Com indica la rúbrica inicial, l'Epitoma és una obra de caràcter pràctic destinada a solucionar els problemes de datació que plantegen els documents datats segons el regnat dels reis francs i francesos; s'atura, doncs, amb la instauració del còmput de l'Encarnació en els documents catalans (1180). Les últimes entrades van acompanyades de notícies de caràcter històric sobre cada rei.
A la contracoberta anterior del memorial, entre d'altres notes, es llegeix una notícia biogràfica sobre Carbonell, de la seva mà i de la del seu fill Francesc (veg. Carbonell. Opúsculos inéditos, I, p. 81). Al marge del f. II, llista d'arxivers reials, de les dues mans citades: "Infrascripte persone fuerunt provise de huius officio Regii Archivi Barcinone". Aquesta mena de llistes, més o menys completes, són afegides per Carbonell en diversos llocs: p. e. al memorial 9, f. LXIIIIv; Col·l. H., I, doc. 229; memorial 22bis, f. [18v]; veg., encara, una llista més completa, continuada per altres mans, de Pere de Passeya a Miquel Onofre Montfar-Sorts, en un fragment d'una antiga enquadernació de pergamí (Col·l. H., V, s. n.), i cf. memorial 25 i reg. 310, I, memorial 60, 3. En alguns f. solts s. n. del memorial, arxivers moderns identifiquen les mans dels arxivers i d'altres personatges que intervenen en la confecció del llibre.
Al memorial 51, iniciat per l'arxiver del s. XIV Ferrer de Magarola (m. 1370), s'indicaven l'ingrés i préstec de registres de l'Arxiu i, per tant, era consultat com un inventari d'aquest. Bernat Macip el cita com a "lo llibre de l'inventari vell" (II, f. CCCXVIII-CCCXVIIIv; el nou és el que ell mateix redactà entre 1584 i 1590) i el descriu així: "[...] intitulat Liber inventarii monumentorum Regii Archivii Barcinone. Ocupa CVIII cartes; en la primera té per títol: 'Llibre de entrades e exides dels registres e escriptures reals', y en lo fi de la última pàgina escrita acaba dient: 'et sic de ceteris computandum est'" (I, f. XII). Encara l'esmenta en comentar un incident relacionat amb la recuperació d'uns documents del Consell d'Itàlia que es trobaren a casa de l'arxiver Antoni Viladamor el 1585: "la qual [i. e. una caixa de documents de l'Arxiu], celebrant-se dites corts per lo rey nostre senyor en dita vila de Monçó en lo dit any MDLXXXV, fonc aportada en lo present Real Archiu y posada en aquesta instància. La qual caxa, segons se diu, fonch aportada de casa del secretari Antoni Viladamor, archiver del dit Real Archiu, dins la qual són estades atrobades les escriptures següents. és a saber, que dita caxa està plena de escriptures y altres papés que, conforme una escriptura que·s trobe escrita de mà de dit secretari Viladamor en lo llibre de l'inventari vell que està recondit en lo present Real Archiu, y ja posat dit llibre en lo primer llibre de aquest inventari ab los memorials se són trobats en ell, lo qual llibre és sots número 51, en lo qual y en la segona pàgina de la fulla XXXXVII fa nota dit secretari Viladamor de sa pròpria mà, que és del tenor següent: 'A XV del mes de juliol MDlxi yo, Antoni Viladamor, archiver [...]' [veg. memorial 51, f. XLVIIv]. Adverteix-se que los dits registres Privillegiorum del Consell de Itàlia y los Pàrtiums foren encontinent portats en dit Real Arxiu, y la dita caxa, segons se entén, dit Viladamor la se n'aportà a sa casa, aont à estat fins al dit any MDLXXXV, y, com dit és, la aportaren en lo present Real Arxiu y fou posada en la present instància, aont vuy dia present, que comtam XVIII de maig MDLXXXVIII, se troba" (II, f. CCCXVIII-CCCXVIIIv).
Sobre l'ingrés de registres dels reis regnants a l'Arxiu, veg. la nota que Carbonell afegí al f. LXX: "Alguns poch zelants la honre e benefici de la real majestat e de la règia cort e de la república, sens fundament algúhan volgut dir que los registres reals no·s deuen recondir en lo Real Archiu, vivent aquell rey o reyna o lurs loctinents qui·ls han fets; al·leguen que nunque ho han vist e donen per testimoni a mi, Pere Miquel Carbonell, archiver del rey nostre senyor, qui só stat mès en possessió de aquest Real Archiu, fundat en aquesta ciutat de Barcelona, dimarts a VII de janer festa de sanct Julià de l'any de la nativitat de nostre Senyor mil CCCCLXXVII, la [interl. carta de la] qual possessió, liurada a mi per lo magnífich misser Barthomeu de Verí, regent la Cancellaria del senyor rey, rebé e testificà Bernat Andor, scrivà del senyor rey. Car dien<t> que pus yo no n'he rebut en vida del senyor rey don Joan fins mort de aquell seguida, que yo no·n dech damanar ne rebre [ratllat dels] registres del rey nostre senyor don Ferrando, huy que comptam XXIIII de maig MD e tres, beneventuradament regnant, en lo qual dia e en lo mes proppassat he instat e supplicat a la serenitat del senyor rey manàs, per interès del real patrimoni e de la sua república, me sían dats per col·locar-los en aquest Real Archiu, e sa altesa ha fet fer la provisió e referendar dita supplicatió per son secretari mossèn Miquel Pérez Almaçan; e altres rahons dèbils fan que no són sinó fàbules. E què fa al fet, si yo o los altres archivers som [interl. stats] remissos o descurats? ¿Per ço restarà que en vida dels reys registes e scriptures reals no·s puguen damanar e fer manar e instar que·s metten dins lo dit Archiu, que és la casa llur pròpria? Quant més que·s monstre en moltes parts d'aquest libre que, vivents reys e reynes, los registes de llur temps s'i són recondits! Yo, si no u he damanat en vida del rey don Joan, havia poc tenie aquest offici, com sa majestat passà d'esta vida, e mon predecessor Jacme Garcia no·ls damanà, obstant-hi lavors la guerra intestina. Ara e d'aquí avant crech [interl. jo] s'i entendrà ab altra diligèntia de fer-los metre dins lo Real Archiu com són acabats, car axí ho volen e disposen pragmàticas e ordinations de la casa del rey nostre senyor".
Veg. també, com a exemple, les notes de Carbonell (f. LXXV-LXXVv) sobre l'ingrés i enregistrament al present memorial de la documentació dels "tirans", és a dir, dels reis cridats per la Generalitat durant la guerra civil (avui, en bona part, a ACA, Cancelleria, Intrusos): "Ego Petrus Michael Carbonellus, domini regis scriba ac tenens claves sui Regii Archivi Barcinonae, ad futuram rei memoriam que sequuntur scripsi: Regesta tyrannorum qui urbem Barcinonam cum maiore parte Cataloniae per x annos et amplius occupatam tenuerunt, regnante serenissimo domino nostro rege Joanne II, in Archivo Regio Barcinonae tanquam sepulta et membra putrida recondita sunt, quorum occasione postquam urbs Barcinona deditionem fecit, quam rex ipse ingressus est XVI octobris anno a nativitate Domini MCCCCLXXII, ab eodem domino rege Joanne facta extitit quaedam pragmatica" (sobre aquesta pragmàtica veg. ACA, Cancelleria, memorial 49, [7f]); "De tempore turbationum: Tradita fuerunt per Joannem Fonoll discreto Jacobo Gartia sequentia regesta locuntenentiae dom[i]ni Joannis de Beaumunt, quae in huius Archivo Regio recondita sunt" (segueix la llista); "Rodericus Val, miles et secretarius dom[i]ni Petri [interl. de] Portugalia, qui prefato tempore turbationum se regem Aragonum fecit aut esse asseruit, tradidit prefato Jacobo Gartia sequentia regesta ipsius Petri de Portugalia, quae sunt in ipso Archivo, [afegit posteriorment qui Jacobus non curavit ea hoc in libro designari, ut est de more]" (segueix la llista); "De tempore regis Renati ducisque Joannis, eius primogeniti, atque filii spurii huius ducis sunt aliqua regesta in armario tyrannorum recondita", i finalment, nota d'ingrés dels documents de Joan II a l'Arxiu el 1479.
[MTS] |
