• Cerca general
  • Cerca per camps
  • Cerca per matèries

 

 

 

 

 

Id MCEM: 864

Ciutat Tortosa

Biblioteca / Arxiu:  Arxiu Histōric

Signatura: Paper 998

Signatures antigues: "Calaix Corts Generals 107"

Data: 1587

Llengua:  Catalā

Suport: Paper

Mides: 305 x 210 mm

Folis: 1 + f. 1-20 en tinta + 1

Copista: 

Enquadernació:  Relligat sense enquadernar

Llom: 

Procedència: 

Estat de conservació: 

Ornamentació: Al marge s'enumeren els "articles" o arguments presentats

Matèries: Dret , Historiografia

Autor:  Pere Batlle (doc. 1587). Pere Aillà (doc. 1587). Miquel Pomet (doc. 1587)

Títol:  Articulació de Perpinyà contra Tortosa en la causa dels assentos en cort

Contingut

F. 1-21: "Articuli oblati per syndicum ville Perpiniani". Inc.: "Misserrimam esse ambitionem honorumque contentionem gentiles ipsi confessi sunt qua maxime addveuntur plerique ut eos iustitiae capiat". Expl.: "Oblata huiusmodi supplicatione articulorum per dictum".

Observacions: 

La data s'obté del f. 3 (article 16), que parla del "present any 1587". Els f. 8v i 9v-13 copien fragments en llatí de l'obra De rebus Hispaniae memorabilibus, de Lucio Marineo. El f. 16 transcriu una carta de Felip II al municipi, de 1570. Els autors, assessors de la vila de Perpinyà, eren juristes de gran prestigi: tant Pomet com Batlle ("Balle") i Aillà van desenvolupar les seves carreres a Barcelona. Pomet i Aillà van regentar càtedres de dret a la Universitat i s'implicaren en el govern municipal (cf. Fernández Luzón. "La proyección social del profesorado universitario". Historia Social, 21, p. 11, 16), mentre que Pere "Balle", potser pare del que tractem, havia entrat de magistrat a l'Audiència el 1572 (DGC, II, p. 387).

A les corts de Montsó de 1585 es va desfermar una disputa entre els síndics del braç reial de Perpinyà i els de Tortosa sobre la precedència de seure a les corts. Aquesta qüestió no era solament protocol·lària, perquè implicava també poder exercir una major incidència en les comissions de treball en què es volia estar present, com assenyala E. Serra ("Introducció", p. X). Acabades les corts sense donar solució a la demanda tortosina, el dia 1 de gener de 1586 Felip II escriu a Juan de Zúñiga, comte de Miranda i virrei de Catalunya, ordenant-li que el conflicte passés a la Reial Audiència (AHCTE, fons Ajuntament de Tortosa, paper 1001). El memorial de Perpinyà i la subsegüent resposta de Tortosa s'han d'emmarcar, per tant, en la causa presentada a l'Audiència.

Per tal de defensar la seva precedència sobre Tortosa, el memorial de Perpinyà presenta mèrits com ara la seva major població, longitud del perímetre emmurallat, ser lloc de residència del bisbe d'Elna, de l'abat del monestir de la Real o dels vescomtes d'Illa, Canet i èvol, entre altres nobles. A més a més, no dubta en assenyalar i criticar els pretesos punts febles tortosins, com ara la seva posterior conversió al cristianisme o la rebel·lió contra Joan II en la guerra civil de 1462-1472. Tortosa contrarestarà aquests atacs amb un memorial de vuitanta-sis punts que volen demostrar la seva superioritat i, per tant, precedència, enregistrat a continuació.

[EQC]

Bibliografia: 

DESCR.: Repertori 1474-1620: IV, 331-333. // EST.: Massip, J. 1991. Serra, E. 1997. Ead. 2001b. Querol Coll 2007.

 

 

 


 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal