El dietari està estructurat per anys; al final de cadascun s'inclou un "Resumen". Conté notícies de successos (per ex., l'incendi de la casa de comèdies o teatre de l'Hospital, el 1787, "que aparecía el infierno abreviado", f. 3v); fenòmens atmosfèrics i catàstrofes naturals; celebracions oficials civils i religioses; entrades d'autoritats i altres personatges (per ex. les sis germanes de la Caritat -cinc catalanes i una francesa- que "benían de Francia, de un hospital donde se apracticaron de sirugía" per substituir les monges de l'Hospital de la Santa Creu el 1790, f. 28v; per a la seva sortida de l'Hospital, el 1792, veg. f. 44); episodis com els rebomboris del pa de 1789, dels quals l'autor ha estat testimoni des de la seva casa a la Boqueria ("y passo al assunto de la tragedia que passó en Barcelona en assumtos del pan", f. 12v seg.; ed. de Pi de Cabanyes [1972]); notícies de caràcter econòmic que afecten el negoci de Cornet (per ex. referents a marques al gènere per lluitar contra el contraban, f. 28); números premiats a la loteria, etc. Després de referir la mort de Carles III, el 1788, es recorden alguns episodis del seu regnat, per ex. la polèmica imposició de les lleves o "quintes" el 1773 (f. 9v-10v).
Però la major part de les notícies estan dedicades a la guerra amb França, als esdeveniments posteriors a la mort de Lluís XVI i a les conseqüències de l'una i dels altres a Barcelona (f. 41 seg.). Al f. 66v s'obre un excurs per introduir les notícies sobre la formació d'un cos de 800 voluntaris de Barcelona de tropa lleugera, el 1793; inc.: "Voy a escrivir uno de los más inportantes susesos, el qual quedará entallado en láminas de oro, aunque ya veo estoy faltado de las mayores circunstancias, como son corta mi pluma, poca mi explicación, pequeño mi discurso, sin tener esperiencia para poder escrivir y relatar con claridad; pero, confiado con el dilatado discurso del curioso lector, quien suplirá mis muchas faltas, prosiguiré diciendo [...]". Entre els assentaments de 1793 es copien poesies polítiques contra els francesos: "Compossición de un ynglés", inc.: "La sinagoga infiel al pueblo incita / a clamar de Jesús la iniqua muerte. / La francessa Assamblea al suyo excita / a pedir de su rey la misma suerte" (f. 58); "Receta para fabricar franceses", inc.: "En alambique hetchará / a Lutero y a Calvino" (f. 64); "Ecos", inc.: "¿Quién prendió a tu rey, monsieur? -Tú. / ¿Quién clamó contra Luis? -París" (f. 65-66). El 1794, arran de l'entrada del nou general Luis de Carvajal, comte de la Unión, es copien més versos: "Soneto", inc.: "Calle Roma los ínclitos trofeos / con que premió los bélicos afanes" (f. 100); "Décima", inc.: "Ricardos llegó y murió; / O'Reli marchando muere" (f. 101); "Décima algo gloriosa", inc.: "Quando Ricardos llegó / con mando de general" (f. 102); "Décima de la derrota del Rosellón", inc.: "No en un punto, en un instante / (pues huvo instante y no punto)" (f. 106v). El 1795: "Décima", inc.: "Entra, perversa marina; / entra, maldito esquadrón" (f. 139v-140); "Dècima" en català, amb mots rima en llatí, inc.: "Si la pau és sensa rex, / no serà pax sinó pix" (f. 141v). El 1797: "Preguntas y respuestas de dos comerciantes en la badía de Cádiz, quando llegó nuestra armada de 30 y tantos navíos que toparon con 57 de ingleses", inc.: "P[regun]to: ¿Qué ha susedido? / R[espon]do: Que hemos perdido" (f. 160-160v). El 1798: "Décima", inc.: "Sólo save bien mandar / quien save bien conoser" (f. 172v).
A banda de l'observació personal i fonts orals, es recorre a diaris i gasetes coetanis: "Todo esto, además de bisto, se ha escrito según la relación exacta del diario del día sigiente" (f. 96); cf. f. 48v, notícia de 1792 sobre el Diario de Barcelona: "En los meses húltimos de este año ha empesado aber diario en Barcelona de lo que pasava cada día". Pel que fa a bibliografia, l'autor beu de compilacions de caràcter divulgatiu; al f. 67 se cita el Crisol del crisol de desengaños, de José Boneta (Barcelona, 1703, sovint reeditat), d'on extreu algun paral·lel amb la història antiga; al f. 104v, l'Índice de la filosofía moral cristiano-política, d'Antoni Codorniu (Barcelona, 1746 i altres edicions).
Al f. 146, nota posterior del mateix autor sobre un error de foliació, que salta del f. 144 al 146: "Equibocación en la numeración de folios. No falta ningún folio. Esta numeración y abacedario se hisso el año de 1833, vi[s]ta la nessecidad que abía de ello por las cosas que se pedían de noticias y lo dificultosso de encontrarlas, lo que fue un trabaxo inmenso". Si l'"abacedario" era un índex, no s'ha conservat al volum que descrivim.
[MTS] |