Inclosos en un recull factici de 36 unitats dels s. XVI-XIX, s. n. sobre alguna numeració antiga parcial.
Núm. 1: és escrit entre probationes pennae i una rúbrica impresa de sermons de sant Vicent Ferrer. Poema de 121 versos heptasíl·labs catalans de rima apariada, escrits a doble columna, més uns altres 6 o 7 que ocuparien el fragment estripat del f. "Plant de la mort" (versos introductoris, incomplets): "[...] / et quan faràs, fes justament / e pensa en morir sovén: / la carn gentil, nervis e ossa / pren forma vil dins en la fossa. / Sicut in Adam, omnes moriuntur, / ita et in Christo omnes vivificabunt". .: "Vejas, mira ma figura / leja, vil e sens mesura". .: "Prega Déu ab pensa bona / que·t gort de la mort segona. / Finis".
Núm. 7: cal relacionar-lo amb les festes de la canonització de sant Ramon de Penyafort el mes de maig de l'any 1601 celebrades a Barcelona. La canonització fou aquest any, però els versos citen Perot Rocaguinarda, que no comença la seva activitat com a bandoler fins al 1602 (m. d. 1635?). Són trenta-dues quintetes castellanes. Una glossa jocosa que fa referència en el darrer vers de cada quinteta, p. e., als francesos que fugen, a la reina de Troia, a "la caça de Roncesvalles", a "las riberas de Arlança", al rei "don Sancho", etc. La confrontació de les dades que dóna el poema, p. e. a les estrofes segona, tercera o vint-i-setena, es confirmen per la relació i comentari de les festes que es troba en el llibre de B. Ribas Quintana; primers versos: "Unas fiestas bien traçadas / en la insigne Barcelona / fueron, mas no acertadas / pero bien vituperadas / conforme el vulgo pregona. / Aquestas fiestas que hoýs / se havían ordenado / con gallardo premio o pris / en las salas de París / en el palacio sagrado"; final: "Mas pues tal confusión / se halla en lugar tan cuerdo / y no hazéys la processión, / lançada de moro ysquierdo / os traspasse el coraçón".
Al núm. 26 hi ha algunes probationes pennae i aquests breus poemes al recto. Endreça: "Molt magnífica senyora principal [?]. Senyora, aprés d'ésser-me comanat, abra me [sic]"; [1] "Senyora, quant me scriureu / teniu-me dreta la ploma, / car prement sovint se engoma, / lo paper squinçareu" (cf. Rialc 53.3, "Pus que demendat m'avets", de Jaume Escrivà). [2] "Arreglaràs ton despendre / no t'arregle la fretura, / y per molt que veges vendre / no·t vulles a més stendre / del que·t baste la procura". [3] "Qui a lla joventut no alcansa / ni aplica bon cabal, / forçat és que a la bellesa / arriba a l'hospital".
[JRP] |
