A l’inventari de sala de l’AHCB el ms. A-35 s’atribuïa a Francesc Pérez Bayer, que va tenir cura de la segona edició de les biblioteques Nova i Vetus de Nicolás Antonio (Madrid, 1783-1788) i va ampliar la segona amb notes pròpies. A més de la lletra, però, hi ha diversos arguments que avalen la hipòtesi de l’atribució a Pau Ignasi de Dalmases, especialment l’al·lusió en primera persona a una obra pròpia: “Yo dexé hecha larga i cumplida memoria de Boadas [i.e. el pseudo-Bernat Boades] en mi Dissertación histórica por la patria de Paulo Orosio, cap. 29, desde la pág. 359” (f. [26v]; l’obra s’havia publicat a Barcelona, el 1702, a la impremta de Rafael Figueró). A aquest argument s’han d’afegir les al·lusions a ms. de la seva propietat. Per ex., l’últim bifoli conservat de les addicions conté la taula d’un ms. de la Vida de Jesucrist d’Eiximenis, que Dalmases transcriu a partir d’un exemplar seu: “Pero tengo, como he dicho, en mi librería un ejemplar mui antiguo ms. de esta obra [...] en dos tomos o volúmenes en folio” (f. [90v]), és a dir, els actuals ms. 459 i 460 de la BC, ingressats per compra de la biblioteca Dalmases el 1916. Les obres d’Eiximenis, per cert, eren particularment apreciades per Dalmases, “por tener, como tengo, muchas d’ellas manuscriptas en mi librería, que guardo i venero con la maior estimación i aprecio” (ibíd.; abans li ha dedicat una breu semblança).
El primer bifoli del ms. A-35, intitulat "Adiciones a mis adiciones a la Biblioteca antigua de don Nicolás Antonio", duu una “A” al marge i consisteix en 41 notes històriques i bibliogràfiques numerades a les seves pròpies addicions. A partir del segon, els bifolis tenen la indicació marginal “B. V.” (Biblioteca [hispana] vetus, de N. Antonio) i consisteixen en un recull de notícies bibliogràfiques sobre autors catalans –però també alguns aragonesos i castellans–, d’extensió desigual, que omplen les llacunes i/o amplien les d’Antonio. El valor del ms. A-35 resideix sobretot en el fet que moltes notícies són fetes sobre llibres ms. que Dalmases tenia en la seva biblioteca, una col·lecció important, entre altres motius, per estudiar la transmissió d’alguns gèneres i autors de la literatura medieval catalana fins als nostres dies. Els ms. de la biblioteca de Dalmases es conserven actualment en la seva major part a la BC i l’AHCB, a més d’alguns volums a la BUB, a la Societat Arqueològica Lul·liana de Palma i a la Martinus-Bibliothek de Mainz. El ms. A-35, doncs, amplia l’inventari de la seva biblioteca (BC, ms. 677), format bàsicament d’impresos i elaborat per Joan Pau Colomer.
A més de la pròpia llibreria i de fonts bibliogràfiques, Dalmases esmenta títols i textos que ha vist o coneix gràcies a tercers; per ex., el marquès de Mondéjar per als annals de Ripoll transmesos en versions de Baluze i Vila, i la dedicatòria de Martí Ivarra –“Jurra” – a Galceran de Cardona en una edició de Tomic, text que no s’identifica a les addicions (f. [6-6v]).
Les addicions recollides al ms. A-35 no s’han de confondre amb una col·lecció ja coneguda de notes del mateix Dalmases a les dues biblioteques d’Antonio, que tenen una transmissió pròpia (veg. la relació de versions a MCEM 2431). En les que descrivim, els autors catalans tenen un protagonisme més gran.
[MTS] |
