• Cerca general
  • Cerca per camps
  • Cerca per matèries

 

 

 

 

 

Id MCEM: 798

Ciutat Montserrat

Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca del Monestir

Signatura: Ms. 476-480

Signatures antigues: 4187 (I; fons Aiamans)

Data: XVIII

Llengua:  Castellā

Suport: Paper

Mides: 225 x 165 mm [I-III]; 195 x 145 mm [IV-V]

Folis: 3 + f. 1-187 + 3 [I]; 4 + f. 1-158 + 8 [II]; 7 + f. 1-151 + 8 [III]; 5 + f. 1-152 + 7 [IV]; 6 + f. 1-235 + 2 [V]

Copista: Guillem Terrassa

Enquadernació:  Cartró i llom de pell (s. XIX)

Llom: "Binimelis. Historia de Mallorca"

Procedència:  Guillem Terrassa, paborde de la seu, que el va llegar a Antoni Togores i Nét. Del fons Aiamans

Estat de conservació: 

Ornamentació: Dibuixos de monedes romanes (I, f. 150-152v); dos rellotges de sol (III, f. 126v i 127); mapes de viles i pobles mallorquins (IV)

Matèries: Historiografia

Autor:  Joan Binimelis (c. 1540-1616)

Títol:  Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adiacentes

Contingut

Volum I
F. [3] prel.: "Nova història".
F. 1 [Títol]. "Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adiacentes, compuesta per el doctor Juan Binimelis, sacerdote, natural de Mallorca, dirigida a los illustres señores jurados del reyno de Mallorca. Tomo 1. Año 1597".
F. 2: "Siete libros en que está partida toda la obra" [segueixen uns breus resums].
F. 2v-6 [Primera dedicatòria]. "A los illustres señores jurados de la ciudad y reyno de Mallorca, el doctor Juan Binimelis, sacerdote, s. p. o.". Inc.: "Entre otras obligaciones que todos los hombres tenemos, una, y no la menor, es la que nos constriñe a amar, servir y honrar a nuestra patria". Expl.: "de todo lo qual ha de resultar grande honra y gloria para los magistrados y ornamento grande de la patria".
F. 6v [P. J. Marimon. Versos en llatí, acròstic per les terminacions: "Ioannes Benimelis"]. "Petrus Joannes Marimon, theologus ac rector ecclesiae parrochialis Sancti Jacobi". Inc.: "Impia reddo piis, inimicaque reddor amicis".
F. 7-8v [Segona dedicatòria]. "Al illustrísimo y reverendísimo señor don Juan Vique y Manriche, obispo de Mallorca, el doctor Juan Benimelis, s. p. o.". Inc.: "Hallándome io por tantas vías y maneras obligado a vuestra señoría illustrísima, voy de continuo buscando modos y ocasiones". Expl.: "por donde todos los que nos estamos recreando debaxo su saludable sombra, quedamos perpetuamente alegres y gloriosos. Vale".
F. 9 [P. O. Oliver. Versos en llatí]. "Petrus Onufrius Oliver, doctor theologus, in commendationem operis". Inc.: "Ex Enno potavit aquas ac bibit Idaspem".
F. 9: "Eiusdem Petri Onufrii Oliver in eumdem aucthorem, disticon". Inc.: "Dulcia quid mirum si profert gutture mella".
F. 9v [Sonet]. "Marco Antonio Aldana, cavallero valenciano, en comendación de la obra". Inc.: "Aquel tirano que al mayor planeta".
F. 10-12 [J. Cabanelles. Elogi de l'autor]. "Juan Cabanellas, theólogo, s.". Inc.: "El doctor Juan Binimelis tiene aparejado un opulento y solemne banquete y combite a los deseosos y que querrán gustar de las cosas maravillossas de Mallorca". Expl.: "Y si encontraren con palabras mal escritas o mal ortografadas, no se deve echar la culpa al aucthor, que bien entiende la propriedad de las palabras, dévese más presto imputar al escrivano que tal escrivió y emprimió. Vale".
F. 12-12v: "Soneto de Jayme de Oleza". Inc.: "Si bien en qualquier tiempo eterna gloria".
F. 12v: "Disticon". Inc.: "Qui bene, qui melius balearica gesta docebit?".
F. 12v-13 [J. Cabanelles. Versos en llatí]. "Apollini dedicatio operis et responsio". Inc.: "Cum Benimellis opus Phebo de more tulisset". Al final: "Joannes Cabanellas, doctor theologus, ludebat".
F. 13-13v: "Soneto de Jayme de Oleza en alabanza de la obra. [Al marge Duplicado]". Inc.: "Si bien en qualquier tiempo eterna gloria" [veg. f. 12-12v].
F. 14-16v: "Prefación del aucthor". Inc.: "Quanto bien se consiga a todos de la discreta lición de las verdaderas historias". Expl.: "y como otra cosa no fuesse más que éste, es cosa muy santa y muy loable el exercicio de escrivir".
F. 17: "A la obra del doctor Juan Binimelis, soneto del doctor Juan Cabanelles, theólogo". Inc.: "Si el valor del subiecto y grave canto".
F. 17-17v: "A los del cepo antiguo del reyno de Mallorca, que tan esclarecidos quedan con la nueva historia de aquel reyno, el doctor Monserrate Rossillón, de nación sardo, escrive. Soneto". Inc.: "Si de aquel tronco heroyco, valeroso".
F. 17v-21: "Argumento". Inc.: "Entre tantas condiciones y leyes que deve tener la buena historia, es que sea cierta y verdadera". Expl.: "La quinta edad es desde el nacimiento del Señor hasta la fin del mundo, que hasta ahora contiene 1597 años".
F. 21 [J. Cabanelles. Versos en llatí]. "Ad operis huius aucthorem Joannes Cabanelles ludebat". Inc.: "Quod Livio Roma et quod Grecia debet Homero".
F. 21 [Versos en llatí]. "Idem Joannes Caba[ne]lles ad eumdem". Inc.: "Immortalis erit balearis gloria gentis".
F. 21v [C. Climent. Versos en llatí]. "Cosmas Clemens, valentinus ac iudex in Regia Audientia in civitate ac regno maioricensi". Inc.: "Quae fuerunt quondam insignes et nomine clarae".
F. 22: "Libro primero: de los primeros pobladores de las islas Baleares y de las varias naciones que las habitaron. Por el doctor Juan Binimelis, sacerdote".
F. 22v-127v: "Cap. 1: de la descripción general de la tierra". Inc.: "Aquel supremo y soberano artífice, aucthor de la naturaleza, Dios omnipotente, para mostrar y descubrir sus riquezas y tesoros de su divina gloria y magestad que en sí eternalmente tenía escondidos".
F. 128-187v: "Libro segundo: que trata de las venidas de los romanos, godos, moros y otras naciones que sugusgaron las islas Baleares. Auctor el doctor Juan Binimelis". Expl.: "Cosa sería larga de escrivir y querer contar todos los rebatos y sacos y robos que Mallorca ha padecido en varios tiempos dende sus primeros pobladores".

Volum II
F. [3] prel.: "Libro tercero: de la descendencia del rey don Jayme y de la conquista de las islas Baleares, hecha por el rey don Jayme. Aucthor, el doctor Juan Binimelis, natural de Mallorca. Tomo segundo".
F. 1-158: "Cap. 1: de la descendencia y linage del rey don Jayme primero, llamado el Conquistador". Inc.: "Haviendo de tratar de los hechos y prohessas del invictíssimo rey don Jayme en la admirable conquista de la isla de Mallorca, no saldremos de nuestro propósito y fin que tenemos". Expl.: "Y le sucedió [i. e. Felip II de Castella, I de Catalunya-Aragó] en sus reynos y señoríos como heredero y sucessor universal, su legítimo hijo el señor don Phelipe, 3o de este nombre. Fin del llibro 3o".
F. [159-164v]: "Rúbrica de este 2 tomo y libro tercero".

Volum III
F. [2] prel.: "El doctor Juan Binimelis, auctor de esta Historia, fue sacerdote, grande médico, mathemático y astrónomo. Murió el día 12 de henero del año de 1616".
F. [6] prel.: "Libro quarto: que trata de la preheminencia de la iglesia chathedral de Mallorca, y de los obispos que la governaron y de sus iglesias particulares y suffragáneas dentro los muros de la ciudad. Aucthor, el doctor Juan Binimelis, sacerdote, natural de Mallorca".
F. 1-65v: "Cap. 1: de la erección de la iglesia chatredal de Mallorca". Inc.: "Poco después que el rey don Jayme huvo conquistada toda la ciudad y isla de Mallorca, y estando ya toda la tierra en su dominio, como cathólico príncipe y que en quanto hazía anteponía siempre la honra y gloria de Dios".
F. 72-151v: "Libro quinto: que trata del govierno y regimiento de la tierra y de algunas cosas particulares y memorables de la ciudad y isla de Mallorca. Auctor el doctor Juan Binimelis, sacerdote y natural de Mallorca". Expl.: "porque en ellas trahían figuras de animales, porque con aquello se distinguían los unos de los otros y para mejor ser conocidos en las batallas". Al marge: "[No] se puede leer [m]ás".
F. [154-157]: "Tomo 3o. Contiene dos libros, 4 y quinto" [segueix la taula].

Volum IV
F. [5] prel.: "Historia general del reyno de Mallorca, escrita por su primer cronista, don Juan Binimelis, presbítero, médico, matemático, astrónomo y teólogo, beneficiado en la santa iglesia de Mallorca, dirigida a los jurados del mismo reyno, el año 1595. Tomo cuarto, en el que se refiere la fundación y progresos de las villas del reyno con su derrotero. [D'una altra mà Traducida de su original mallorquín al castellano por don Guillermo Tarrasa, presbítero y paborde]".
F. 1-152v: "Cap. 1: de la descripción de la isla de Mallorca según los climas y su figura". Inc.: "Refieren las historias que entre todos las islas de España y mar Mediterráneo, la que fue más nombrada en la Europa fue la isla de Mallorca". Expl.: "la fuente de Cohanegra, de cuya agua muelen muchos molinos, se llamava antiguamente la fuente de Vellut.
"Fin de esta Historia de Mallorca, cuyo auctor fue el doctor Juan Binimelis, presbítero, médico, mathemático y astrónomo. Murió en Mallorca el día 12 de henero del año 1616. Se halla retratado en la casa y archivo de la cofadría de san Pedro y san Bernardo de la chathedral. Anima eius in pace requiescat".
F. [153-155]: "índice de los capítulos contenidos en este cuarto tomo".

Volum V
F. 1-86v: "Cap. 1: de la vida del illuminado Raymundo Llull, natural de Mallorca, y de su martirio". Inc.: "Entre otras cosas que suelen illustrar un regno, una provincia o una ciudad o villa, es haver nacido en ella personas que en su santa vida, virtudes heroycas y dignas de perpetua gloria la hayan condecorado". Expl.: "Y allí hizieron particulares gracias a Dios de aquel beneficio que de su mano tenían recivido. El rey, entonces, encomendó la dicha reliquia al officio y mayordomos de los pelaytés".
F. 88-22[7]: "Cap. 1: de una commoción popular que huvo en la isla de Menorca y cómo fue socorrida de Mallorca". Inc.: "Para añadir algo más a lo mucho que diximos de la isla de Menorca en los libros antescedentes, por conclusión de su historia, quédanos a descrivir cierta revolución que allí sucedió". Expl.: "Año de la creación del mundo 5568, del diluvio universal 4001 [...], del nacimiento de Christo nuestro señor 1601 [...], en la sexta edad del mundo, en el año del jubileo primero, teniendo de áureo no 5, epacta [ms. epacto] 26 y letra dominical G, quando en dicho año se dio fin a la presente historia nueva de la isla de Mallorca y otras a ella adiacentes, por el doctor Juan Binimelis, natural de Mallorca. Sírvase el Señor que sea para gloria y alabansa suya y provecho y utilidad de los que la leyeren. Fin".
F. 22[8]-23[2]: "Rúbrica de este tomo 5, que contiene el libro 6 y 7o".
 

Observacions: 

A II, entre els f. 57 i 58, hi ha cosit un bifoli de 205 x 140 mm, lletra d'una altra mà posterior a 1815, data de la impressió d'un llibre citat en ell.

Per les dates inicials i finals, sabem que l'obra la inicià Binimelis l'any 1597 i l'acabà el 1601, data, la primera, alguna vegada confosa amb la que apareix en el IV, que és la de 1595, f. [5] prel.

Tot i ser aquesta una còpia feta el s. XVIII, es dóna el cas de ser l'única que posseïm completa, puix que l'original es perdé. El traductor i amanuense de l'obra fou mossèn Guillem Terrassa i Ponç (1709-1778), el qual llegà aquest ms. -i altres- a Antoni Togores i Nét (1740-1805), vuitè comte d'Aiamans.

A Montserrat hi ha altres ms. de Guillem Terrassa, entre els quals el ms. 510, que conté la còpia d'un exemplar de la crònica de Pere Marsili finida amb la nota següent del f. 70v: "Iste liber puto tradebatur illis qui sermonem de urbe [i. e. Mallorca] capta habere debuerunt, qui in ipso libro nomen et annum sui habiti sermonis in ecclesia chatredali descripserunt in marginibus et ubi potuerunt, et fuerunt qui sequntur", i segueix la llista, f. 71-73v, anys 1509-1634. Als f. 125-181 es llegeix: "Per quant el doctor Juan Dameto, en la sua Historia de Mallorca que va impressa, solament continua la porció que especta al senyor rey que se troba en el principi del llibre que raffereyx dit Dameto, aniré continuant tot lo damés que·s troba conti[n]gut en dit llibra recòndit en Archiu de la Casa de la Ciutat, que és en quart gran, de plegamí ab cubertas de fusts y cuyro negre. Y axí, después de haver perlat de las cavallerias prosegueyx de esta manera". I així és el seu incipit: "Aquests són los molins en lo terma de la Ciutat de Mallorca, e primerament sobre la aygua de Canet", i aquest el seu explicit: "Senyor de Barnet, 12 ½ cavalleries; Jaume de Cervera, 32 cavalleries; suma tot, 13.446 cavallerias".

En el cos de l'elogi de l'obra fet per Joan Cabanelles podem llegir aquest fragment: "Pues como sea tributo que todos los que escriven han de pagar, suplico al lector que si en la Historia se hallaren algunos vocablos mallorquines, no los despida por toscos y sin policía, porque cada nación tiene sus vocablos ciertos que con difficultad se pueden traducir en otro lenguage" (I, f. 12).

A V, f. 218v-221v, hi ha una codolada relativa a la guerra de les Germanies que Josep M. Quadrado reproduí en una segona edició de l'obra de Pau Piferrer, Islas Baleares (Piferrer; Quadrado 1888: 631).

IV porta intercalats i enganxats al començament de cada capítol que parla d'una vila o poble un mapa dibuixat; els vuit primers, menys el tercer, amb una rosa dels vents afegida; divuit mapes en total: "Falenix, Sentañí, Isla de Cabrera, Campos, Lluchmayor, Ciudad de Palma, Calviá, Andraig, Estallenchs, Vall de Moça, Sóller, Nuestra Señora de Luch, Pollença, Alcudia, Santa Margarita, Artá, Manacor, general d'Inca-Manacor-Campos-Raxa-Campanet". A V, f. [6] prel., hi ha un gravat a l'aiguafort que representa Maria amb l'infant Jesús a la falda, de qui agafa el peu dret i l'apropa a Ramon Llull, agenollat, perquè el besi, envoltada a dalt i a la banda esquerra de tres caps d'angelets amb ales i un a la dreta; el títol: "B. Raymundus Lullus. Muntaner fecit 1755".

Un cop tancat el III del Repertori 1474-1620, que conté el capítol sobre l'Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya, s'ha localitzat a la secció Vària d'aquest fons un nou ms. de Binimelis, del s. XVIII, en 3 vol., potser provinents de la biblioteca del cardenal Despuig. De 1936 a 1941 van ser a la BC, amb el número de registre 1408.

[JRP]

Bibliografia: 

ED.: Repertori 1474-1620: I, 164-165. // DESCR.: Piferrer; Quadrado 1888: 631. Bover 1868: I, 102. Duran 1975: 36. Olivar 1977: 103. Repertori 1474-1620: IV, 198-204. // EST.: Moll Benejam 2000. Íd. 2000b. Íd. 2003-2004. Íd. 2006-2007. Veg. MCEM 30.

 

 

 


 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal