Es tracta del 28è i darrer manual notarial de Carbonell, un dels pocs protocols que ens han pervingut d'aquest autor; abraça el període 19 de novembre de 1504 - 18 de març de 1517. La faceta de Carbonell com a notari reial i notari públic de la ciutat de Barcelona ens és encara força desconeguda, tot i que devia ser destacada, ja que el 1470 va ser elegit prior dels notaris públics de la ciutat (veg. Noguera; Madurell 1965: 562). Tenim constància que a mitjan s. XIX es conservaven protocols seus en mans de dos notaris barcelonins: l'inventari de Mornau esmenta papers datats entre 1504-1517 -l'actual 244/1 i, potser, la resta de plecs i volums de l'autor avui a l'AHPB (244/2-5)- en poder de Josep Maria Torrent i Sayrols, qui en permeté la consulta a Manuel de Bofarull mentre aquest preparava l'edició dels opuscles de Carbonell; en canvi, l'accés als que posseïa Pere Rodríguez Alcántara, propietari d'una important col·lecció de protocols antics, no fou possible (veg. Mornau de Amat 1843: 16; Carbonell 1864-1865: I, 2-3). El 1869, els mateixos registres eren en poder, respectivament, de Josep Torrent i Julià i de la vídua de Rodríguez Alcantára (veg. Támaro i Tarragó 1869).
El manual 28è conté esborranys i còpies de documents, la majoria autògrafs, dels anys 1504-1517 en què Carbonell actuà com a notari, referents tant a clients particulars com a institucions (monestir de Sant Cugat del Vallès, cartoixa de Santa Maria de Montalegre, convent de la Mercè de Barcelona, etc.). En destaquem els següents: als f. [17v-20], donació d'una renda al prevere Pere Rossell, dels administradors de la capella de Sant Sever de la seu de Barcelona (6 de juny de 1505) -entre aquests hi ha Francesc de Casa-saja, doctor en decrets, beneficiat de la seu i "magister accentus", potser l'homònim corresponsal de Jeroni Pau i de l'arxiver (veg. Carbonell. Opúsculos inéditos, II, p. 347-350)-; als f. 37-37v: "Apoca de XXXXVI solidis et sex denariis expensis in fieri faciendis portis portalis Regii Archivi Barcinonae" (11 de desembre de 1506; cf. Carbonell 1864-1865: I, 41-42); al f. [39v]: "Instrumentum presentationis cuiusdam commissionis causae appellationis per Petrum Rossell, clericum Barcinonae, coram officiali curiae terraconensis interpositae adversum quendam Joannem Rosembach, etiam clericum Barcinonae [...]", és a dir el famós impressor (15 d'abril de 1507; veg. Madurell; Rubió i Balaguer 1955: 451-452); als f. [46v-48]: "Instrumentum concessionis operis faciendi et fabricandi in domo capituli ecclesiae Beatae Mariae de Pinu Barcinonae quoddam opus seu bibliothecam pro libris in ea reponendis, et quam concessionem fecerunt venerabiles rector et parociani eiusdem ecclesiae venerabili Petro Joanni Mathoses, presbytero, beneficiato primi beneficii instituti in altari maiori praedictae ecclesiae, ut sequitur" (13 de febrer de 1508; veg. Madurell 1950: 59-60, i Madurell; Rubió i Balaguer 1955: 460-465); als f. [98v-99], instrument de procuració entre dos llibreters venecians (16 d'agost de 1514; veg. Carreres i Valls 1936: 134, i Madurell; Rubió i Balaguer 1955: 552-553).
Alguns documents i anotacions marginals fan referència a Carbonell, la seva família i els amics. Sobre aspectes relacionats amb el càrrec d'arxiver: al f. [38], "Apoca precii grammasiae regio archivario factae pro luctu regis Philippi, generis domini nostri regis" (Barcelona, 15 de gener de 1507); al f. [87], "Apoca pro operibus Regii Archivi Barcinonae", a nom d'Antoni Carbonell, fuster de Barcelona (13 de desembre de 1511). Sobre nomenaments de procuradors de Carbonell per resoldre diversos afers: als f. [52-52v], Miquel Joan Xampaner, notari de Lleida (6 de juliol de 1508); als f. [71v] i [102], l'escrivà reial Guillem de Fet, "litteratum virum, amicissimum meum" (1 de febrer de 1510 i 21 de juny de 1516); als f. 83v-84, el seu fill Francesc (13 d'abril de 1510); als f. [91v-92], Bartomeu Ferrer, regent de la tresoreria (4 de juny de 1512). Al f. 84v, nota de 1511 d'un Carbonell que s'allunya progressivament de l'activitat notarial per dedicar-se exclusivament a l'Arxiu Reial: "Hic mutatur annus et aviditas recipiendi per me instrumenta cessat, quia non curo nisi de Regio Archivo tempus perdere, seu raro ipsa recipio et ultra meam voluntatem". Sobre la carrera notarial del fill, Francesc, a la cartoixa de Santa Maria de Montalegre (f. [24]); al f. 72, sobre el seu nét Pere Miquel Carbonell, a qui ja hem vist que havia regalat un exemplar de Vergerio (veg. ACA, Cancelleria, memorial 60) i que és el copista de la primera part del document copiat a continuació ("Syndicatus et potestas deputatorum Generalis principatus Cataloniae"). Al f. [97v], nota sobre les formes "Ferdinandus" i "Ferrandus": "[...] Hic scribo 'Ferdinandi', quod non est latinum, cum debuissem scribere 'Ferrandi', ut facio in epistolis et aliis scripturis meis privatis, sed in his monumentis auctenticis usus est servandus, juxta illud: 'Si no vis esse illusus, serva quod tenet usus'"; al f. [101v], nota en llatí sobre la mort del rei, el 1516. Als f. [106-108v], notes en llatí i subscripció de Francesc Carbonell al marge d'un document copiat per Pere Miquel i datat el 18 de març de 1517, que fa referència a Gabriel Vilell (veg. supra ACA, Miscel·lània, ms. 26); s'hi indica que Francesc té els protocols del seu pare en herència (f. [106]). Al f. [131v], Francesc dóna la notícia de la mort del seu pare el 2 d'abril d'aquell any (en llatí).
[1]: s'hi llegeixen les habituals invocacions als evangelistes, a més de passatges bíblics, extractes de Valeri Màxim, Isidor, etc., notes sobre coetanis de Carbonell (l'escrivà Joan Cotxa, el tresorer reial Bartomeu Ferrer), graus de parentesc en llatí i crides relacionades amb el contingut del protocol (datades entre 1508-1516).
[2]: retrobem pròlegs d'aquest tipus en d'altres reculls documentals de Carbonell, sempre amb la mateixa estructura, és a dir extracte literari seguit de la subscripció notarial, separats per la frase "De his quidem satis"; veg., p. e., ACA, Cancelleria, memorial 67, i AHPB, 244/3-4 (en el primer cas ja vèiem que el text més literari provenia d'un altre lloc -de Pier Paolo Vergerio-, sospita que potser es podria ampliar a d'altres pròlegs de les mateixes característiques), i la primera part del memorial 66 de l'ACA (f. I; veg. ACA, íd., memorial 55A), que conté el següent pròleg: "Fere autem omnia iura ab universa virtute ordinata sunt, nam lex precipit unicuique ius suum reddere, quodque tibi non vis alii non facere, sed vivere secundum omnem virtutem. Tunc enim si iustus efficeris, nihil plus videris habiturus, quando quidem plus tibi haud tribues ex simpliciter bono, nisi ad alios proportione servata; verum si quis plus alii tribuat quam sibi sciens et volens, hic sibi ipsi iniuriatur ac obest. Quocirca epichea in omnibus servanda est. De his quidem satis. Christi et eius sacratissimae matris semper virginis Mariae nominibus imploratis, incipit liber primus computorum pecuniarum quae ex processibus actitatis in mea scribania mandamenti et etiam actitandis proces<ces>serunt et procedent, epistolis tantummodo eorum praetermissis, quarum emolumentum non difertur. In quo quidem libro tabulam sive rubricam separatim et reconditam in huius libri coopertis tenere decreveram ego quidem Petrus Michael Carbonellus, regius scriba et archivarius, quae exercitio horum processuum uti coepi anno a nativitate Domini MºCCCCºLXXIXº foeliciter, verum quia res ipsa in promptu est eam omittere curavi" (f. I).
[MTS] |
