F. [3] prel., lletra de qui signa, tinta blavosa: "Ms. pertinens ad bibliothecam monasterii B. V. Mariae vulgo “de la O' [i. e. d'Alaó], congregationis claustralis tarraconensis et caesaraugustanae, in regione dicta Ribagorza, ubi servatur usque ad annum 1835. Casu inventum Barbastri a. 1929 a monachis monasterii Mariae de Podio. Dono restitutum almae matri montserratensi, ubi scriptum et unde profugum exierat, occasione solemnis commemorationis noni a fundatione ipsius coenobii montserratensis elapsi saeculi, die 25 octobris anno 1931. Monachi Podiensis quorum nomine Romanus Rios O. S. B. Prior conventualis [signatura]".
El poema és dividit en vuit cants o odes: f. 2v, "Oda secunda"; f. 4, "Oda tertia"; f. 5v, "Oda quarta"; f. 7, "Oda quinta"; f. 9, "Oda sexta"; f. 10v, "Oda septtima"; f. 11v, "Oda octava". Cada un dels cants porta numeració moderna en llapis als versos 5 i en els seus múltiples.
Cal suposar que aquest ms. és una còpia de l'existent a l'ABEV, el qual, al seu torn, ha de ser l'original que confegí amb els textos dels propis autors o més segurament d'una antologia ja feta, el monjo montserratí Anselm Forcada i que finí de copiar amb aquestes paraules: "Concuerda con su original; oy a los 13 de 7bre de 1654", escrites a sota de l'Epithalamium Salomonis. Així ho explica el primer editor d'Antoni Brenac, Jaume Collell. Segons dom Olivar, la còpia és de dom Benet Ribes de vers el 1800 i d'ell és el colofó.
L'edició feta per Jaume Medina del ms. de Vic ens permet de saber que al còdex original hi ha una versió prèvia i la definitiva, i que és aquesta la copiada en aquest ms.
[JRP] |
