[1] F. 2-7v [Receptes i conjuraments per curar (en català i llatí)].
[2] F. 8-13v [Albarans i altres documents referents al bisbat de Vic (1533-1543)].
[3] F. 14-15v [Fragment amb oracions en català].
[4] F. 16-25 [Notícies locals i receptes, la majoria copiades per Pere Bonet (1a m. del XVII)]. Inc.: "Als vint-y-sis del mes de maix don[...]". Expl. (mutilat): "de picat sobra la nafra ahont [...]".
[5] F. 28-73v [Miscel·lània gramatical i formulari (en català i llatí)].
[5a] F. 28-70 [Fragments d'una gramàtica llatina en forma de diàleg, amb exemples de traducció llatí-català]. "Caput de 'interest' et 'refert'". Inc.: "'Interest' et 'refert' possunt esse personalia et inpersonalia". Expl.: "ponuntur in ablativo, cum sustantivo et sine sustantivo". [En I'entremig es copien altres textos, a més de documents datats entre 1533-1564 en parròquies del bisbat de Vic].
[5b] F. 50-54v [Epistolari català entre estudiants de gramàtica, amb tradució llatina de les cartes. Corresponsals: Jaume Bosc, Pere Molins, Jaume Busquets, Gaspar Molera, Jaume Fonts, Pere Figuerola, Rafel Prat i Jaume Coromina. Les cartes es daten a Barcelona i a Vic els anys 1526-1527].
[5c] F. 55-58: "Herbarum vires. Et primo de salvia". Inc.: "La sàlvia té Xll virturs e proprietats". Expl.: "e incorpora-lo juntament en lo lagrimal dels vuls. Et est probatum".
[5d] F. 66-68 [Versos mnemotècnics sobre el calendari (en llatí i notes en català)].
[5e] F. 71-73v [Rudiments de declinació en llatí. Al final, un document datat I'any 1548].
[6] F. 143-179 [58 himnes amb traducció catalana literal]. "Omnium himnorum expositio vel constructio sequitur". Inc.: "Primo. Die quo Trinitas beata mundum condidit vel quo resurgens Conditor nos morte victa liberat, pulsis procul torporibus, surgamus omnes ocius. [...] Constructio scilicet: O fratres (o germans), omnes resurgamus (alsem-[m]os de matí) in primo dierum omnium (en lo dia del diumenge) ocius (ab més prestesa)". Expl. (himne 58: "Quodcumque vinculis super terram strinxeris"): "in fine mundi (en la fi del món) eris judex (sereu jutge) seculi (del sigle o món)". |