Ciutat:
Barcelona
Biblioteca / Arxiu:
Biblioteca de Catalunya
Signatura: Ms. 280
Signatures antigues:
Data: XVI
Llengua:
Catalā
Suport: Paper
Mides: 297 x 200 mm
Folis: 2 + f. 1-6 en llapis + 2
Copista:
Enquadernació: Pergamí (moderna)
Llom: "Cases nobles de Catalunya"
Procedència:
Comprat per la BC a Salvador Babra (1913)
Estat de conservació: Llacuna entre els f. 1 i 2
Ornamentació:
Matèries: Falsificacions
, Historiografia
Autor:
Títol:
La forma de la coronació d'en Ramon Berenguer (i altres notícies sobre els comtes de Barcelona)
Contingut:
F. 1-6v, primera rúbrica: "La forma de la coronació d'en Remon Berenguer, comte [de] Barchelona, com fon coronat en la ciutat de Caragoça en rey d'Aragó, com ach fermat matrimoni ab dona Patronilla, reyna d'Aragó". Inc.: "Com lo dit comte de Barchelona fon a la ciutat de [ratllat Barchelona] Saragoça, tantost se n'anà a la seu que s'apella Sent Salvador". Expl. (Guifré II de Besalú): "e fon soterrat en dit monestir de Ripoll e morí sens eretar". |
Alguns textos d'aquest ms. es llegeixen també al Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim i tenen punts de contacte amb el ms. d.III.2 de l'Escorial, copiat als s. XV-XVI, que havia pertangut a Rafael Martí de Viciana; per als textos catalans d'aquest darrer ms., entre els quals hi ha la traducció de les Econòmiques d'Aristòtil de Martí de Viciana, editada per Ferrando el 1982, veg. Zarco Cuevas 1932: 25-29, i cf. Perarnau 1983).
El ms. 280 conté, sense seguir cap ordre cronològic: la descripció de la coronació de Ramon Berenguer IV com a rei d'Aragó (sic; el mateix text es llegeix al Dietari del capellà 1932: 31-33); una discussió entre catalanoaragonesos i castellans, amb llista dels bisbats respectius, inclosos els de Nàpols (íd.: 41); Carlemany atorga el Principat a un hipotètic comte Ramon Berenguer, nebot seu (cf. íd.: 20, nota, i el lloc citat de Zarco Cuevas): aquest episodi serveix d'introducció a una llarga llista de cases nobles catalanes (f. 2v-6). El text continua amb un breu catàleg de comtes des de Guifré I fins a Guifré II de Besalú, que sembla tenir una font comuna amb el Dietari (1932: 18). Al f. 6, privilegis de I'església de Sant Just i Sant Pastor.
[MTS] |
