El plec, amb alguns f. solts, conté notes i extractes de llibres de l'arxiu de l'Hospital de la Santa Creu sobre la gestió i els béns de la institució, sembla que presos arran de l'elaboració d'un speculum (veg. rúbriques dels f. 1 i 12). És obra d'una sola mà, que identifiquem amb el sotsdiaca Sebastià Roger, escrivent de Ripoll, arxiver de l’Hospital, on va dur una intensa tasca de regest i ordenació dels materials a partir del seu nomenament com a arxiver el 1596, semblant a la que havia fet al monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (c. 1599; Jornet 2007), al fons familiar del regent la Cancelleria Francesc Malet (BC, Arx. 757) i, el 1591, a la seu com a ajudant dels arxivers (Pérez Latre 2004). Roger va testar a Barcelona el 12 de maig de 1623 (BC, Arxiu Moja, 2/29).
Transcrivim [1]: "Ab l’Ite maledicti tant terrible / qu·al savi y prudent fer bé exorta, / axí scapant la pena tan orrible / qu·a l’inclement ab pobres s’aparella, / perqu·és estat de cor un insensible. / És l’Ospital casa que té fer mella / a qualsevol, sols racional sia, / per les obres de tanta maravella / que praticar vehem en ell tot dia. / No tractant-se en casa d’altra cosa / sinó curar de pobres malaltia / o del qui seny per sos treballs no goza, / en gran servey de Déu y honra nostra. / Si als malalts ben (?) mirar-se proposa, / si emperò ab los malalts se mira / com Déu so vol y la Scriptura mostra, / perquè·l curat quant a sa terra tira, / de l’Hospital lo recapte demostra, / sa fama publicant o, si sufrira / dolent servey, és cert també ho compta; / del modo l’an tractat, d’axò fa fira. / Y axí és bé tothom se do per prompta / en fer a l’Hospital bona visita, / ettc. com la veuran en altra part scrita, ettc.” [continua al f. 11 després d’una llacuna]. F. 10v-11: “Executant l’obra que·stà escrita / en lo Vell Testament y Nou, si·s mira, / que·n tantes parts nostre Déu ho recita, / aquesta és la casa que sols tira / al del malalt y pobre benefici, / per a broquer servint, guardant no·ns fira / Déu eternal per nostre crim y vici, / guardant tanbé de molt terribles penes / de l’altre món per est dichós servici, / guanyant en ell los perdons a dotzenas / de milenars tot jorn, si la visiten, / que en bé d’aquells partexen ses fahenes. / Aquesta és la casa que·s reciten / devant de Déu los llibres qu·ací·s porten / quant los extrems [ms. extrema] de nostra vida·s fiten; / y allí·s veu qui a pobre dar conorten / part de sos béns, y qui no y tendran dates / ni a pobres malalts jamay conforten; / no volen -veig- los tals de les beates / persones lo consell, ni l’estret compte / espanta’ls; tals al fi baten les mates. / Guanyant lo cel lo qui serà stat prompte / de dar socós a l’Hospital insigne, / sia lo rey, sia duc, sia compte. / Quant més bé té, ha de ser més benigne / y lliberal ab hospitals y pobres. / Lo qu·és vilà, mal avar y un de maligne, / aqueix, si bé no vol les pies obres / y pus del mal dels pobres s’aconorta, / sent inclement vénen a fer els sobres: / tancarà Déu al tal del cel la porta. / [Segueix al f. 4v i a continuació ve f. 11:] Més: va pagant los gastos d’exercicis / dels militars, y ultra de aquestes / despeses grans, sens força de servicis, / al rey y en corts molt gran donatiu dóna / y gasta molt, paga grans edificis".
[2]: "Y si los reys tenen molts qui escrihuen per ells y en llur favor, y si aquell canonge Albert scrigué del dret dels senyors alouaris, y si [en blanc] ha scrit son llibre de la Razón de Stado, donant als reys regla y modo per a conservar son regne y son real patrimoni en pau y quietut, y si més en particular zelosos del bé [de] son rey que ha haguts en Cathaluña qui han scrit de l[e]s regalies del rey, nostre senyor, que té en est Principat, [interl. rahó serà que algú escriga per pobres], ja que lo abat Giginta scrigué en Athala [sic per Atalaya de la caridad, 1587], escrigué en general en favor de hospitals y pobres, <no serà fa de camí> [interl. me ha paregut no seria fora de camí], que algú escriga particularment per los pobres [interl. malalts] de Cathaluña y per la conservatió y augment de la casa y palàcio ahont són aposentats, que és aquest Hospital general". La Razón de Estado que cita deu ser la versió castellana del Della ragione di Stato de Botero (Diez libros de la razón de Estado, imprès a Madrid el 1593, a Barcelona el 1599, etc.) o, potser, el Teatro de los mayores príncipes del mundo y causas de la grandeza de sus estados, sacado de las relaciones toscanas de Juan Botero Benes, con cinco tratados de razón de Estado, del dominic Jaume Rebullosa, imprès a Barcelona el 1605. L'abat Giginta és el rossellonès Miquel de Giginta, autor d'obres sobre assistència als pobres, publicades entre 1579 i 1588.
Agraïm la notícia sobre l'existència d'aquest ms. a Reis Fontanals i Teresa Huguet.
Recentment (2015), Turull ha publicat una nova mostra poètica de Roger, conservada entre els papers de Santa Clara: un sonet sobre les tasques de l'arxiver.
[MTS] |
