Recull de plecs amb extractes d’obres de filologia, historiografia i antiquària en diverses llengües; vegeu-ne una ressenya detallada dins Feliu (2000).
L’atribució de [4a] a l’erudit austriacista Torres i Oliva, parent de Torres Amat, que en va fer la biografia a les Memorias, prové de l’índex del ms.: “Observacions sobre ma Crusca, que féu y me donà en Roma Joan Torres” (editades per Rafanell 1989; sobre la datació i la possible existència d’una altra versió no conservada, veg. Feliu 1998: 326-331).
A continuació, i de la mateixa mà, es llegeixen unes “memòries” [4b] o notes de recordatori (del mateix Torres?), possiblement datables com el text anterior, just abans que Bastero tornés a Catalunya el mateix any de la publicació de la Crusca (1724) o poc després. Tot i la seva brevetat, aquestes notes contenen notícies valuoses sobre ms., personatges i institucions del Principat que conserven documentació interessant per a la llengua catalana. En destaquen les relacionades amb l’obra poètica de Fontanella: “Per trobar un borrador original infòlio del doctor Francesch Fontanella, ab cubertas a la moda francesa, però ja molt usadas, que en la primera pàgina porta aquest títol: ‘Petri in cunctis ex omnibus aliquid sive magistri liborum labores’, és menester pèndrer informació ab lo doctor Pere Màrtyr Pons, particularment ab lo germà segon, que vuy crech se troba vicari general de Vich, puix aquest lo tingué en son poder cerca lo any 1705 poch més o menos. Y si no me enganyo, la [sic] y deixà un religiós de Sant Francisco de Paula”. El germà és Josep de Pons (MCEM 2062), vicari general de Vic en temps del bisbe Ramon de Marimon (1721-1744). L’octubre de 1724, Torres preguntava de Roma estant a Bastero si ja havia localitzat el ms. original de Fontanella (Feliu 1998: 328). Aquest autògraf del poeta, però, no es conserva; Torres Amat (1836: 261), que coneixia les Observacions del seu parent a partir d'un ms. dels agustins -el volum de la RABLB que descrivim-, afirma que P. M. Pons, i no Josep, tenia el ms. de Fontanella el 1705. A Ripoll n’hi ha una còpia del s. XVII ex.-XVIII in. (ms. LXVIII de la BLM; MCEM 2743). Les notes o “memòries” també remeten a Salvador de Tamarit, que és “molt noticiós de las obras de Fontanella, com també de altres poetas. Cerca del carrer de las Ramelleras y del Bonsuccés diuhen se troba una llibreria de llibres molt antichs, ahont sens dubte hi haurà notícias a l’intent”.
En un f. solt imprès: “Tabla para la conjugación de los verbos, compuesta por don Felipe Senillosa”.
[MTS] |
