• Cerca general
  • Cerca per camps
  • Cerca per matèries

 

 

 

 

 

Id MCEM: 786

Ciutat Montserrat

Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca del Monestir

Signatura: Ms. 9

Signatures antigues: 

Data: XVI

Llengua:  Castellā

Suport: Paper

Mides: 310 x 215 mm

Folis: 1 + f. 1-200 + 5

Copista: 

Enquadernació:  Pergamí reutilitzat

Llom: 

Procedència:  De l'antiga Biblioteca de Montserrat

Estat de conservació: 

Ornamentació:

Matèries: Bíblia

Autor:  Benet Vila (s. XV-XVI)

Títol:  Arpa de David

Contingut

[1] F. 1-129: "Comiença la obra que se llama Arpa de David, del reverendo padre fray Benito Villa, professo del monasterio de Nuestra Señora de Montserrate, del orden de sanct Benito". "Psalmus primus". Al marge: "'Beatus vir qui non habiit in consilio impiorum et in via peccatorum non stetit et in cathedra pestilentie non sedit"'. Inc.: "O qué bienaventurado es el hombre que tan varonil coraçón posee y esfuerço que ni el consejo de los impíos siguió, ni fue assistente ni consintió por ayuda ni consejo a los hombres peccadores en sus malos hechos, ni menos en el mal perseverando estuvo assentado en la silla de la pestilencia del peccado". Expl. (al marge): "'Non fecit taliter omni nationi"'. "Nunca hizo Dios tanta honrra a pueblo quanta hizo a los de la casa de Israel a quien hizo tantos misterios. A quien dio su ley sancta hasta querer incarnarse de su generación. De donde se sigue que en el mundo nunca uvo gente tan ingrata y desconoscida con las persecuciones que hizieron a su unigénito Hijo hasta le crucificar".

[2] F. 130-196v: "Comiença la exposición de los siete psalmos penitenciales que se llama Arpa de David". "Psalmus 6". Al marge: "Domine, ne". Inc.: "Señor, no me castigues con el rigor de tu justicia dándome la pena en el otro mundo que meresco por mis peccados, ni me castigues en esta vida con penas que excedan a mi suffrimiento y mi pasciencia, mas arguye y castígame acá con el dulçor de tu clemencia". Expl. (al marge): "'Quoniam ex omni tribulatione"'. "Porque librado de mis adversarios por tu invencible virtud, podré con palabras de alabança dezir y publicar que eres, Túsólo, el que de mil angustias me libró, y que ya no tengo en nada a todos mis enemigos".

[3] F. 197-200: "Síguense las propriedades de los psalmos según de diversos sanctos doctores y sanctos padres letrados y devotos del psalterio las podemos recoger". Al marge: "'Beatus vir' [Sl] 1, f. 1". Inc.: "Tiene propiedad a quien con devoción le rezare para que la conversación de los malos no le pueda dañar". Expl. (al marge): "'Deus laudem' [Sl] 108, f. 198". "Es profecía de la trayción de Judas, y llámase el psalmo de la maldición".

[4] F. 200-200v: "Síguense los psalmos de las visperadas y de todas las horas del día". Inc. (al marge): "'Dixit Dominus' [Sl] 109, f. 154". "Habla de la natividad eterna y de la natividad temporal de Christo". Expl.: "Fenescen las propriedades que tienen los psalmos para quien con devoción los rezase".

Observacions: 

Als f. 205v-206, calendari litúrgic d'una altra mà, que abraça els anys 1715-1755.

A l'esquerra de cada pàgina hi ha un marge de 20 mm amb l'inici llatí dels versets dels salms que comenta, els quals, a l'interior del text, apareixen traduïts al castellà.

Entremig del ms. es conserva un cartó de 245 x 190 mm amb aquest text: "Benito Villa, natural de Villasuso, abadiado de Covarrubias, arzobispado de Burgos, tomó el hábito en Montserrat el día 27 de agosto de 1653, siendo abad el padre maestro Francisco Crespo", i una rúbrica que l'omplena fins a més de la meitat. Però amb una altra lletra i tinta blavosa hi ha afegit el següent: "Benet Vila, l'autor de l'Harpa de David, nasqué a Barcelona, vestí l'hàbit el 12 d'abril de 1509, en temps de l'abat Cisneros".

Els f. [201-205] són edicions del s. XVIII.

També es conserva al final del ms. un bifoli de paper, 400 x 295 mm, que conté, al f. 1, una carta de Joan Burgès adreçada a mossèn Miquel Varó, "mon mestre", demanant-li un organista perquè l'"Estudi" -cal pensar en l'Escolania?- no en té, datada a Montserrat el 4 de juliol de 1716. Al f. 2 hi ha referències als salms i pàgines del ms., tot i que amb alguns errors.

Aquesta obra i el seu autor foren coneguts enllà del Pirineu per l'historiador de l'orde benedictí Arnold von Wion, en la seva crònica Lignum vitae, del s. XVI, del qual Anselm M. Albareda reprodueix la citació llatina. De Wion la prengué Nicolás Antonio en la seva obra de 1783, i passà després a Torres Amat.

[JRP]

Bibliografia: 

MMMP 29, 981. ED.: Vila, B. 1538-1540. // DESCR.: Albareda 1917: 18. Íd. 1928: 207-215. Baraut 1953: 337. Olivar 1977: 5. Repertori 1474-1620: IV, 173-174. // EST.: Antonio 1783-1788: I, 214. Torres Amat 1836: 655.

 

 

 


 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal