[1a] P. 1-3: “Comença lo pròlech del present libre, dirigit per mestre Ffrancesch Eximèniç, de l’orde dels frares menors, al reverent pare en Christ lo bisbe de Teraçona, lo qual libre és appellat Flor del Psalteri e en altra manera de Lahor de Déu”. Inc.: “Al molt reverent pare en Christ e senyor lo senyor en <en> Berenguer, per la gràcia de Déu bisbe de Teraçona, ffrare Francesch Eximèniç, de l’orde dels frares menos, servent seu e fill en nostre senyor Déu Jesuchrist, si mateix recomana ab tota reverència, laor e glòria de aquell que és eternal e molt beneventurat faedor e creador de totes coses. Molt reverent pare e senyor: Per larga experiència he conegut que la vostra paternitat se adelitava molt en contemplar les coses spirituals”. Expl.: “tot empatxament remogut e foragitat. Comensa donchs la dita lahor de nostre senyor Déu en la forma següent”.
P. 3-78 [Primer tractat]. Inc.: “En aquest psalm és demanat que sia donada gràcia al peccador, migensant la qual haja lo cors àbil e dispost en loar nostre Senyor en les sues excel·lències e magnificències”. Inc.: “Creador de totes coses, que és Déu vertader e virtuós, pura sanctedat, plàcie’t que·m vulles donar gràcia que yo·t pusqua vertaderament loar ab tot mon cor, sforç e poder”.
P. 78-160: “Ací feneix lo primer tractat. Deo gracias. Comença lo segon, qui tracta de la vida e singular excel·lència del nostre redemptor Jesuchrist, salvador e mestre nostre”.
P. 160-[223]: “Ací és finit e acabat per gràcia de<i> Déu lo segon tractat. Comença lo tercer, qui és de la ordinació e vida de l’home miserable e scelerat e abominable peccador”.
P. [223]-272: “Aquests psalms qui·s seguexen són stats treyts de un patit libre que féu aquell mateix maestre qui lo libre precedent. Són de gran il·luminació a la ànima que devotament en aquells vol legir e contemplar”.
[1b] P. 272-281 [Guillem Fontana (atrib.)]. “En aquest psalm la ànima, conexent si matexa, diu que és de gran reprensió”. Inc.: “O ànima mia, gran compassió he de tu per tant com veig que és posada en sobres grans angústies e tribulacions”. Expl.: “e apporte’m en la tua dreta via e carrera, per la qual me pusque acostar a tu en la present vida per gràcia e en la sdevenidora per glòria. Amén”.
[2] P. 281 (1 de la 2a numeració) [Antoni Canals. Exposició de l’Ave Maria, Pater noster i Salve Regina. Pseudo-sant Bonaventura??]. “Títol o preàmbol en les expositions següents, ço és primerament en la oració ‘Ave Maria gratia plena’, ‘Pater noster qui es’, ‘Salve Regina misericordie’.
P. 2-12 (2a numeració) [Dedicatòria]. “Al molt honorable mossèn Pere d’Artés, cavaller, mestre racional del senyor rey en Martí, ffrare Anthoni Canals, de l’orde dels frares prehicadors, indigne mestre en la sancta theologia, inflamada, pura e studiosa oració. Plagué a la divinal bonea, no ha molts dies passats, vostra humilitat venc a la mia cel·la portant un cistern dins lo qual eren expostes les oracions de la ‘Ave Maria’, del ‘Pater noster’ e de la ‘Salve Regina’”. Expl.: “e sien en tal manera inflamats en Jesuchrist e en la gloriosa Mara sua que null temps sien sepparats de lur amor e gràcia. Amén”.
P. 12-35: “Contemplació molt devota sobre la salutació angelical, la qual és ‘Ave Maria’”. Inc.: “’Ave Maria gracia plena’. A tu, Senyor Déu meu, faç aquellas gràcias que pusch de la pregonea de les mies entràmanas”.
P. 35-66: “Molt devota oració e saludable sobre la sancta oració del ‘Pater noster’”.
P. 66-[97] [Sobre la “Salve regina”]. “Segueix-se una molt devota contemplació”. Expl. (“O clement, o piadosa, etc.”): “O clement aconsolant, dolça alletant! O clement en la obra piadosa en la affectió dolça, en [...]” (s’interromp). |