• Cerca general
  • Cerca per camps
  • Cerca per matèries

 

 

 

 

 

Id MCEM: 727

Ciutat Barcelona

Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca de l'ilˇlustre Colˇlegi d'Advocats

Signatura: M-7

Signatures antigues: R-416; reg. A 2305

Data: 1510-1533 c.

Llengua:  Catalā, llatí

Suport: Paper

Mides: 295 x 205 mm

Folis: 3 + f. 1-179 en llapis (antigues: 139-309 + 240-247 + 258 + 240-241 + 311-[325] i 282-299 + 299 [bis]-313) + 5

Copista: Antoni Vicenį, amb notes al marge de mans posteriors

Enquadernació:  Pergamí

Llom: "Franqueses, provisions, privilegis, etc., de Gerona y sa vegueria (ms.). 1510-1513"

Procedència:  Arxiu dels Sarriera, de Girona; donatiu d'Ernest Moliné i Brasés

Estat de conservació:  Acčfal i āpode; llacunes; en mal estat

Ornamentació:

Matèries: Miscelˇlānies historicodocumentals , Profecies

Autor:  Antoni Vicenç (doc. 1510-1533) (comp.)

Títol:  Col·lecció de franqueses, provisions, privilegis i cartes reials, etc., de la ciutat de Girona i de sa vegueria

Contingut

F. [2] prel. [Rúbrica moderna impresa]. "Col·lecció de franqueses, provisions, privilegis y cartas reals, etc., de la ciutat de Gerona y de sa vegueria, formada des de lo any 1510 a lo any 1513 per Antoni Vicens, escrivà de la cort real de dita ciutat, y copiada per lo mateix de las escripturas antiguas y dels registres vells de son origen". En llapis: "El nom de l'autor i les dades d'aquest manual, donatiu del senyor Ernest Moliné i Brasés i procedent de la case dels Solterras de Girona, cònstan en els seus folis 219, 244 i 300".

F. 1 (139) [Primera rúbrica. S. ll., 8 de maig de 1425]. "Provisio seu declaracio pro quinto cum quibusdam literis insertis, abstracta a regestro curie".

[1] F. 79 (217) [Carta de l'emperador Constantí al papa Silvestre, extreta de les pseudo-Decretals d'Isidor Mercator (en llatí)]. "Constantinus in fide hanc generalem epistolam ad universos episcopos et prelatos scripsit, quam beatus Ysidorius ponit inter decreta patrum, in qua ponit modum sue convercionis sub ista forma". Inc.: "In nomine sancte et individue Trinitatis, imperator Cesar Flavius Constantinus Augustus sanctissimo patri patrum Silvestro, romano pontifici, omnibusque eius successoribus episcopis urbis Rome, cunctis catholicis episcopis, gracia, caritas, pax et gaudium: Ea que salvator, Dei filius, dominus noster Jesus Christus per sanctos apostolos suos Petrum et Paulum". Expl.: "et a suo nomine Constantinopolim appellari. Re. li. ci. c. Bizancium, etc. Constantinopolim. Finem impono".

[2] F. 80-81 (218-219): "Divisiones decem nacionum tocius christianitatis". Inc.: "Notandum est quod gentes christianorum dividuntur in decem naciones". Expl.: "non fuit qui remedium opponeret in predictis enarratis. He[c] omnia fuerunt translatata et perfecta per me, Anthonium Vicens, scribam, ultima die madii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo duodecimo in diebus festivis et aliis non feriatis de mane et de vespere cum vercione et usque et per totum mensem julii dicti anni, licet cum fatica ac labore persone mee, cum eciam in aliis negociis pro conservacione persone intelligere ac attende[re] tenebar".

[3] F. 82 ([220]) [Notes jurídiques, amb exemples pràctics (en llatí)]. "Versi". Primera rúbrica: "Questio domini Johannis Andree: Nota casus in quibus requiritur speciale mandatum". Al marge d'un exemple: "Casas".

[4] F. 83v (221v) [Notes jurídiques (en llatí)]. "Hic vide quomodo legittima computatur seu computari debet, prout notatur versibus infrascriptis R[oca] seniori" [segueix un model de subscripció per a instruments nupcials, del mateix notari, Nicolau Roca major].

[5] F. 83v (221v) [Versos profètics extrets del pròleg de la Summula seu Breviloquium super Concordia Novi et Veteris Testamenti]. "Isti versus fuerunt inventi in ecclesia Sancti Cepulcri anno MºCCC[c]XXXXIIIIiº una cum multis aliis versibus, a N[icolao] R[oca] se[niore]". Inc.: "Castrum, turris et aquila et vulpes anglicana".

Observacions: 

Mal enquadernat: el f. 98 (242) s'ha de llegir després del f. 164 (241); els f. 153-163 (250-259), entre els f. 105 (249) i 106 (260); els f. 175-175v, després dels f. 178v-179v.

La compilació d'Antoni Vicenç s'ha conservat fragmentàriament: dels aproximadament 300 f. que contenia, segons la numeració antiga, en falten un centenar al principi que ja s'havien perdut a l'època que fou adquirit per Moliné i Brasés 1916. Després de l'actual f. 169v (315v, 303v), es llegia un cronicó dels anys 1365-1427, que aquell autor atribuí a Joan Toralles, ciutadà de Vic, i un document; tot plegat ocupava quatre folis, que van ser arrencats i es conserven actualment a l'AHCB amb la signatura B-281 (veg. Repertori 1474-1620: I, 78-79; Caula (1935: 124) havia extractat un fragment del cronicó del recull de Vicenç, que consultà al desaparegut arxiu dels Sarriera, comtes de Solterra). Sobre un altre possible fragment de la compilació, veg. BICAB, M-8.

Antoni Vicenç era escrivà de la cúria reial de Girona i copià, a partir de 1510 i fins, com a mínim, el 1533, data del darrer document datat (f. 152-152v), documents relacionats amb aquesta ciutat i la seva vegueria, la majoria conservats a l'arxiu d'aquella cort (veg. Moliné i Brasés 1916: 211; per a una descripció del contingut documental del volum, remetem a Arnall 1998). La producció de Vicenç se situa en la línia d'altres funcionaris que recullen documentació relacionada amb la institució on desenvolupen la seva activitat, generalment seguint un criteri pràctic -és a dir, es copia allò amb què se sol treballar. Les fonts de Vicenç són bàsicament els volums de l'arxiu de la cúria reial (p. e., el Llibre verd, actualment il·localitzable; veg. f. 56), I, en un lloc secundari, els del Consell de la ciutat, com ara el Llibre verd de l'Arxiu municipal (1144-1533) -del qual Vicenç reprodueix alguns documents (p. e., f. 68v) i les rúbriques, segons els llibres del jurista Guillem Julià i l'escrivà i notari del Consell Nicolau Roca menor, coetani seu (veg. f. 135)-, i el Llibre vermell del mateix fons ("Vide super isto privilegio [i. e. sobre el mostassaf de Girona] in quodam libro Virmilio Arxivi domus civitatis, in foleo CXVII, quandam regiam provisionem reginae Marie [...], que litera data ffuit Barchinone XVIIa marcii anno MºCCCCº quadragesimo septimo, quam ego Viçens vidi et perlegi", f. 157); Vicenç també copia algun document de l'arxiu de l'Almoina del Pa de la seu de Girona (f. 72). Una altra font són els llibres de juristes com el citat Guillem Julià o de notaris com Francesc Torell (f. 148v) i Nicolau Roca: "Presens copia in hoc papiri foleo scripta sumpta fuit a suo originali libro seu regesto, nuncupato Lo libra vert, in Archivo domus Consilii civitatis Gerunde recondito, in quo diversa privilegia, provisiones et concessiones civitati prefate concessa, scripta et continuata existunt, queque copia fuit cum dicto libro seu regestro comprobata per me, Nicholaum Rocha, notarium publicum Gerunde et scribam Consilii dicte civitatis [...]" (f. 68v i cf. f. 143: "Die dominica 3a octobris 1512 translatavi a libro N. R. [i. e. Nicolau Roca], notarii Consilii dicte civitatis"), etc.

L'interès de Vicenç per afegir anotacions sobre fets històrics, versos, sentències, etc., als f. en blanc i als marges, el situa, com ja va advertir Moliné i Brasés en el seu article, en la línia d'autors coetanis com Pere Miquel Carbonell -un dels documents copiats per Vicenç porta la subscripció de l'arxiver (f. 68). Aquestes addicions i les subscripcions d'alguns documents ofereixen informació biogràfica sobre l'autor, que consta com a escrivà de sentències judicials incloses al volum, p. e.: "Processus cause ffuit ductus in posse mei, Anthonii Viçens, scribe" (1513; f. 127), i a les següents notes: "Disapte a XVIII de desembra any mil D cents y dotza jo, Anthoni Vicens, scrivà de la cort real de Girona, acabí de scriura e transladar las provisions, privilegis, sentèncias y altras actas en lo present libra continuats, los quals ab gran trabal y fadigui serquí per registras reals, tant de la dita cort com per letras y altras actas en libras de juristas de aquesta ciutat continuats, y del janer del dit any fins ara hi he trebellat, ço és a las matinades fins hora de anar a la cort, y a las vesprades y altras dias de festas laujeras, a Déu gràcias y a la humil verja Maria, advocada mia, que cada vespra era bé mijanit com me matia al lit, encara que fos festa o fasaner" (f. 158); "Vuy diluns, dia de sanct March, que teníem XXV de abril any mil sinch-cents y tretza, yo, Anthoni Vicens, scrivà de la cort real de Girona, acabí de scriura tot lo que en lo present se mostra de mà mia, y ya del mes de desembra de sinch-cents y deu y trebellava; he·n hagut grandíssim trebayl y fadigua de sercar per scripturas antiguas, registras y altras lochs les susdites provisions, privilegis, cartes reals. Fas gràcias a nostro Senyor, ab intervenció de la humil verge Maria, advocada mia, qui axí a poch a poch, sense divertir-me dels negocis bursals, ho he acabat, e plàcia a Déu tot sia per bé a fer, y a lahor y glòria sua, e per il·luminació de la pràtica e enteniment, per no star sotzmès a ningú" (f. 166).

A continuació reproduïm algunes anotacions d'interès històric o cultural recollides pel compilador. Nota sobre fra Mateu d'Agrigento, al marge d'un document sobre la seva estada a Girona el 1427: "Aquest ffra Mateu de Jargent, de l'orda dels ffrares manors, segons he trobat scrit de mà de Ffrancesc Riera, arribà assí en Girona a tres de juliol any mil CCCCXXVII e féu assí XXXVI sermons devant lo rey Alfonso, qui lavons era assí, e anà-ssa'n dit fra Mateu de Girona disapte a nou de agost de dit any" (f. 21v; cf. Rubió i Balaguer 1955). Sentència misògina, amb la rúbrica "De manualeto Torell contra mulieres transcientes ad secunda vota, qui ydem Torell de hiis erat expertus" (f. 148v; potser es tracta de l'escrivà Francesc Torell que és esmentat a M-8, f. 40v en una al·lusió a l'any 1455). Al mateix f., una nota sobre tres conversos: "Bardaxí, Sanct Jordi, Bertran: tots conve[r]sos qui governàran molt"; Antoni Bardaxí, regent de la Cancelleria, va fugir a Itàlia el 1487 després de ser processat per la Inquisició (veg. ACA, Cancelleria, memorial 24); Bertran és l'escrivà reial i lloctinent del mestre racional Galceran Bertran, que, tal com anota Pere Miquel Carbonell al Liber descriptionis reconciliacionisque purgationis et condemnationis hereticorum, "una cum eius uxore Chatherina fuerunt condemnati et brachio seculari traditi et combusti" el 1507 (veg. Carbonell 1864-1865: II, 87, 220; crònica de Sant Jeroni de la Murtra, de Francesc Talet, ACA, Monacals d'Hisenda, 2516, p. 135, descrit supra; i Sevillano Colom 1955: 241); Sant Jordi podria ser Joan de Sant Jordi (veg. Carbonell, 1864-1865: II, 171-187, 206-214).

No sabem si fan referència a la part perduda de la col·lecció gironina de Vicenç o a un altre volum de característiques semblants les següents al·lusions de l'escrivà a obres seves: un Speculum -"Nullus de jurisdiccione domini regis potest se obligare sub pena tercii nisi in curia regia Gerunde, ut in litera in speculo meo, foleo 71" (f. 39)-, i una altra compilació, les remissions de la qual no corresponen, en general, ni a M-7 ni a M-8 -"Vide in alio compendio sub foleo 60, ubi cum littera regis Petri tercii videbis large et extense, de quibus rebus baiulus generalis Cathaloniae possit cognoscere. Item eciam in presenti volumine circa principium sub numero folearum 38 [no conservat] est alia provisio domini infantis Enrici, tunc locuntenentis [...]" (f. 61); "Hec pragmatica [del rei Martí, Barcelona, 15 de març de 1401] e[s]t in alio volumine, fo. 140" (f. 77); en un cas, la remissió a aquesta compilació coincideix amb el contingut de M-7: "De hac pragmatica require in alio volumine, fo. 140; gravamina sunt in alio volumine, fo. 201" (f. 77v; els greuges es poden llegir als f. 62v-63 [=200v-201]).

Als f. 158v-159 es llegeix un recull del regiment processal del Consolat de Mar de Barcelona, que va ser publicat per Vinyolas (1923). Un altre text sobre aquest tema a BICAB, M-5 (La Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats 1997: LXXIV), donatiu de Moliné i Brasés, que l'edità amb el títol "L'antich orde judiciari observat en la cort dels cònsols de la Mar de Barcelona. Manuscrit inèdit d'un còdich processal barceloní del s. XVI" (1917b).

[MTS]

Bibliografia: 

ED.: Vinyolas 1923: i-iv [fragment]. [1] Cf. PL, CXXX, 245-252. [5] Lee et al. 1989: 164-165. // DESCR.: Arnall; Pons i Guri 1993: I, 503-506; II, làm. 256. Pons i Guri 1993: 69. La biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats 1997: LXXII. Arnall 1998. Lletres reials 2000: I, 131. Repertori 1474-1620: III, 454-459. // EST.: Moliné i Brasés 1916. Caula 1935: 124. Veg. MCEM 947.

 

 

 


 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal