El darrer f. és ple de probationes pennae.
El pròleg és dividit en dues parts ben diferenciades, per contingut i per disposició gràfica. Al final de la primera es pot llegir la dedicatòria de l'obra: "e por tal, mucho reverent senyor n'Uch de Lupià, por la gracia divinal obispo de Valencia, como entre los corales amadores de virtudes e perfectión vos resplandezcáis [ms. resplandezca es], por vuestra gran dignidat, endreçando e mostrando la vía e carrera de verdat a los caminantes e peregrinantes de aqueste mundo, yo, Pere Mola, ofrezco a vos, señor, he presento con devida humildat la presente obra". Segueixen encara unes línies i comença la segona part del pròleg.
En el paper que avui fa de coberta protectora hi ha escrits de mà moderna els mots següents: "Aquest ms. fou vist a Bellpuig de les Avellanes [ratllat i descrit] per Villanueva i que es descriu en el Viage, XII, p. 94 i 95. Sobre Pere Mola (no Mollà), vegi's el ms. Barcelona, Univers. 3. Cf. catàleg de Miquel i Rosell, I, p. 5".
L'original d'aquesta traducció podria molt bé ser l'avui ms. 3 de la BUB, datable en els anys del tercer quart del s. XV. Així ho fa pensar la lectura comparada d'ambdós manuscrits i comprovar que la versió castellana -navarresa, es diu!- és quasi literal. Com a mostra pot servir l'acarament de l'inici de la segona part del pròleg. BUB, ms. 3, f. 3: "Nostre senyor Déus molt gloriós en lo comensament del món féu totes les creatures molt bones, sotsmatent aquelles ha obediència e servir de l'hom, segons apar Gènesis primo"; BMM, ms. 849, f. Iv (segona numeració): "Nuestro señor Dios en el començamiento del mundo hizo todas las creaturas mucho buenas, sosmetiendo <ha> aquellas ha obediencia e ha instruyr el hombre, según parece Génesis primo". A més a més, cal considerar que la còpia fou feta, es llegeix en el darrer f., a Barcelona mateix, d'on sembla que prové el ms. català (biblioteca del convent Sant Josep del Carme, de descalços), raó de més per pensar en una relació de font i traducció entre aquests dos manuscrits.
Del seu autor, desconegut, s'ha de considerar la grafia del cognom, qüestió que ja es plantejà Jaume Villanueva. En tenim tres variants entre els dos ms.: Pere Molla, Pere Moles i Pere Mola. Ens trobem davant de dues formes d'escriptura i de dues variants de nombre gramatical. Potser entre la diferència gràfica de la lletra l, doble i simple, cal valorar més, penso, la diferència del nombre i per això em decanto a grafiar Pere Mola.
El ms. castellà ens assabenta de qui fou el traductor, Bartolomé de Arguináriz, a casa de l'il·luminador mestre Antoni; i del qui en fou l'amanuense, Nicolau Ciscar.
Una altra qüestió és com ha arribat a Montserrat aquest ms. i, encara, com anà a parar primerament al monestir de Bellpuig de les Avellanes, on el veié Jaume Villanueva el mes de gener de 1808.
Les restes de f. en paper extretes de les cobertes del ms., dels s. XIV-XV, algunes de possible origen mallorquí, es conserven a BMM, ms. 1042/III.
[JRP] |
