El mercader convers Bartomeu Rodrigues omplí els f. en blanc d'un llibre de comptes dels seus negocis comercials, amb extractes i notes de lectures, especialment de la Bíblia. Segons la rúbrica, va començar el llibre, redactat tot ell en català, el 1468; la darrera anotació datada és de 1482. Riera i Sans (1982: 420) ha resumit així el contingut de [2]: "hi ha algunes anotacions de sermons o discursos (folis 45v i 46r), alguna nota de vida privada (folis 132v, 149v i 151v), consultes sobre judaisme a mestre Gabriel de Lleó (folis 43v-44r; 45r; 45v; 46r) i sobre Bíblia a mestre Joan Ramon, agustí (foli 59r); però el que més hi ha són notes de lectura o, millor dit, d'estudi dels passatges que més interès li oferien els llibres que llegia. I com que gairebé totes les notes són de contingut religiós, aquest llibre ens presenta com la radiografia de la problemàtica religiosa d'un convers que podem considerar dels més típics".
La part central de [2] (f. 47-152) l'ocupen els extractes, resums i notes dels llibres de la Bíblia, amb aquest ordre: Gènesi (f. 47), èxode (f. 48, 58, 80), Reis (f. 57), Levític (f. 59v), Nombres (f. 69v), Job (f. 74), Psalms (ib.), Deuteronomi (f. 75), 1-2 Cròniques (f. 91v, 146v), cartes de Pau (f. 93), Fets dels apòstols (f. 102), cartes de Jaume (f. 103v), Joan (f. 104) i primera de Pere (f. 104v), evangelis de Mateu (f. 105), Marc (f. 112v), Lluc (f. 113v) i Joan (f. 116), Apocalipsi (f. 116v), Isaïes (f. 119v), 1-2 Samuel i 1-2 Reis (f. 133); a més de breus passatges intercalats en altres llocs del volum (de Proverbis, Eclesiàstic, Ezequiel, etc.).
A banda de la Bíblia, Rodrigues extracta una Vita Christi (f. 43-44v) que ell mateix identifica amb la Vida de Jesucrist d'Eiximenis: "En lo libre VIIIIè de Vita Christi, cap. LXXXXIIII, diu l'actor que ha ffet lo dit libre que ha llegit que a hun sanct monge fon revellat que fonch açotat Jesuchrist de vim CLXVI assots [...]. Diu mestre Ffrancesch Eximenis, en lo capítol LXXXXV del dit novè libre, que llegit ha que com condapnaren a mort Jesuchrist hi havia CLXXXa persones, que tots cridaven que fos crucificat [...]" (f. 44). Al f. 47v, postil·la de Nicolau de Lira, en català. Als f. 82v-83, extractes de Gil de Roma: "Dits que he trets de l'Egidi Romà, segons se mostra per la rúb[r]icha següent, e primo en lo pròlech" (fins al capítol V). Al f. 151: "E diu Josefus, en lo libre VIIIè, a capítols XVIII, que perquè Roboam no havia combatut [...]".
Com indica Riera, Rodrigues va afegir, al marge o al cos del text, dubtes sorgits arran de les seves lectures bíbliques, que devia consultar als citats mestre Gabriel de Lleó, a fra Joan Ramon o a d'altres especialistes en exegesi bíblica. P. e.: "Demana la declaració de la yra com s'à de entendre" (f. 49; es refereix a Ex 4,14, copiat just abans: "(4) E nostre Senyor irasch-se ab Moysès. (4) E dix: 'Aron, ton frare, conech yo que és bell parler'"); sobre Lc 3: "(III) De la jeneració de Jesús. Demana per què en la generació que descriu sant Mateu diu 'David enjendrà Salamó, e Salamó Roboam', e en la que descriu sanct Luch diu 'qui ffo ffill de Mathathia, qui ffo ffill de Natan, qui ffo ffill de David'. E per què, axí com diu 'qui ffo ffill de Mathathia, qui ffo ffill de Natan', per què no diu 'qui ffo ffill de Roboam, qui ffo ffill de Salamó'" (f. 113v; veg. Mt 1,6-7 i Lc 3,31).
Anotacions diverses. Extracte d'un sermó, que comença: "Digmenje que comtàvem XX de octubre 1477 sermonà en Sanct Miquell ffrare [en blanc], de preÿcadors" (f. 45v). Notícia sobre Guerau Guardiola, famós jurista coetani: "A XII de noembre 1482 micer Guerau Gordiola en la Audiència ha dit que Tul·li diu que la rahó natural és ley divina. [Afegit posteriorment per Rodrigues E més, diu Tul·li que natura ha possades totes les coses vergonyoses en loch cubert]" (f. 46). "Açò és el Credo", en llatí; els versicles hi són atribuïts a apòstols i profetes (f. 118v-119). Nota sobre el naixement d'un fill: "En nom de nostre senyor Déu e per son servir: en l'any que comtàvem MCCCCLXXVIII e en dimarts, a huna ora e i quart pasada mijanit, comtant XXV dies del mes de agost, de na Elena me naxqué ffiyl, del qual fforen padrins els magnífichs en Berenguer de Junyent e Phelip de Fferrera, e padrina la molt virtuosa senyora na Anthònia, muller del magnífich misser Joan Pajès, de la magestat del senyor rey viscanseller. Al qual ffiyl susdit ffonch mès nom Perot Bertomeu Rodrigues [...]" (f. 132v). Assentaments d'un llibre de comptes: f. 149v (1470), 151v i 152v. Al f. 152v, entre proves de ploma i d'una altra mà: "Jo, Joan Rodrigues". En un f. solt sense relligar, recepta (?) en llatí "per lo senyor en Rodrigues".
[MTS] |