[1]: recull d'anotacions numerades 1-22, destinades a facilitar la consulta de la documentació de l'Arxiu reial de Barcelona a l'"especulador" o responsable d'aquesta institució, càrrec creat per les corts per al mateix Ribera el 1706; s'hi tracten qüestions de còmput i de genealogia i cronologia dels comtes-reis. D'algunes se'n pot veure una altra redacció, en castellà, en una altra obra seva, la Centuria primera del real y militar instituto de la ínclita religión de nuestra señora de la Merced (Ribera, M. M. 1726), especialment a les "Reflexiones históricas para inteligencia de lo contenido en esta obra" (p. 603 seg.; veg. Colon; Soberanas 1985). Pel seu interès per a la història de la llengua transcrivim complets els 21 i 22 (f. 42-44v i 46-48), que versen sobre el català antic; del primer hi ha una redacció més breu a la Centuria (p. 631-632), en la qual s'observa, en referència al concís vocabulari català antic-castellà que conté, emparentat amb el català antic-català modern que transcrivim més avall: "Pudiera de estos antiguos vocablos formar un vocabulario, de lo que he sido instado, y no ay duda que serviría de luz para obviar algunas equivocaciones".
"Nº 21: Llengua llemosina antigua. Importa tenir observat lo modo de parlar antich a fi de que especulant no se cométie algun error, com lo cometé lo pare fra Francisco Diago en la Hystòria dels comptes de Barcelona, qui, llegint la història dels reys de Aragó composta per lo cavaller Pere de Tomich y lo cap. 23 de ella, ahont parlant dit Tomich en dit capítol de la exida que intentaren fer lo papa y lo emperador Carlos Magno diu així: "Los reys moros de Espanya, que saberen que Carles e lo papa sic exiren, etc.", pensà dit pare Diago que aquell "sic" era apellido del papa, essent com és paraula significativa del llemosí, corresponent al que hara diem "axí com"; y procehint dit Diago en dita mala intel·ligència de dita paraula, que és adverbi, la fa apellido y diu que Pere Tomich se equivocà en dita sa història perquè en lo temps de què parla no y havia papa que tingués per apellido Sic, de ahont prengué fonament don Joseph Pellicer de Tovar, en sa Idea contra Cathalunya, per dir que los autors catalans éran mentirosos y fabulosos, com inventors del papa Sic. Per lo que lo especulador ha de advertir que, després de la unió de la Corona de Aragó ab la de Castilla, havem abraçat los catalans moltas paraules castellanas, las quals havem catalanisades, com, verbigratia, antes de la unió de dita Corona, para dir "axí com" déyam "sic", y de l'"assí como" de Castilla havem catalanisat y dit "axí com"; de l'"hermano" de Castilla havem catalanisat "germà", perquè antes de dita unió no·s deya sinó "frare", y del nom "hermana" havem pres "germana", perquè antes se escrivia "sor"; del "porqué" de Castilla havem pres la paraula "perquè", essent axí que antes déyam "car", y axí de molts altres vocables. Y para que conega lo especulador quant inporta dita notícia, pot fer reflecció a centenars de paraules llemosinas antiguas, la intel·ligència de las quals solament podrà ben entèndrer ab lo ús y observança de dita llengua antigua catalana, com ho podrà ad oculum vèurer en los següents vocables que per exemple se posaran aquí: Espondalers: marmessors. Assayar: fer. Car: perquè. Aytant: fins a tant. Tro: fins. D'aquín: de aquí. Dezebre: dexar. ça enrera: quòndam. Ressemblar: semblar. Sant Aparici: Epifania. Bosonaya: belló. Quaix: casi. Pensa: pensament. Aprés fort poch: després de molt poch. Arahuts: correus. Presar: estimar. Noure: danyar. En sus: en avant. Dressar: encaminar. Companyona: muller. En guisa: de manera. Mils: millor. Tinell: convit. Aytal: com. Fom: fórem. Cobejar: desitjar. Cabacals o cabacalans: vol dir dots dels sarracenos. Reempçó: redempció. Curosament: diligentment. Esveir: apartar. Tuyt: tots. Prear: estimar. L'estol: armada de mar. Host: exèrcit de terra. Hui: vuy. Peguera: presa [i. e. peresa]. Trascar: tràurer. Sedejar: desitjar. Senyera: bandera. Estojat: recòndit. L'escriny: armari. Mogobell: cambi. Remogobell: recambi. àvol: vil. Ardit: avís. Auciure: matar. Bonea: bondat. Bara: traÿdor. Artech: ginyós. Brial: gonella. Capdellar gent: juntar gent. Conquèrrer: conquistar. Cabdell major: lo senyaler o senescal de la guerra. Cruus: cruel. Despessegue[e]s: desperdici. Engir: alrededor. Hoy: horror. Ladesma: de la mateixa. Meser nom: posar nom. Nedea: limpiesa. Novelles: notícias o noves. Punyar: procurar. Pus to[s]t: més fàcilment. Rampalm: lo dia dels Rams. Reptar: desafiar. Retre compte: donar compte. Fraresca: llegítima. Trop: extrem. Don: donchs. Nostra Dona: la Mare de Déu. Sant Pol: sant Pau. Sant Boy: sant Baldiri. Sant Celoni: sant Celdoni. Sant Guim: sant Guillem. Alna: cana. Evescat: deganat, dignitat.
Nº 22: Noms dels llinatges e o apellidos de aquells y de vilas y llochs llatinisats. Ha de advertir lo especulador que moltíssims apellidos que en lo llatí no tenen ça- se'ls ha de ajustar la síl·laba ça- en lo català, y ab exa advertència conexerà quins apellidos catalans vuy corresponen als llatinizats. Com, verbigratia: De Albano: çalbà. De Riaria: çarriera. De Taliata: çatallada. De Costa: çacosta. De Podiatis: çespujades. De Cumbis: çescomes. De Garriga: çagarriga. De Sala: çaçala. De Corbella: çacorbella. De Roca: çagorra. De Regali: çarreal. De Riparia: çarribera. De Portella: çaportella. De Fonte: çafont. De Olivella: çolivella. De Trilea: çatrilla. De Nogaria: çanoguera. De Rovira: çarrovira. De Bastida: çabastida. De Ciraria: çacirera. Y altres. Més: ha de advertir que a altres apellidos llatinizats los correspon als catalans un Des- que se'ls ha de ajustar. Com, verbigratia: De Brolio: Desbrull. De Catlario: Descatllar. De Boscho: Desbosch. De Lauro: Desllor. De Bacho: Desbach. De Podio: Despuig. De Podiolo: Despujol. De Papiolo: Despapiol. De Vallibus: Desvalls. De Torrentibus: Destorrents. De Vallo: Desvall. De Faro: Dezfar. De Prato: Dezprat. Y altres. Estant lo especulador en esta intel·ligència, sabrà lo modo ab què en lo índice fahedor en lo fi de cada tomo haurà de fer correspòndrer, para la deguda comprehenció, los apellidos catalans als llatinizats antichs. Més: ha de tenir observança de molts altres apellidos llatinisats, y quals a aquells vuy corresponen, en lo que se podrà fàcilment equivocar si no té antecedent pràctica de las escripturas de dit Real arxiu. Com, verbigratia, ha de saber que als apellidos següents llatinizats los corresponen los catalans següents: De Castroveteri: de Castellví. De Pavo: de Pau. De Durall: de Duzay. De Nuce: Lanuza. De Petracisa: Peratallada. De Lauria: de Llúria. De Apilia: Abella. De Mirapice: Mirapeix. De Sono: So. Didaci: Díaz. De Scalis: Desalç. De Melano: Melany. De Sancto Lercio: Santleÿr. Luppi: López. De Montepavone: Monpeó. De Montesuperbo: Montergull. De Orticio: Ortiz. De Monte Bovino: Montbuy. Siveller: Fivaller. De Cigiario: Citjar. Petri: Pérez. De Medalia: Malla. De Montesonisio: Monsonís. Luppeti: Llobet. De Rege: Reig. De Invidia: Enveig. De Pratis: Desprats. De Pradis: de Prades. De Podiolo: de Palou. De Lupparia: Llobera. Y altres. També trobarà molts vocables de llochs ab sos noms antichs llatinizats, que serà menester tenir pràctica lo especulador para fer-los correspòndrer los que vuy se úsan. Com, verbigratia: De Carotitulo és Cardadeu. De Castroveteri: Castellví. De Montesigno: Monseny. De Montealbano: Montalvà. De Cocolibero: Coblliure. De Regali: çarreal. De Bellostare: Bellester. De Pulchro Aspectu: Bellesguart. De Pulchro Visu: Bellvís. De Pulchro Podio: Bellpuig. y axí molts de altres".
[2] s'atura en Felip IV (III en la numeració que se segueix). Al f. 141v, càlculs de l'era fets sobre els anys 1646 (era 1684) i 1709; el segon exemple és útil per datar el volum. Als f. 62-73v, genealogia i notícies sobre els comtes-reis, en llatí, d'una mà posterior, identificada en nota amb Pròsper de Bofarull.
Més obres de Ribera a la BC: Tomus primus reductionis substantialis omnium et singularum scripturarum de tempore comitum Barcinonae ab anno scilicet 844 usque ad annum 1075, o regest de la documentació dels primers comtes conservada a l'Arxiu reial (ms. 1229). Extractes de la citada Centuria: "advertencias" sobre els patronímics catalans antics i els bisbes de Barcelona sota la invasió àrab, i una nota sobre "Religión de la Merced es militar" (ms. 167, f. 73-74). Ms. 1518 (MCEM 1725): notícies sobre Ramon Llull i la família Llull en general, en català i castellà, aplegades i enviades pel mercedari Josep Gifreu de Palma al lul·lista Antoni Ramon Pasqual vers 1757-1759, la major part procedents de les compilacions ms. de Ribera.
[MTS] |
