F. 105: “Papeles relativos al desembarco en Argel” i, en llapis: “1775”.
[1] F. 113: “Dézima”. Inc.: “Esta armada tan terrible”.
[2] F. 114-131: “Diario de la expedición de Argel, año de 1775”. Inc.: “El día 23 de junio, al amanecer, se hizo a la vela toda la esquadra”. Expl.: “La tropa se alla acantonada a las imediaciones de Alicante, aguardando la resolución de la corte”.
[3] F. 132-143: “Un corazón español, herido gravemente por el suceso del día 8 de julio de 1775 en la playa de Argel, dixo este romanze”. Inc.: “Crió Dios al grande O’Reylli”.
[4] F. 145: “Carta de un coronel a un confidente suyo amigo: ‘De lo que yo noté, sólo observé un cuerpo sin caveza y un danzante sin pies’”. Segueixen unes “Quartillas”; inc.: “Un demonio de cañón”.
[5] F. 146-147: “Décimas”. Inc.: “Cinco meses bien cavales”.
[6] F. 148-148v: “Con motivo de haber algunos marinos llamado ‘la expedición del piojo’ a la de Argel quando a ella fue destinado el excelentísimo señor don Antonio de Barceló. Décimas”. Inc.: “Del piojo la expedición”.
[7] F. 148v-149: “En elogio del mismo. Décimas”. Inc.: “Al grande héroe balear”.
[8] F. 149: “Al mismo asunto. Soneto”. Inc.: “Al soberano influxo del brillante”.
[9] F. 158: “Nº 1: Notas de Deyá en borrador (fardo 17)”.
F. 159-163v: “Notas de Deyá en borrador” (c. 1824, amb addicions fins al 1861; en castellà i català). Inc.: “1. La villa de Deyá tiene de longitud casa [sic] dos horas y de latitud cerca de una”. Expl.: “per el capell de la torre de la iglésia, 5 lliures”.
[10] F. 174: “Décima que dexó escrita en la hora de partir de Barcelona el conde de Altamira”. Inc. “Adios, hermosa ciudad”.
[11] F. 175-178v [Poema contra Plandolit, Riera i altres oficials de la Intendència de Catalunya en temps del marquès de la Mina (1742-1767)]. “Décima”. Inc.: “Tiempo es ya de que me venza”.
[12] F. 179-181: “Deffinición del cortejo, exercicios de cortejantes y manifiesto racional contra el engañoso artificio del amor. Décimas”. Inc.: “1. Nadie lea este tratado”.
[13] F. 181: “Soneto”. Inc.: “Oy es cortejo lo que en otra edad”.
[14] F. 181v: “Letrillas satíricas”. Inc.: “1. Que dé la viuda un gemido”.
[15] F. 183-193 [Poètica (en català, exemples en castellà)]. “Poesia española de reglas fàcils”. “Cap. 1: quantitat, accent y figuras”. Inc.: “1º Per la quantitat en lo vers español has de obervar lo mateix que en lo llatí”. Expl. (“Letrilla lírica”): “las que agora rosas son. Finis. La Salve en verz: Dios te salve, Virgen pura”.
[16] F. 193v-194v: “Relación a santo Thomás de Aquino”. Inc. “De un querubín encarnado”.
[17] F. 196-196v [Gramàtica llatina: declinació de noms]. “Romances del relatiu qui, quae, quod en català dictats”. Inc.: “(Singulari) Nominativo. Quis: qui, qui; vel qui: lo qui, lo que, lo qual. Quae: quina, la que, la qual”. Expl. (“Plurali [...] Ablativo”): “ab las quals coses. Viva Jesús!”.
[18a] F. 197 [Dístic]. “Parcos a patre Ignatio Pujol: Vix sata Virgo tulit Jesu sub nomine palmas: / palmas sub tali nomine non teneam?”.
[18b] F. 197v [Notes sobre ensenyament de la gramàtica]. “Lo modo de enseñar del doctor Alemany, en la Universitat de Barcelona cathedràtich molt anomenat y pèrit en est art de mestre”. Inc.: “1º Primo feie donar tot lo Antoni sense deixar una ralla”. Expl.: “lo censor fasse-u per altre verb”.
[19] F. 198-201v: “Ayes de Paulina por la ausencia de Po Antón. Octava<va>s”. Inc.: “1ª ¿En dónde estás, Po Antón mío? ¿Qué morada?”.
[20] F. 204-205v [Versos satírics contra Carles IV (“Tío Tinieblas”) i la seva cort, amb “Clave” de personatges al·ludits al final]. “Romance”. Inc.: “Muy cerca de mi lugar”.
[21] F. 207v: “Décimas contra el quondam príncipe de la Paz”. Inc.: “Duque por usurpación”.
[22] F. 208: “Soneto”. Inc.: “Por ti murió el de Aranda perseguido”.
[23] F. 208: “Octava”. Inc.: “Muera el vil asesino al pie del trono”.
[24] F. 210: “En justo, digno y debido elogio del inapreciable capitán general de Cataluña el excelentísimo señor conde de Espaleta ha compuesto un leal vasallo de su majestad y buen ciudadano de Barcelona la siguiente octava”. Inc.: “Sabio mudo, de jueces fiel dechado”.
[25] F. 211-217v [Josep Robrenyo]. “Sermó contra la murmuració”. “Murmurus a murmura tua”. Inc.: “Deya un home sensa cua, / menjant sigrons sensa sal / al pati de l’Hospital”. Expl.: “un mussol ab ascaluñas”. Nota al final: “Hecho por uno de casa Castellví, otro de casa Aguiló y otros de Monblanch, los sugetos que citan todos son de Monblanch”.
[26] F. 219-228v [Josep Robrenyo (atrib.)]. “Lo pet exaltat o tornat a son primer ser. Sermó fúnebre que en la càtedra de la pestilència digué o cantà un contemplatiu exprimentat, corretgit y aumentat en la derrera impresió. Y se dedicà a la pública salut, alegria y tranquilitat”. Inc.: “Sermó del pet, escrit ab excelència. / Procurau-lo escoltar ab paciència”. “Tema: ‘Attendite et probate quam bonum sit ventositatem per fenestram orificii expellere’ (Sagal, tomo primer de Llepadum, en la pàgina de derrera que comensa ‘Ensuma amunt’)”. Inc.: “Oh que gust, que descans y que dulsura / gòsan los mortals quant ab mesura”. Expl.: “Sia petejar a tots permès: / al pobre, al noble y al pagès. Fin”. |