• Cerca general
  • Cerca per camps
  • Cerca per matèries

 

 

 

 

 

Id MCEM: 2744

Ciutat Barcelona

Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca de Catalunya

Signatura: Ms. 182

Signatures antigues: 

Data: XVIII

Llengua:  Catalā, castellā

Suport: Paper

Mides: 197 x 135 mm

Folis: 4 prel. + f. 1-339 en llapis (1-333 antiga) + 2

Copista: Probable autōgraf

Enquadernació:  Pergamí

Llom: "Salvador Fins"

Procedència:  "d. F.F. i C.r" (f. [2] prel.)

Estat de conservació:  Efecte corrosiu de la tinta

Ornamentació: Amb il·lustracions en tinta de caràcter ornamental; retalls de gravats acolorits enganxats al f. 6

Matèries: Matemātiques

Autor:  Salvador Fins (s. XVIII)

Títol:  [Aritmètica]

Contingut

F. 1: "Aquest llibre de comptes és de Salvador Fins, practicant ab Salvador Nogués, mestre de llegir, escríurer i contar. Viu en Barcelona, en la plaza de Bazea. A major glòria de Déu, nostre Senyor".

F. 2: "Tan sutil, tan excellente / es el arte del contar, / tan dulce, tan eminente, / tan fácil, lector prudente, / que en las artes no ay su par. // Es tan alto que Platón / en su puerta ansí escrivía: / nadie oyga mi lición / ni se tenga por varón / si contar ya no sabía".

F. 3: "Hallador muy excellente, / qualquiera que tú serás, / ruégote muy humilmente / que me buelbes de repente / este libro, si lo hallarás. // Si mi nombre quieres saber / en este gloza lo hallarás: / Salvador tengo por nombre / para contigo servir, / y Fins por sobrenombre / para la fe de Christo morir".

F. 4-5: "La taula per a multiplicar. Exemple".

F. 6-7: "Comènsan las quatra reglas principals y generals de la arithmètica pràctica, que són summar, restar, multiplicar y partir. Y ara començant per lo nombrar".

F. 8: "Esta regla del summar / es un árbol que da fruto, / en que paga el tributo / a toda el arte del contar".

F. 9-21v (1-13v): "Comensa la primera regla principal y general de la arithmètica pràctica, que és summar senzillo. Exemple".

F. 22-34v (14-26v): “Comensa la segona regla principal y general de la arithmètica pràctica, que és restar. Exemple”.

F. 35-38v (27-30v): “Comensa la tercera regla principal y general de la arithmètica pràctica, que és multiplicar”.

F. 39-56v (31-48v): “Comensa la quarta y última regla principal y general de la arithmètica pràctica, que és partir. Exemple” [inclou trencats].

F. 57 (49): “Multiplicar extravegant. Exemple”.

F. 58 (50): “La galera. Exemple”.

F. 59-65v (51-57v): “Principis per a demandas de multiplicar. Exemple”.

F. 66-79v (58-71v): “Demandas de multiplicar de la primera prova. Exemple”.

F. 80-85v (72-77v): “Reglas de diferents mercaderias. Exemple”.

F. 86-145v (78-136v): “Demandas de multiplicar de la segona prova. Exemple”.

F. 146-151v (s. n. + 137-140v + s. n.): “Demandas de multiplicar de la tercera y quarta prova. Exemple”.

F. 152-190v (141-177v): “Partir compost. Exemple”.

F. 191-206v (178-193v): “Comensa la regla de 3 directa”.

F. 207-225v (194-212v): “Regla de 3 recíproca. Exemple”.

F. 226-275v (213-264v): “Comensa la regla de 3 ab temps. Exemple”.

F. 276-287v (265-277v): “Reglas de taras. Exemple”.

F. 288-300 (278-290): “Regla de 3 per a saber lo que se guanya o pert a raó de tant per 100. Exemple”.

F. 301-339 (291-330): “Reglas de companyias. Exemple”. Al final: "Fi del llibre. Salvador Fins fecit".

Observacions: 

Manual d'aritmètica pràctica. La major part del volum consisteix en operacions i en plantejament i resolució de problemes o "demandes". Algunes definicions teòriques estan en vers castellà. En aquesta mateixa llengua es copien dos enigmes matemàtics en vers que comencen "Juno y Júpiter pesaban veinte minas" (f. 304 i solució a 305) i "El que fulminó incendios en el cielo" (f. 336 i solució a 337); el segon ja es llegia al Compendio matemático del P. Tosca (I, Madrid: A. Martín, 1727, 2a ed., p. 204-205), que hi donava el nom de l'autor, Juan Caramuel (Mathesis biceps: vetus et nova, Campaniae: officina episcopali, 1670, p. 185).

Alguns problemes contenen referències a la vida quotidana dels mercaders barcelonins. En un cas es formula com una anècdota protagonitzada pel mateix autor: "Salvador Fins entrà en lo hort de Cupido, déu de l'amor, a cullir certa quantitat de pomas. Y en haver-las cullidas, hisqueren-li a l'enquantre las 9 Musas y ell se las oferí. Y acceptan-las, li'n prengueren Clio 1/3, Erato 1/3 [...]. Quedaren-li al dit Salvador Fins 50, que entregà a Venus, diosa de la hermosura. Se pregunta: quantas pomas cullí y quantas n'i prengueren?" (f. 338 i solució a 339).

Salvador Fins podria estar relacionat amb una coneguda família de comerciants de Mataró (Reixach 2008: 129, 453).

[MTS]

Bibliografia: 

DESCR.: Catàleg BC.

Versió digital (MDC)

 

 

 


 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal