Els memorials 66, 55A i 55B són els llibres de comptes que duien els tres arxivers de la família Carbonell, Pere Miquel, Francesc (c. 1461-1520) i Francesc Miquel (1495-1530), per les seves cerques i còpies de documents de l'Arxiu Reial entre 1485 i 1529 (veg. Riera i Sans 1999: 93). Contenen observacions diverses sobre la localització del document copiat, el pagament de la cerca, etc. Alguns dels encàrrecs de cerca que reberen els Carbonell es conserven a ACA, Col·l. H., capses II-IV.
El núm. 55A està redactat en llatí fins a l'any 1502; des del 1503, les anotacions es fan en català i llatí: "D'aquí avant, per certs bons respectes, he delliberat scriure açí en vulgar [al marge a les vegades, e a les vegades en latí], lo que rebré per expedir e donar scriptures de l'Archiu, [ratllat e açò faré e scriuré en vulgar tant com me'n recordaré]" (f. XCIv).
Al f. [3v] prel., notes en llatí sobre la data de la mort de tres funcionaris reials coetanis de Carbonell: Pere Bancells (1491), Gaspar d'Arinyo (1491) i Joan Vilar, "compater meus [...], legum professor" (1492; cf. f. XII), a més d'una nota sobre la mort de l'arxiver, afegida pel seu fill Francesc; al f. CXLIIv, Carbonell recorda la seva data de naixement: 8 de febrer de 1434. L'arxiver solia escampar pels llibres de l'Arxiu notícies biogràfiques sobre d'altres funcionaris de la Cancelleria; veg., p. e., ACA, Reial Audiència, Conclusions civils, 36, f. [3] prel., sobre la mort del regent de la Cancelleria Francesc Malet a Tortosa el 1490 (en llatí); íd., 37, f. XVII, sobre la mort del vicecanceller Alfonso de la Cavallería el 1506 (en llatí), i ACA, Cancelleria, memorials 31 i 49.
Al citat f. [3v] prel.: "In ultimo quatterno huius codicis comperies inventarium bibliothecae meae", però actualment només s'hi llegeix una desiderata de títols que Carbonell encarrega al llibreter Riera quan vagi a la fira de Lió, datada el 8 d'abril de 1501 (f. [180v]=CCXLVIIv; veg. Rubió i Balaguer 1929 [1995: 48]; Madurell; Rubió i Balaguer 1955: 341-342).
Carbonell copià diverses notes sobre qüestions relacionades amb el cobrament de les cerques a l'Arxiu (veg., p. e., la "Nota de cercar" dels f. CIX-CX, editada a Carbonell 1864-1865: I, 89-91). Al f. LXXXv comença un "Memorial de bestretes fetes per cerques ut sequitur. Fas memòria com tench ligat de paper en pergamí de aquesta forma i libre dins lo Real Archiu, hon he desliberat continuar tots los memorials que·m daran o yo faré de cerques, hon seran continuades les bestretes que·m seran fetes per dites cerques. Tamen [afegit posteriorment ara, ço és en l'any MDX [ratllat que; interl. en lo qual] han fetes constitutions en Monsó, lo primer de setembre del dit any ho continuaré tot plegat, e cerques e tots emoluments resultants dels registres e scriptura de aquest Archiu, en i registre pretitulat Memoriale tertium [interl. emolumentorum] Regii Archivi Barcinonae]" (és l'actual memorial 55B). Més notes (en llatí i català) sobre el salari dels escrivans i la taxa de les cerques, amb referències a les disposicions de les corts de Montsó de 1510 sobre el tema, als f. [3v] prel. i CXXXIIIIv-CXXXV.
Una nota sobre lèxic al f. XXXVIIIv: "Memoria tene quod consilio mihi dato, et non bene, in aliquibus subscriptionibus seu clausuris quibus usus fui sepius scripsi [ratllat hoc nomine] 'hoc est auctoratum' pro 'decretato'. Et 'auctoratum', ut revisi et indagavi in codicibus de verborum significationibus, non significat 'decretatum', immo potius 'obligatum'. Ideo amplius non utar 'auctorato' pro 'decretato' seu 'auctenticato', sed dicam 'hoc exemplum decretavi' seu melius et latine 'decretum seu signum meum quo utor in arte notariae apposui'". La mateixa preocupació per la redacció correcta dels documents oficials es revela en el formulari que Carbonell deixà al memorial 31.
El primer Liber emolumentorum forma els f. LV-94 de l'actual memorial 66 de la sèrie Cancelleria de l'ACA -olim Miscel·lània, 208-, a la coberta anterior del qual es llegeix el títol, de mà de l'arxiver: "Comptes dels processos de P. M. Carbonell. [...] és continuat lo primer memorial de emoluments del Real Archiu de [Barcelona]" (veg. Riera i Sans 1999: 92); Dídac Montfar-Sorts el cita en la seva continuació a l'inventari de Bernat Macip (III, f. CCCVv). El llibre primer, escrit en català i llatí, recull les entrades corresponents als anys 1485-1490, amb alguna anotació posterior (fins al 1492). Carbonell hi justifica així la confecció d'un memorial dels ingressos per còpies, cerques i certificacions: "Quia plerique susurratores garruli et invidi me, Petrum Michaelem Carbonellum, mordere ac lacescere non cessant, asserentes II miserrimi homines me esse in hoc Regio Archivo durum exactorem et ultra modum, stylum et pragticam praedecessorum meorum in hoc Archivo emolumenta maxima recipere, quod est falsissimum (et utinam tantum in hoc Archivo lucrifacerem quantum praedecessor meus, Jacobus Gartias, vir probissimus [al marge et taciturnus], ut in computis suis et etiam in mensa nummularia huius urbis Barcinonae ea lucra et emolumenta commonstrantur), igitur ad futuram rei memoriam et ut percharus gnatus [interl. meus], conscriba, [interl. connotarius] et coarchivarius [ratllat meus], Franciscus Carbonellus, horum [interl. ob]trectatorum morsus vipereos confringere valeat, quae ex hoc dumtaxat Archivo exinde recepero in subscripto computo in annos et minutatim describere decrevi"; al marge s'afegeix posteriorment la següent nota: "Memoria tene quod hi garruli et invidi in curiis generalibus Montissoni celebratis anno a nativitate Domini MºDXº dederunt operam [ratllat ut] constitutionem contra me factam fuisse taxandi salaria huius Archivi scripturarum juxta formam salariorum regesti scribarum, et ut eorum malicia contentaretur in indagatione illarum scribi fecerunt quod de ea indagatione archivarius nihil recipiat, nisi prius illa taxetur per cancellarium aut vicecancellarium seu regentem, quae fit. Nunquam lucratus sum tot quot post ipsam constitutionem lucror in indagationibus, quia nolunt petentes tempus terere in ipsis taxationibus et solvunt sponte mihi multo plus quot non faciebant ante predictam constitutionem. Et sic restarunt confessi et quasi stulti nunc videntes lucrum in his crevisse" (f. LV).
D'altra banda, al memorial 66 s'afirma que Jeroni Pau, aleshores a Roma, tramità l'expedició del títol de notari apostòlic de Francesc Carbonell, elegit notari de la confraria dels ferrers de Barcelona: "Etiam memoria teneam quod predicto die [i. e. 24 d'octubre de 1490] prefatus filius meus recepit auctoritatem apostolicam pro ipso quam dominus Hieronymus Paulus ei miserat, et sic ipse est nunc notarius apostolicus" (f. [1] prel.).
El Busquets destinatari de la carta final de Carbonell és l'igualadí Joan Busquets, canonge i ardiaca del Mar a la seu de Barcelona, que testà el 5 de juny de 1522 i deixà llibres a Santa Maria del Mar; el testament va ser obert el 10 de març de 1523 (veg. Madurell; Rubió i Balaguer 1955: 637-638; Elias i Farré 2017).
[MTS] |
