• Cerca general
  • Cerca per camps
  • Cerca per matèries

 

 

 

 

 

Id MCEM: 591

Ciutat Barcelona

Biblioteca / Arxiu:  Arxiu de la Corona d'Aragķ

Signatura: Cancelleria, reg. 1529/I

Signatures antigues: Vāria 9

Data: XV ex.

Llengua:  Catalā

Suport: Paper

Mides: 300 x 225 mm, amb f. de format menor

Folis: 3 + f. 1-59 (antigues: I-XVII + I-XXV) + 1

Copista: Pere Miquel Carbonell (fragments descrits)

Enquadernació:  Pergamí

Llom: "Ordinatio regia domus Petri I et III"

Procedència:  Arxiu Reial de Barcelona

Estat de conservació: 

Ornamentació: Alguna rúbrica i calderons en vermell

Matèries: Cartes i epistolaris , Hagiografia , Historiografia

Autor:  [1] Pere Miquel Carbonell (1434-1517)

Títol:  [1] De la conservació e duració de la ciutat de Barcelona. [2] [Extractes sobre sant Jordi]

Contingut

[1] F. 16v [Pere Miquel Carbonell]. "De la conservatió e duratió de la ciutat de Barcelona". Inc.: "Sàpian los hòmens dats en [ratllat vestigar; interl. cercar, investigar] e scriure les [interl. gestes e] coses antigues e dignes de memòria, que la ciutat de Barcelona fou edifficada segons [ratllat les] cròniques". Expl.: "per lo dit Amílcar Barca".

[2] F. 39v-41 (XXIIIv-XXV) [Extractes sobre sant Jordi].

[2a] F. 39v-40v (XXIIIv-XXIIIIv) [Carta de Jaume Peres (1408-1490) a Pere Ramon de Montcada].

F. 39v (XXIIIv) [Nota de Pere Miquel Carbonell]. "Aquesta obra [i. e. l'Obra de mossèn sent Jordi e de cavalleria] és romasa imperfeta per causa com lo dit senyor rey en Pere faent aquella passà d'esta vida, e axí lo que se'n troba és stat açí scrit e recondit en aquest Real Archiu situat en la ciutat de Barcelona. E per quant yo, Pere Miquel Carbonell, archiver e scrivà de manament de la real majestat, tenint encara huy en dia, que comptam XXIII de abril de l'any MCCCC vuytanta set, les claus del dit Real Archiu ensemps e a soles ab en Francesch Carbonell, fill, conscrivà e conarchiver meu, só molt devot al gloriós sent Jordi e en cercar e saber les antiquitats qui són dignes de recordatió, cercant e investigant los actes e miracles fets per nostre senyor Déu ab intercessió del dit beneventurat sent Jordi, he trobat una minuta antiga de una lettra tremesa per lo reverend senyor mestre Jacme Pérez, per la gràtia de Déu bisbe de gràtia de la seu de Valèntia, al molt noble baró don Pere Ramon de Moncada, senyor de Vilamerxant, [interl. en] la qual minuta és feta mentió de un miracle de sent Jacme e de sent Jordi, e [interl. més, hi és feta mentió] de qual prosàpia devallen los de la casa de Moncada, per ço, a lahor e glòria de nostre senyor Déu e de la sacratíssima verge Maria, mare sua, e de aquell victoriós e advocat de la casa de Aragó, mossèn sent Jordi, pos açí de mot a mot lo transumpt de dita lettra axí com he trobat scrit en dita minuta, e és del tenor següent"; al marge: "En aquest dia de XXIII de abril és la festa del gloriós sent Jordi".

F. 39v-40v (XXIIIv-XXIIIIv): "Transumpt de una lettra tremesa per lo reverend senyor mestre Jacme Pérez, bisbe de gràtia de la seu de Valèntia, al molt noble baró don Pere Ramon de Moncada, senyor de Vilamerxant". Inc.: "Senyor molt spectable, vostra lettra he rebuda, en la qual desijau saber la geonologia e principi de la casa de Moncada en aquests regnes de Spanya". Expl.: "la qual yo tinch per special filla e senyora".

[2b] F. 40v (XXIIIIv) [Extracte de la Crònica de Sant Joan de la Penya]. "E més avant cercant e legint yo, dit archiver, en lo libre de les [interl. cròniques e] geneologias dels reys de Aragó e comtes de Barcelona, lo qual és recondit dins lo dit Real Archiu, he trobat scrit en aquella crònica qui tracte del rey en Jacme primer, vulgarment appellat lo gran Conquistador, i altre miracle del dit gloriós sent Jordi ab aquest tall de paraules". Al marge: "Miracle altre del gloriós sent Jordi". Inc.: "E és-se trobat que molts sants de peradís no tan solament ajudaven al dit rey en Jacme com havia batalles ab moros". Expl.: "per la qual ajuda cristià algúno y morí".

[2c] F. 40v-41 (XXIIIIv-XXV): "Per haver més en prompte lo qu·és scrit en la legenda del gloriós cavaller de Jesuchrist mossèn sent Jordi, he deliberat yo, dit archiver, excerpir e pendre de aquella lo que m'apparrà satisfaça al que haurà mester lo preïcador docte o altra persona de bon ingeni devota al dit beneventurat sent Jordi, e per ço pos açí la sua hystòria ab veritat com és contengut en aquella". "Divi Georgii vita". Inc.: "Lo dit mossèn sent Jordi era cavaller devallant de prosàpia de nobles hòmens de natura poblats en la terra de Capadòcia, de hon ell era natural". Expl. (s'interromp): "e manassant-li que li cremarían lo palau, e ell e sa filla e tot quant hi tenia, plorant e gemegant [...]".

Observacions: 

Inclosos en un recull factici de tres vol. dels s. XIV-XV.

Nota de Pròsper de Bofarull, relligada al començament del volum: "Este registro se ha formado: de un cuaderno de ordenaciones de la Corte que existía en la primera arca, extra sacos nº 8º, que abraza desde el folio moderno nº 1º hasta el folio 15; de otro de 26 folios desde el nº  16 hasta 41, que existía en el armario 1º de Cataluña, saco San Jordi, nº 8; y de otros tres documentos desde el folio 42 a 46, que estaban en la 4ª sala sin reseñar. [Una mà moderna afegeix Els folis 49-53 foren trets del memorial 41]". Al f. 46v: "Remendado y encuadernado en julio de 1846 por orden de don Próspero de Bofarull. José Oliveres".

A la bibliografia el ms. se sol citar erròniament amb la signatura 1529/II per una mala lectura d'una nota de Bofarull (Carbonell 1864-1865: I, 120), que es refereix a la segona part del reg. 1529/I i no pas a l'actual reg. 1529/II, que conté una còpia de 1783 de les Ordinacions de Pere III (veg. ACA, ms. Miscel·lània, 27).

[2a] es llegeix també a les Cròniques d'Espanya (I, p. 256-257). Veg. una còpia de l'Obra de cavalleria de mossèn sant Jordi, la nota de Carbonell i l'inici de la carta de Jaume Peres, extrets d'aquest registre, a ACA, ms. Miscel·lània, 79, f. 320v-339, volum pertanyent a la sèrie Notularum de Manuel Marià Ribera (cf. Riera i Sans 1998: 90).

[2b]: sobre l'exemplar de la Crònica de Sant Joan de la Penya que es conservava a l'Arxiu Reial, veg. ACA, Cancelleria, memorials 31 i 52.

Responent a una petició de les corts de Barcelona de 1454-1458, presentada pel bisbe Margarit el 1456, el lloctinent Joan de Navarra decretà la celebració de la festa de sant Jordi, especialment pels seus miracles, "dels quals la reyal casa dels excel·lentíssimos reys de Aragó no és ignorada e inexperta, ans la gran ajuda de aquella ha sperimentada en les sues necessitats, segons ystòries antigues dels sereníssimos reys de Aragó, de alta recordació, pus largament se descriu" (Cortes 1896-1927: XXIII, 29). El procés original de les corts de Barcelona de 1454-1458 es conserva a ACA, Cancelleria, Processos de corts, 37, (el passatge citat, als f. CLXXIXv-CLXXX); també és copiat a ACA, Generalitat, N.985, f. CLXXXII-CLXXXIIv.

Els f. 16-39 contenen una còpia del XIV del tractat de cavalleria de Pere III o Obra de mossèn sent Jordi e de cavalleria, amb notes de Carbonell als f. 16 (inc.: "La present obra és romasa imperfeta") i 17 (inc.: "La qual obra ha compost aquell gloriós rey en Pere terç, qui compongué les sanctes Ordinations de la sua casa de Aragó [interl. e encara scrisqué la història sua, que no sperà altre històrich de aquella aprés mort sua compongués]"). L'obra, amb les notes de Carbonell, va ser editada per Bohigas a Tractats 1947: 97-154; l'arxiver també l'esmenta, amb el registre, en les seves Cròniques d'Espanya (Carbonell 1997: II, 144).

Sobre la coneguda admiració de Carbonell envers el Cerimoniós, veg. la nota del f. 48: "La present ordinatió és tota scrita de mà del senyor rey en Pere terç, qui aquella ha composta, e per ésser de tal mà scrita yo, Pere Miquel Carbonell, archiver del senyor rey, [al marge que conech bé les lettres scrites de mà de aquest rey en Pere, qui ha fetes les Ordinations de la sua casa recondides en aquest Real Archiu de Ba[r]çalona e de mà sua apostil·lades, com ho poràs veure en la primera charta del libre de dites Ordinations, per ço] l'é cosida açí, per quant ab altres scriptures del dit Archiu anava desviada, e pusch dir ab veritat que may és stat rey de Aragó tan bell scriptor ne encara tan gran stròloch com és lo dit rey, qui prevehé moltes coses les quals aprés mort sua són subseguides. Cuius anima in pace requiescat, amen. Telos" (veg. també la nota del f. 53v). Als f. 50-53v es llegeix una còpia autògrafa de Pere III de la proposició a la cort de Sant Mateu de València contra el jutge d'Arborea, editada diverses vegades, la darrera per Gimeno Blay (1998: 213-218); la proposició, com indica Carbonell al f. 50, és també inserida a les Cròniques: "Est jam transcripta in Chronica Hispaniae per me edita" (Carbonell 1997: II, 136-140; cf. també I, 176, i II, 125).

[MTS]

Bibliografia: 

ED.: [1] Bofarull, P. de 1836: I, VII-X. [2a] Carbonell 1997: I, 256-257. [2b] Crònica general de Pere el Cerimoniós 1961: 123-124. // DESCR.: Carbonell 1864-1865: I, 120. [1] Vilallonga 1988: 28. Ead. 1993: 66. Carbonell 1997: I, 32. BITECA, manid 1797. Repertori 1474-1620: III, 95-98. // EST.: Sobre Carbonell veg. MCEM 604. [1] Carreras i Candi [1913-1918?]: 330.

 

 

 


 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal