Una còpia anterior dels f. 1-[183] és a BUB, ms. 1117 (Repertori 1474-1620: II.2, 492-493), on queden recollits els problemes d'atribució de l'obra; per al mateix text, veg. també BUB, ms. 1344 (íd., p. 546-547).
A la p. 1-f. [170], Declaración y verdadero sentido de la evangélica regla de nuestro seráphico padre sant Francisco según que todo verdadero y zeloso frayle menor debe conocer y guardar. El text és escrit, segons afirma el seu autor, partint, entre d'altres, de l'obra del valencià Joan Baptista Culla (s. XVI ex.-XVII in.) i de la del vicari general dels caputxins Hieronymus a Politzio (1544-1611), Commentaria in regulam a sancto Francisco minoribus praescriptam (editats en diverses ocasions des de 1587).
L'obra podria ser considerada posterior a 1643, data de les Constitutioni de frati minori capuccini di s. Francesco, en què es preveu l'existència d'una llibreria o biblioteca conventual i les normes que l'han de regir (Constitution de frati minori, p. 53; Constituciones de los frayles menores, p. 54), ja que a la Declaración y verdadero sentido es fa referència explícita a les obligacions dels bibliotecaris.
A l'APCC es conserven dues còpies del s. XVIII (llig. A-5-11 i A-5-12) d'un altre tractat que comparteix, amb els continguts en el llig. A-1-1a, la característica de ser un comentari a la Regla de sant Francesc elaborat pels mestres de novicis. Es tracta del Compendi instructiu de las obligacions contrau lo novici caputxí ab lo solemne acte de professió religiosa, ordenat per més clara y fàcil intel·ligència en forma de diàlogo (amb el subtítol, a APCC, llig. A-5-11: Se explica en ell no sols lo pertanyent a l'estat religiós comúsinó que també se declara lo que principalment toca al particular de franciscano en la caputxina congregació conforme a las determinacions pontifícias, autoritats de sants pares y sentèncias de graves, pios y savis autors que han expositat la regla de nostre fundador, lo seràfic pare sant Francesch). El text es divideix en pròleg i 14 capítols ("De l'estat religiós en comú", "Del vot de la obediència", "Del vot de la pobresa", "De l'ús", "Del rèbrer", "De l'acaptar y recòrrer a pecúnia", "Del vèndrer, comprar y conmutar", "Del dar y prestar o deixar", "Del vot de castedat religiosa", "De la regla dels frares menors en general", "Dels preceptes expressos o eminents", "Dels preceptes equipolents", "Dels consells que tenen forsa de manament" i "Dels preceptes de santa obediència de nostra província"), i es podria datar amb posterioritat a 1714 ja que, segons Serra (1996: 139), conté una sèrie de "prescripcions totes elles nascudes en el moment de represa i projecció 'ad extra' dels caputxins catalans de després de la Guerra de Successió". Als f. 7-7v d'APCC, llig. A-5-12, fragment d'una art de ben morir, en català. A BUB, ms. 27 (veg. Miquel Rosell 1958-1969: I, 30-31; Basili de Rubí 1971: 101) es conserva un altre exemplar del Compendi que Basili de Rubí (1984: 78) data, juntament amb la segona de les còpies esmentades de l'APCC, al s. XVII.
Als f. [1-2] prel., notes diverses per a ús del religiós.
[EMJ] |
