• Cerca general
• Cerca per camps
• Cerca per matèries

Trieu el camp Id MCEM Ciutat Biblioteca o Arxiu Signatura Títol Autor Llengua Data Suport Copista Enquadernació Contingut Observacions

- Acadèmies literàries Alquímia Art Astrologia i astronomia Bíblia Bibliografia i inventaris Biografies Botànica Cartes i epistolaris Cavalleria Còmput i calendari Devoció Diàlegs Diccionaris i vocabularis Dietaris i memòries Doctrina cristiana Documents Dret Economia Epigrafia Equitació Espiritualitat Falsificacions Farmàcia Filosofia Física Formularis Gastronomia Genealogia i heràldica Geografia Gramàtica i llengua Hagiografia Historiografia Jocs i entreteniments Lògica Matemàtiques Medicina Metafísica Miscel·lànies historicodocumentals Miscel·lànies literàries Moral Música i dansa Narrativa Notaria Numismàtica Oratòria Ordinacions Pedagogia Poesia Polèmica religiosa Política Profecies Psicologia Receptes i eixarms Relacions i gasetes Retòrica i poètica Sense classificar Sermons Teatre i espectacles Tècnica Teologia Tradició clàssica catalana Tradició clàssica grecollatina Traduccions Veterinària

 

 

 

 

 

Id MCEM: 734

Ciutat:  Barcelona Biblioteca / Arxiu:  Reial Acadèmia de Bones Lletres Signatura: Ms. 3-I-26 Signatures antigues:  Data: 1609 a. Llengua:  Català Suport: Paper Mides: 315 x 220 mm, amb f. de format menor Folis: 5 + f. 1-508 en llapis + 4 Copista: Autògraf; anotacions al marge i a la interlínia de la mà de l'autor; els f. intercalats, de la mà de l'autor i d'altres, coetànies Enquadernació:  Pergamí reaprofitat força malmès Llom: "Calamicleon"; "Pujades 5" (portada) Procedència:  Possiblement de la biblioteca dels Bastero Estat de conservació:  Efecte corrosiu de la tinta Ornamentació: Il·lustracions en tinta Matèries: Historiografia Autor:  [Jeroni Pujades (1568-1635)] Títol:  Calamicleon, ço és història de les calamitats i glòries de nostra Catalunya i senyors d'aquella Contingut:  F. 1: "Calamicleon, so és [ratllat tractat; interl. història] de les [ratllat misèries; interl. calamitats] y glòries de nostra Cathalunya y senyors de aquella". F. 2-5v: "Praefaci". Inc.: "Quexava's lo poble, [ratllat ?; interl. com se] llig [interl. en lo] pro[p]heta Isaïas [al marge Isaïas c. 41], dient: ¿Qui·ns comptarà [ratllat des] les coses passades des de son principi per a que les sapiam y aprengam? No hi ha qui les anuncie y qui les faça a saber. [Ratllat Y los ...?] Y certament era quexa molt vana y sens propòsit, perquè ni li havían mai faltats prophetas ni predicadors al [ratllat ?; interl. dit] poble, ni li faltav[e]n scriptures ahont legir y apèndrer [al marge ni persones que·l convidasen oyr lo que ell desijava]". Expl.: "y robar-me moltes vegades lo temps de altros divertiments per poder-lo posar en la composició de la obra sens falta de mos clièntulos y negocis forençes. Tot és ben empleat essent en servei de [ratllat qui m'ho ha manat] en [ratllat glòria; interl. honrra] de la pàtria y profit de la nació y glòria de Déu qui me ha dades forçes, al qual plàcia dar-me-las per passar avant la segona part de aquest Calamicleo que és començada, y exirá segons lo aplauso ab què veurà ésser rebuda aquesta". F. 6-[16]: "Taula dels capítols del Calamicleo". F. 18-[71]: "Comenssa lo Calamicleo. Llibre I". Inc.: "Ans que no fos la mar, la terra, ayre, foch y cel, era un [ratllat chaos] cahos [al marge cahos], confusió e mescla de totes les coses no dividides ni ordenades, com diu Ovidi en sa Matemorfosi [al marge Ovidi lib. I], y no y havia llum ni claredat de les coses, perquè les tenebres y obscuritat éran sobre la fas y cara de la terra". Expl. (cap. 38): "Resta sols apuntar assí lo que curiosa y llargament à apuntat Garibay, que quant morí Abido acabà la 7 línea dels reys de Espanya que havían durat des de la vinguda de Tuban per spay de 1902 en 1234 del diluvi, 1071 [interl. abans] de la vinguda de Christo, en lo qual any matex acaba la tercera aedat del món, cosa maravellosa y digna de consideratió. Y axí, ab lo ac[ab]ar esta edat del món y regne de Espanya, acabarem lo nostre primer llibre. Fi del primer libre". F. 72-132v: "Libre segon del [ratllat a història; interl. Calamicleo]. Capítol I". Al marge: "c. non debet. en. de consang. et affi.". Inc.: "Mudant-se los temps [ratllat òrdens] y governs segons la variatat de aquels se múdan també las disposicions humanas segons que la occasió se offerex. E axí, com en lo discurs de esta història apar que lo govern y senyoria de Espanya se vaja mudant, y del que era un govern, un regne, una senyoria y un cap se fàçan moltas divisions en diversas senyorias y governs, per so me ha aparegut comensar en aquest punt nou llibre y capítol, y nou modo de narrar la història". Expl. (cap. 29): "Ab tantas tribulacions, misèrias y calamita[t]s com passàvan per Espanya en aquesta temporada [al marge calamitats], encara que [interl. lo any] aquest alegrà per la còpia dels fruits, tota [ratllat ?; interl. via] pe[r] les malalties contagioses, pestes, morts, [interl. [ratllat fou] y ajustant-s'i] grans terratrèmols, cruels tempestats y borrascas de mar, trons y visions de batallas en lo hayre, fou molt pessat y molest, que aparex començava a ésser presagi dels mals que aprés havían de succehir, com ho nota Mariana, y se veuran dits mals en tot lo següent llibre". F. 133-[257]: "Libre 3, capítol I del Calamicleo". Inc.: "Passat Anníbal de Espanya en Itàlia, y aparexent que tota la força de la guerra havia de ésser en aquelles parts, en lo matex temps que era en lo any 216 ans de la vinguda de Christo, estant los de Espanya molt descuidats, scriuen Florián de Ocampo [al marge lib. 5, c. 1-2], Beuter [al marge p. I, c. 16; Garibay l. 5, c. 15], Viladamor [al marge c. 22], [interl. Medina; al marge p. I, c. 40], que·s veren y descubriren una matinada en la mar, sobre la ribera de Cathalunya, gran multitut y copia de vexells [afegit posteriorment que éran bé 70; al marge 70 vexells]". Expl. (cap. 62): "[al marge però encara com él tingués dos néts, fills de sa filla Júlia y de Marco Agripa, [ratllat com sabessen que] los quals se anomenàvan lo u Cayo, l'altre Lúcio, com sabessen que se'ls havia adoptats bateren una moneda en memòria de aquells, la qual diu don Antoni Augustí dit Diál. 7, que era desta figura, etc. [segueix el perfil de la moneda]]. Ab lo que acabam nosaltres aquest libre terç. Fi". F. [258-353]: "Libre quart del Calamicleo. Capítol I". Inc.: "Venint novament en lo món Christo, nostre senyor, ver Déu y ver home, del qual se diu [al marge Apoch. c. 21] 'Io fas totes les coses noves', raó és que ab la sua nova vinguda, alegre y jucunda nativitat, innovem la nostra obra e història, comenssant nou llibre y nou compte, començant a comptar novament de aquí avant des de aquesta [interl. cosa] tant insigne y admirable, asenyalada més que totes les portentoses y admirables del món". Expl. (cap. 37): "y axí se troba dita donació en lo cos del dret canònich [al marge c. Constantinus lo. 2, 96 dis.; interl. y la donatió que és en dit martyrologi], y en parla de dita Lebrosio y lo papa Bonifaci octau en una sua decretal [interl. també ne fa menció [al marge c. fundamenta de electione in 6], y tots] los cathòlichs ho séntan axí; y lliga lo [ratllat auctor] llector de la Història pontifical de Illescas y a Joan Sedeño, qui referex a molts altres, tit. 3, c. 12, § 4". F. [354v + 354-386]: "Libre 5, capítol I". Inc.: "[al marge I: Passadas las cosas de l'emperador Constantino que en lo capítol final del libre 5 [sic] tinc ditas, concòrdan tots los que bax citaré que Constantino y la reina santa Elena, sa mare, vingueren en Espanya y la occasió <la occasió> de [ratllat trobar-se; interl. venir] estos prínceps en [afegit posteriorment ella; ratllat Espanya] era, segons se trau de Garibay, l. 7, c. 48, y [ratllat ?; interl. Vaseo]". Expl. (cap. 20): "y com tota la diferència sia en ser los uns més orientals y los altres occidentals, pus tot és una nació, dexada esta qüestió passarem avant nostra història, estant en la més comuna de que los nostres éran visogoths, so és, goths occidentals, especialment estos que vingueren a Espanya; qui volrà vèurer-u més llarch lliga a l'archebisbe don Rodrigo en lo pròlech de la Hist. ostrogoths y a Sabèllico en ei. 7, li. 9, y Blondo, Deca. I, lib. I". F. [387]-508: "Libre 6, capítol I [ratllat de la part 2]". Inc.: "Comenssant nòstron [ratllat ters; interl. sisè] llibre ab la nova entrada dels famosícims goths en Espanya, devem tenir en memòria tot lo que de ells en lo 19 [corregit sobre 17] y [ratllat 18; interl. 20] capítols del precedent llibre havem dit, e, senyaladament, com mort Alarico li succehí en lo regnat lo rey Athaülfo". Expl. (cap. 75): "Aquest, donques, és lo estat en lo qual estava posada Catalunya, en aquest miserable y calamitós temps de la pèrdua de ella y de tota Espanya, destructió, subjectió y esclavitut sua. Fins a tant que nostre Senyor, per sa misericòrdia, fou servit deslliurar-la de aquesta calamitat y renovar-la gloriosa y triumphant, nova y honrada, ab los medis, forma y manera que direm, Déu volent, en la segona part del nòstron Calamicleo, que s'està ya treballant, acabant assí la primera a honor y glòria de nostre senyor Déu Jesucrist y de la immaculada conseptió de la secratíssima señora sempre verge Maria, sometent a mi y a la dita obra a la correctió de [la] sancta mare Isglésia [ratllat romana] en obedièntia de la qual proteste víurer y morir". Observacions:  L'anotació de la portada, "Pujades 5", correspon al número d'ordre que aquest ms. tenia a la biblioteca de l'historiador, tal i com es desprèn d'altres volums que eren de la seva propietat (veg., p. e., els ms. 224 i 225 de l'AEV: Gudiol 1934: 216-218; cf. Pujol, M. 1985; i Miralles 2000b: 138). L'atribució indiscutible a Pujades, que no figura al catàleg de fitxes, sí que constava, en canvi, a RABLB, ms. 3-III-16, f. [37v], on s'esmenta, entre els llibres que formaven part del fons de l'Acadèmia, el "Calamicleon o història de les calamitats y glòries de Catalunya y senyors de aquella, por Pujades (manuscrito)". Al f. [3] prel., notes "ex processu familiari brachii regii Catal. curiarum an. 1585 in villa Montsion [...]", amb extractes de les deliberacions del 19 de juliol i el 25 de novembre, així com del 4 de desembre (ratllades); les dues primeres corresponen a notícies sobre la necessitat d'emprendre l'elaboració d'una crònica de Catalunya que ja havien estat manifestades a la cort anterior de 1564 (veg. Cort 2001: 400 i 406). Al mateix f., notes històriques de l'any 1597; al f. [1] prel., notes també autògrafes de Pujades. El Calamicleon és, com veurem més endavant, una versió primitiva de la Corònica universal del principat de Catalunya (Barcelona: Jeroni Margarit, 1609). Per al títol de l'obra, veg. el que en diu el mateix Pujades: "Ja determinat de scríurer, intitulí esta obra Calamicleo, nom compost de dos dictions, ço és, de 'calamitas' y 'cleon', que hu vol dir 'calamitat' y altre 'glòria', aparexent-me convenia axí a la obra, pus tota ella consistex en referir per una part los treballs, les misèrias y calamitats, y per altra las honrras y glòrias de nostra terra y nació" (f. 4). és interessant confrontar aquests mots amb els que són paral·lels a l'edició de Pujades de 1609: "Determinat y posat ja a punt de imprimir aquesta obra, la intitulí Corònica universal de Cathalunya per relatar-se en ella generalment tot lo que he pogut trobar de aquest Principat, compresos també los comtats de Rosselló y Cerdanya bax de aquest nom per ser dins los llímits de Cathalunya, com se veurà en lo seu propri lloch. Y a bé que alguns mordicadors, que no fàltan, hàyan volgut tatxar lo títol de aquesta obra, no diré més per defensa mia sinó que, com a doctor, tinch obligació de ser grammàtich y, com a tal, entench que pròpriament corònica és la relació de les memòries passades, ab digestió de temps, y la història en proprietat de vocable és lo que se escriu per testimoni de vista o de aquell propri temps; y com jo haja seguit lo primer orde, imagín que en donar tal nom a aquestos treballs no he usurpat res de ningú" (veg. Miralles 2002: 252). La preferència de la llengua catalana per damunt la castellana a l'hora d'escriure la seva obra és repetida al pròleg de 1609 seguint les directrius del prefaci del Calamicleon; en la primera de les versions, la inèdita, Pujades s'atura especialment a justificar la raó per la qual el seu pare va escriure el Tratado de la precedencia (veg. Repertori 1474-1620: II.1, 150-155) en castellà: "Y si algun me diu que mon pare y senyor micer Miquel Pujades escrigué son Tractat de les precedènties dels reys de Aragó en llengua castallana, salvar-se la sua honrra (per ser-me pare) dient que fou per orde de l'archabisbe don Ferran de Loazes, que li manà scríurer dita obra en aquella llengua, y lo manament de aquell lo escusa com a forçat; y que no s'i possà de son propri motiu; y com ell dedicava la obra al rey don Philip, senyor nostre, com a súbdit se acomodava a la lengua del superior. Pero jo tracte y dedique ma obra a català, y no li tinc de parlar ab lengua estranya" (f. 5v; cf. la "Resposta a una carta de Joan Pujadas Vilar, honcle paternal de l'actor", de la Corònica de 1609). Pujades insisteix que el Calamicleon fou escrit a Barcelona, per les raons que exposa a continuació: "Advertesca també lo lector lo lloch ahont jo, componedor d'esta obra, estic, component aquella en la ciutat de Barcelona, perquè importa molt tenir advertit açò per a quant trobarà scrit algunes vegades ésser succehida una cosa dessà o dellà de tal lloch, com és ara dir que <que> Leyda és dellà Segre, és axí bé de entèndrer si se sap que jo, qui parle, só en Barcelona" (f. 5, al marge). Tot una sèrie de trets semblen indicar que es tracta d'una versió diferent, primigènia, de la Corònica que va publicar-se a principis del s. XVII: el canvi de títol -més adequat, sembla, a les necessitats editorials-, l'(auto)censura de l'autor en alguns passatges o alguns trets remarcables -la menció constant als comtats de Rosselló i Cerdanya en l'edició de 1609, que no apareix a la versió autògrafa-, així com algunes qüestions gràfiques -la numeració dels capítols ha estat modificada i l'actual s'assembla més a la que després fou impresa. El ms. del Calamicleon conservat en l'actualitat a la RABLB és incomplet. Els últims capítols del darrer llibre havien estat ratllats i passats en net pel mateix autor, que els va afegir, posteriorment, a continuació dels que havia desestimat: en l'actualitat, el ms. 3-I-26 guarda només la versió antiga d'aquests capítols (f. 499-505v) i només 3 f. de la versió corregida (f. 506-508); la resta d'aquesta versió en net correspon al fragment de la crònica conservat avui al ms. 2029 de la BUB, que havíem considerat l'únic testimoni de l'autògraf català (veg. Repertori 1474-1620: II.2, 726-727). La difusió de la Corònica / Corónica de Pujades en el cercle de l'Acadèmia (veg. Miralles 2003), especialment durant la seves segona i tercera etapes (Acadèmia Literària de Barcelona i Reial Acadèmia de Bones Lletres), fou important i, entre altres coses, es concretà en la voluntat d'elaborar-ne un epítom (veg. Miret i Sans 1917-1920: 13 i 23). Tot i que la proposta no arribà a quallar, es conserven, al mateix fons, un Breve extracto de lo que se refiere en [afegit la] chrónica el doctor Pujades perteneciente a Cataluña en el octavo siglo (RABLB, llig. 4, 17) i unes Notas per lo resumen de la historia de Pujades (RABLB, llig. 13, 58). El Breve extracto fou elaborat per Pere Serra i Postius i llegit entre el juliol de 1747 i el gener de 1748, aproximadament, en les sessions dels acadèmics; es tracta d'un resum en castellà dels darrers capítols del ll. VI i dels primers del ll. VII (primera i segona part, respectivament) de la crònica pujadiana. Per una altra banda, les Notas, també en castellà, recullen, com el seu nom indica, notes sobre els capítols 4-38 del llibre i de la primera part de la crònica catalana, i van seguides d'una Breve noticia de los autores históricos, assí griegos como latinos, que han tratado de los sucessos pertenecientes a la historia romana que se comprehende desde la fundación de Roma hasta el primero de sus emperadores, para que sirva de primera disposición al resumen que se debe hazer de esta historia; al f. que serveix de guarda d'ambdós textos, unes notes indiquen el mètode de treball a seguir a l'hora d'elaborar l'esmentat resum. Considerem que aquest manuscrit, així com els tres ms. autògrafs del Dietari conservats a la RABLB (ms. 3-I-22, 3-I-23 i 3-I-24), podria provenir de la biblioteca dels Bastero: d'una banda, falta un fragment del ms. 3-I-26 que es troba localitzat en el ms. 2029 de la BUB, un ms. que, segons Feliu (2000: 146-147), és "un aplec de papers sense cap relació entre si, que han rebut per part del catalogador de la Biblioteca una numeració interna completament arbitrària" i on es conserva, entre altres coses, un bifoli de la Història de la llengua catalana de Bastero i el discurs d'ingrés a l'Acadèmia d'Antoni Francesc Tudó; de l'altra, als f. [16/II-16/IIv] del ms. 3-I-24 (III [3]) hi ha una còpia del testament de Francesc de Bastero i Vilana (Fornells, 14 de maig de 1749), que fou nebot d'Antoni de Bastero i membre també de l'Acadèmia barcelonina. La biblioteca de Baltasar de Bastero passà al convent de Sant Agustí de Barcelona després de la seva mort, el 1755 (veg. Feliu 1997-1998: 218); des d'aquesta biblioteca degueren passar a l'Acadèmia, ja que quan Casas Homs féu la descripció dels manuscrits esmentava que el tercer dels volums del Dietari que s'hi conserven era aleshores encobertat per un extens pergamí amb un afegit manuscrit que indicava que procedia de la biblioteca d'aquest convent (Pujades 1975-1976: I, 13, 22). [EMJ] Bibliografia:  DESCR.: RABLB, ms. 3-III-16. Repertori 1474-1620: III, 482-488. // EST.: Sobre Pujades veg. Repertori 1474-1620: I, 28-29, 60-62, 166, 267, 270-271; II.1, 143-145, 262-266; II.2, 548-549, 726-727. Alcoberro 1998: 21-22. Miralles 2002. Ead. 2003.