exactament la part redactada per Gil: ja hem vist que consta explícitament com a autor d'assentaments de 1588-1589; és possible que els seus múltiples viatges per la Corona catalanoaragonesa i Itàlia li impedissin de continuar treballant-hi. Sembla que al 1606 hi ha un tall: "Desde el enero del año 1606 hasta el junio de 1601 [sic per 1611?] sucedieron muchas cosas en este colegio, y así de fuerza la historia se habrá de alargar" (f. 35v, al començament dels assentaments dedicats al 1606). Els f. anteriors deuen ser escrits en vida de Gil (m. 1622), perquè als f. 21-21v, entre assentaments de 1599, es recorda que el 1607 va rebre una carta escrita l'any anterior pel missioner Joan Font -martiritzat el 1616, f. 90v-; i al f. 32, després d'enregistrar el nomenament de Gil com a qualificador del Sant Ofici (1605), llegim: "Es llamado muchas veces para servir al dicho santo tribunal del Santo Oficio". En parlar de la construcció d'una residència a Perpinyà (1601), s'avança informació de 1607: "Finalmente, en el año 1607 nuestro padre general ha erigido dicha residencia en colegio" (f. 25v). Al llarg del text es remet a la història de diferents col·legis i residències de la Companyia: "como largamente se dice en la historia de aquel colegio" d'Urgell (1598-1599, f. 22v); "es como en la historia de aquel colegio de Lérida se escribe" (1602, f. 28v); "como está en la historia del colegio de Manresa" (1616, f. 89).

Cap al 1632-1633 un anònim jesuïta escrivia un nou bloc de la crònica: "la cual después vivió, y vive aún ahora el año 1632 en que esto se escribe", en referència a la mare de Josep Cabrisses, novici de qui s'acaba d'explicar la sortida de la Companyia el 1615 (f. 87; cf. 94-95); "y persevera esta loable costumbre hasta ahora que se va continuando esta historia en 1633" (f. 115v; cf. 123). Al final dels assentaments de 1639, una nota indica que la redacció de la crònica no es va reemprendre fins al 1682, si més no en la versió que llegim aquí: "Continuóse la historia de este colegio desde el año cuarenta al sesenta con muy cortas noticias de lo que había sucedido en aquellos tiempos tan calamitosos y que dieron tan abundante materia. Y así juzgaron los superiores que sería bien dilatar más la pluma, y para ello recoger más noticias y valerse de las ya recojidas, para proseguirla conforme al estilo que se había guardado desde el principio de la historia hasta este tiempo. Y aunque pareció dificultoso hallar noticias domésticas, después de cuarenta y un años que habían discurrido desde el año cuarenta al de ochenta y dos, en que esto se emprendió, con todo pareció no dilatarlo más para que no acabasen de perderse las que podían suministrar algunos sujetos que aún vivían y podían atestiguar de vista muchas de las cosas que formarán el cuerpo de esta historia" (f. 164-164v); i segueix el relat sobre 1640.

Amb l'any 1693 es tanca una nova secció de la crònica. El capítol corresponent a 1694 s'obre amb la següent "Advertencia notable": "Adviértase que desde el año pasado hasta últimos del de 1732 no se prosiguieron estos anales. Sin embargo, del testimonio de algunos padres que retienen bastantemente la memoria de estos 39 años, y principalmente de las visitas escritas, libros de administraciones y otros papeles auténticos de este colegio, no sin mucho trabajo y con toda la fidelidad posible se sacó lo que se sigue. La pérdida de tantas noticas, cual se confiesa, debe ser escarmiento a los venideros" (f. 466).

La crònica permet seguir el procés de "crecimiento temporal" i les grans línies de la gestió administrativa del col·legi de Barcelona i les seves possessions a la ciutat i fora d'ella. També és útil per reconstruir la nòmina dels pares que destacaren pel paper en el govern del col·legi o la província, per la santedat o la cultura, ja que sovint se'n dóna una breu nota biogràfica. Aquí ens aturarem en aquest últim aspecte i resumirem les notícies sobre autors jesuïtes.

Ja ens hem referit a Pere Gil. La informació de la crònica és utilitzada en treballs ja publicats, els més antics citats per Iglésies, que no havia vist l'obra (veg. ara Gras). Es pot completar amb els següents documents: a AHSIC, ms. ACOB 38, f. 225-225v, es transcriu una suplicació de Gil a l'Audiència de Mallorca perquè el dia del beat Ignasi sigui "feriat", petició aprovada el 1613; tot seguit, dues cartes del general Vitelleschi a Gil sobre la celebració de festes jesuítiques, de 1619 i 1620 (f. 266-266v). A la Historia y primer centenar de la casa profesa de Valencia, començada per Joan Baptista Boquet i continuada per diversos autors fins just abans de l'expulsió de 1767, s'inclou un llarg elogi de la figura de Gil (AHSIC, ms. ACOB 101, I.1, p. 267-269, transcripció mecanografiada a cura de Gabriel Cadevall, de 1976, del ms. de la casa professa de València, del qual hi ha també microfilm a l'AHSIC; sobre Boquet, nascut a Madrid el 1615 i mort a València el 1690, veg. Sommervogel 1890-1909: I, 1852, i la biografia que li dedica Josep de la Calva, inserida al ms. ACOB 101, II.1, p. 173-201). Pel que fa a l'activitat administrativa de Gil, veg., p. e., el ms. ACOB 89, f. 19-19v: "Visita del collegio por el padre Pedro Gil, provincial, a 21 de setiembre 1619, d'este 18 de octubre de 1618" (és una visita temporal, és a dir, de caràcter econòmic); i ms. ACOB 2, capbreu del priorat de Casserres, que estava unit al col·legi de Betlem, iniciat el 1595 i acabat el 1604, anys en què Gil és rector de Betlem.

Joan Ferrer (1558-1636) "leyó muchos años teología, después de dos cursos de artes, con tanta satisfacción que fue venerado por uno de los más insignes hombres de su tiempo, así de las personas más doctas; sus escritos estimó en mucho el padre Francisco Suárez, diciendo que tan bien podía imprimir el padre Juan Ferrer como él [...]. La Compañía le mandó recibir el grado de maestro en artes y de doctor en teología, y nuestro padre señaló para que fuera a Lovayna, aunque no pudo ejecutarlo por su corta salud. Fue muy zeloso de la observancia regular, hombre muy dado a la oración y trato con Dios [...]. Todo el día tenía distribuido en oraciones para varios ejercicios de devoción, según andan impresos en dos libros que de ellos sacó a luz. [...]. Traslucíasele su espíritu en los sermones, empleo que ejercitó muchos años en varias partes con toda acepción, en los cuales hablaba con tanta vehemencia y eficacia que eran indicios ciertos estar movido el predicador [...]. Rector del colegio de Urgel, del de Barcelona" (f. 154v-155), càrrec aquest últim per al qual és nomenat el 1610 (f. 53v); el 1615 viatja a Roma amb Gil i fan una estada prèvia a Nàpols (f. 84); el 1616 és visitador del col·legi de Mallorca (f. 88v; una memòria de la visita a AHSIC, ms. ACOB 35, f. 57, de juliol de 1617); un any després viatja a Sardenya per confessar el virrei comte d'Erill i la seva muller i en torna el 1623 (f. 90, 115v). és autor, entre d'altres textos, d'una vida del congregant seglar Jaume Valls (m. 1613): "ha sido muy ejemplar la vida del señor Jaime Valls, la cual pareció poner aquí conforme la escribió el padre Juan Ferrer" (f. 60-77v). Recordem que hom li atribueix un Tratado de las comedias (Barcelona: Jeroni Margarit, 1618), signat per Fructuós Bisbe i Vidal, personatge d'historicitat ben documentada durant els primers decennis del XVII. Veg. Repertori 1474-1620, I: 47, 53; III, 57-58.

Joan Pau Fonts (1576-1622) sobresortí com a predicador. La crònica el descriu com a "predicador de singular espíritu, con que ponía en el puño los corazones de los oyentes" (f. 114v). Trobem referècies a aquesta activitat seva els anys 1616 (f. 88-88v); el bienni 1620-1621, quan acompanya Guillem Sovies en missions a Tarragona, Tortosa, Ulldecona, etc. (f. 101v-105v); i el 1622, any de la seva mort (f. 113v). El 1616 és rector del col·legi de Lleida (f. 88v). El 1621 és a Tortosa amb Sovies, amb l'objectiu d'obrir-hi una residència de la Companyia, i topen amb l'oposició dels dominics i els carmelites descalços (f. 112-113); en relació a aquest tema, dins la fragmentària crònica castellana del col·legi de Tortosa corresponent a 1613-1637, però amb al·lusions a fets posteriors fins al 1658 (AHSIC, ms. ACOB 79, còpia del s. XX), es transcriu l'apologia de Fonts "en respuesta del memorial que las religiones presentaron al señor obispo Tena" (f. 24-30v). Veg. Repertori 1474-1620: I, 340-342; II.1, 54.

El mallorquí Rafael Guerau o Grau havia fet la professió de quatre vots a Barcelona el 22 de juliol de 1607 (f. 44). Apareix a la crònica com a lector de teologia els anys 1597, 1598, 1602 i 1603, i el 1606 en dóna "públicas lecciones" (f. 19, 20, 28v, 31, 41); actua com a president a les conclusions i actes de teologia de 1607, 1609, 1610, 1612 i 1614 (f. 46, 52, 54v, 59, 82v); el 1615 deixa d'ensenyar teologia (f. 87) i el 1620 s'afirma que n'ha llegit dinou anys (f. 98v). El 1616, mentre és a Madrid, els dominics escampen el rumor que ha abandonat l'orde per fer-se agustí, "y como el padre era tan conocido por sus buenas partes en Cataluña, apenas en toda ella se hablaba de otra cosa [...], que uno de los más apasionados del padre se lo había creído" (f. 87v-88v); el 1619 el trobem amb Gil a la congregació provincial de València, i aquest, en ser elegit provincial el mateix any, el nomena vicerector del col·legi de Barcelona (f. 96v), del qual esdevé rector el 1620 (f. 98v); el 1622 és nomenat provincial de Sardenya (f. 115) i en perdem el rastre a la crònica. Sobre la data de la seva mort: Fejér (1982: part II, 87) la situa a Càller el 6 de desembre de 1623, però el Llibre de la sagristia del col·legi de Monti-sion, iniciat pel pare Garcia Royo, ens informa que morí en aquella illa el 1624 (AHSIC, ms. ACOB 38, f. 16v; el nom de Royo es llegeix al f. 1; m. Palma, 1624: f. 194v i Fejér, p. 205; és una de les fonts citades per Gil a la crònica de Monti-sion). Per a l'obra de Guerau veg. Repertori 1474-1620: I, 335; II.2, 537-538; III, 57-58. No s'ha de confondre amb el jesuïta homònim autor d'una Summa dialecticae, una Dialectica i una Metaphisica impartides al col·legi de Girona els anys 1660-1662 (BSG, ms. 169; cf. crònica de Betlem, f. 292v; Batllori 1996: 405; morí el 1676 a Sicília: Fejér 1982: 176).

Antoni Marquès (1570-1649) fa la professió dels quatre vots el 1621 en mans de Gil; aquest any és documentat al col·legi de Perpinyà (AHSIC, ms. ACOB 95, f. 94) i el 1622 predica una Quaresma a Barcelona (f. 113v). Veg. Repertori 1474-1620: II.1, 157, 326-327.

Així mateix, la crònica de Betlem permet estudiar l'activitat acadèmica i literària del col·legi. S'hi indica el nom dels lectors anuals de teologia, dels participants en les "conclusiones" i l'"acto de teología" anuals. S'hi enregistra la representació de "diálogos" escènics a càrrec de la congregació d'estudiants, aspecte en què destaca com a autor i organitzador el citat gironí Guillem Sovies o Subies, que havia ingressat a la Companyia el 1609 i morí a Barcelona el 1640, als 44 anys (f. 166v-168; cf. AHSIC, ms. ACOB 38, f. 37, i 95, f. 94; Relles 1679: Y2; Fejér 1982: 222). P. e., el 1617: "Las tres congregaciones han continuado sus ejercicios, pero la de los estudiantes se ha esmerado este año en solemnizar la fiesta de la anunciación de nuestra Señora a 2 de abril, para el cual día se trasladó. El día antecedente se cantaron solemnes completas en honra de la Virgen. Por la mañana hubo solemne oficio y sermón, y en la misa cantada comulgaron todos los congregantes con mucha devoción, que edificó mucho a la ciudad. A la tarde se representó un gracioso diálogo de la encarnación del Hijo de Dios que compuso el hermano Guillermo Sovíes, ayudante del padre de la congregación; e instruidos por él mismo los estudiantes hasta catorce o quince, de lo más [en blanc] de la ciudad, representaron con mucho agrado y aplauso de todos sus personages, y cuatro d'ellos en el tablado graciosamente danzaron. Después se cantaron las letanías de la Virgen compuestas por Pujol, único maestro de capilla, que hasta entonces nunca se habían cantado en esta ciudad por falta de voces" (f. 89v; veg. també la descripció d'unes festes de 1618 al f. 92).

També contenen elements literaris i dramàtics les sessions de doctrina cristiana a Santa Maria del Mar, sobretot des que el 1618 el citat Sovies se n'encarrega, "porque a más de la enseñanza de la doctrina y plática de media hora o tres cuartos que cada domingo hacía, alentó este ministerio ya con provechosos y graciosos diálogos, ya con sermones breves que niños de 6, de 7 y 8 años predicaban, vestidos como obispos unas veces, como cardenales otras y con aparato grandioso, ya enseñando uno d'ellos la doctrina, vestido como uno de los maestros" (f. 94v-95). A l'èxit d'aquestes sessions s'afegeix que, "entre otros provechos que se sacaron d'esta doctrina, fue uno dejar de ir muchas personas a la comedia, porque muchas señoras principales decían que mayor gusto tenían de oír la enseñanza de la doctrina y la plática que de oír comedias, y que de ella era cierto el provecho en sus almas y en éstas el peligro de caer en ofensas de Dios, y que así en adelante, mientras así se enseñase la doctrina, no habían de ir más a la comedia" (f. 95v).

La crònica de Betlem documenta la presència de jesuïtes en altres celebracions amb elements de caràcter literari. 1614: beatificació de Teresa de Jesús, "con buenas poesías latinas, griegas y españolas y muchos y muy ingeniosos geroglíficos" (f. 80v). 1620: durant les festes per la beatificació de Francesc Xavier es presenten dos diàlegs, un "que se representó en nuestra iglesia, compuesto por el padre Juan Aquola" (f. 100), i un altre "en que se representaron algunos principales pasos de la vida del beato padre, en el cual no causó mayor admiración la invención y dulzura del verso, manifestada con devotas lágrimas del auditorio, que la gracia y riqueza de los vestidos con trages diferentes de chinos" (f. 101); pel que fa a la decoració de la citada església en aquests dies, "estuvo toda la cornisa coronada con un continuado orden de vistosos cuadros de nuestros santos, beatos y mártires, y toda la colgadura con proporción, con 250 papeles de poesías y geroglíficos de hermosísimas pinturas, quedando todos maravillados del ingenio que mostraban y de la variedad de lenguas: latina, castellana, catalana, griega, hebrea, italiana, portuguesa, francesa, arábiga, china y del Japón" (f. 99v). 1621: en les festes de la beatificació de Tomàs de Villanueva s'esmenta "una grave comedia de las virtudes del santo y alabanzas de la religión, que compuso el hermano Diego Valls" (f. 110v; m. 1636: Fejér, p. 237). Així mateix, per a la renovació del jurament de la Universitat de Barcelona sobre la Immaculada Concepció, "el padre rector [i. e. Gil] ordenó a los hermanos estudiantes que se ocupasen algunos días en componer algunas poesías de varias lenguas y geroglíficos en alabanza de la Virgen [...]; más, ordenó el padre rector a los hermanos Miguel Torbaví y Guillermo Sovíes que se encargasen de ordenar un gracioso paseo para la víspera de la fiesta" (f. 92v-93; cf. f. 94).

[MTS]

Bibliografia: 

DESCR.: Astrain 1902-1925: I, XXXVIII-XXXIX. Kamen 1998: 500, 588. Gras, M. M. 2002. Repertori 1474-1620: IV, 413-420. // EST.: Blanco Trias 1947: 31. Bartina 1974-1975. Sobre Gil veg. Tomàs Ávila 1963: 183. Batllori 1996b: 609. Íd. 1996: 593. Repertori 1474-1620: I, 379; II.2, 776; III, 540. Vila i Despujol 2010.

 

 

 


 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal