• Cerca general
  • Cerca per camps
  • Cerca per matèries

 

 

 

 

 

Id MCEM: 2704

Ciutat Barcelona

Biblioteca / Arxiu:  Reial Acadčmia de Bones Lletres

Signatura: Ms. 3-II-10

Signatures antigues: 

Data: XVIII in.

Llengua:  Catalā, italiā

Suport: Paper

Mides: 280 x 205 mm

Folis: F. 1-102 en llapis

Copista: Autōgraf

Enquadernació:   Pergamí amb tires de pell

Llom: “Bastero. Gramā. itali. ms.”

Procedència: 

Estat de conservació:  Efecte corrosiu de la tinta

Ornamentació:

Matèries: Gramātica i llengua

Autor:  Antoni de Bastero (1675-1737)

Títol:  Gramàtica italiana per a ús dels catalans

Contingut

F. 1: “Borrons originals de la gramàtiga italiana per ús dels catalans, que comencí ans de empendre l’obra de la Crusca provenzale”.

F. 3 [Esborrany de la portada]. “Gramàtiga de la llengua italiana segons la mente y doctrina dels [interl.: millors <y>] autors [ratllat: clàssics del bon secle y altres de moderns probats per la Acadèmia de la Crusca; interl.: y més clàssics, tant antics com moderns], que ha escrit y compost don Anton de Bastero y Lledó, doctor en arts y en drets, [ratllat: canonje y sacristà major de la santa iglésia catedral de Gerona], jutge y examinador synodal [ratllat: de aquell; interl.: en lo] bisbat de Gerona y canonje y sacristà major de aquella [ratllat: cathedal] catredal, per ús y servey de sa pàtria y nació catalana y demés que pàrlian o entenguen lo català idioma. Dividida en dos tomos: en lo primer se ensenya lo modo y manera pràctica per a llegir [ratllat: la] y pronunciar [ratllat: la] dita llengua. Lo segon conté los [corr. de: las] [ratllat: reglas] preceptes y reglas gramaticals y ortogràficas per [interl.: ben] apèndrer-la, [ratllat: ben] parlar-la y escríurer-la. Tom I. Ab llicència dels superiors. En [ratllat: la estampa de] [en blanc] <en> la estampa de [en blanc], a costas y espesas de l’autor [amb h ratllada]”. 

F. 3v-8: “Pròlec”. Inc.: “[Ratllat: Havent; interl.: Ab la ocasió que he tingut], llarga y bastanta [ratllat: ocasió], de apèndrer en la gran cort de Roma esta famosa [ratllat: y bella] llengua italiana [ratllat: per; interl.: ab] lo discurs de [en blanc] anys que hi he abitat per la [ratllat: manutenció y] defensa del dret [ratllat: y; sobreescrit: de] patronat [interl.: y altras prerogativas] de ma sagristia major [ratllat: de la catradal de Gerona] sobre la pabordria [interl.: y obra pia] de la Almoyna del Pa de [ratllat: la mateixa; interl.: Gerona]”. Expl. (addició): “ademés que no se tracta de proposicions ni reglas de dret, per ser necessaris semblants índices o reportoris”.

F. 10: “De l’alfabeto o carta [interl.: que se usa en] Itàlia y [interl.: de] sa pronunciació, cap. 3”. Inc.: “La carta que se estampa en tota la Itàlia y pàssan los minyons quant comènçan anar a estudi per apèndrer de llegir és la següent”.

F. 20-23 [Materials per a la Crusca provenzale].

F. 40: “Tom. 2: De la gràmatiga en general. Tractat primer: Què cosa sia gramàtiga, y son origen o etimologia, [interl.: cap. 1]”.

F. 41: “Tomo 2: Tractat segon: Del nom”.

F. 72: “Tractat III: Del pronom”.

F. 78-100: “Gramàtiga de la llengua italiana, del doctor don Anton de Bastero y Lledó [...]. Tomo primer. De la [ratllat: origen y etimologia] significació [ratllat: ?], difinició [interl: origen] y divisió de las llenguas, y en particular de la italiana, y de sa denominació y excel·lència, ab altras notícias històricas y geogràficas [ratllat: per major intel·ligència del present; interl.: consernents a la subjecta matèria]. Capítol 1”. Expl.: “com ho acredítan [ratllat: quotidianament tants celebrats los jóvens (?) acadèmics y] las acadèmias y juntas que [ratllat: en esta; interl. aqu[esta] capital] quotidianament se celèbran, y en particular la de la Arcàdia ab sas públicas obras”. [Segueix una addició a un paràgraf anterior].
 

Observacions: 

Esborranys d’una gramàtica italiana per a catalanoparlants, deixada de banda a favor del projecte de la Crusca provenzale, del qual també hi ha materials al mateix ms. Per a la reconstrucció de l’estructura de la gramàtica, veg. Feliu (2000: 76-77). Aquest mateix autor la considera la primera gramàtica moderna d’una llengua estrangera en català i en destaca el capítol dedicat a la història de la llengua italiana.

Alguns f. reutilitzen al·legacions i notes diverses sobre el plet de l'Almoina del Pa de Girona citat al pròleg (Feliu 1998). Per ex., el f. 95 és una cèdula solta que reutilitza la còpia ms. de la portada d’unes al·legacions: “Gerundensis Eleemosynae panis coram Priolo, Scotto et Cerro. Romae, 1718. Ad usum sacristiae maioris sedis Gerundae”. Feliu (ibídem) analitza els orígens del plet, que el mateix Antoni de Bastero citava com a motiu de la seva llarga estada a Roma, titllada per aquell autor d'"exili encobert" a causa de l'afiliació austriacista del canonge.

Sobre aquesta qüestió, afegim la documentació que hem localitzat recentment (2016) inventariant el fons de l'Hospital de la Santa Creu per a la base de dades conjunta de la BC i l'AHSCSP citada més avall, referent al paper de Bastero com a mitjancer en la concessió d'una pensió sobre les rendes de l'arquebisbat de Tarragona a favor de l'Hospital (1712-1713), feta per l'emperadriu Elisabet Cristina, muller de Carles VI -l'arxiduc. El plec conté correspondència de Bastero, l'emperadriu i l'arquebisbe Isidor Bertran (AHSCSP, Documents de l'Hospital, carpeta 7/8, plec 1). Com ja hem indicat en un altre lloc (MCEM 1642), a l'antic arxiu de l'Hospital es conserven llibres i lligalls de la família Bastero provinents en bona part de l'herència de Pelegrí de Bastero.

[MTS]

Bibliografia: 

DESCR.: RABLB, ms. 3-III-16, s. f. Feliu 2000: 73-78. // EST.: Feliu 1998.

 Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu

 

 

 


 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal