Text copiat al volum: un exemplar desconegut de l'"Apologia de l'ydioma català, vindicació de las imposturas de alguns estrangers que lo acúsan de aspre, de incult y de escàs"; el nom de l'autor, Ignasi Ferreres, està ratllat; inc.: "Tant apassionats solen estar tots los hòmens per sa pàtria que tots anhèlan per ella"; expl.: "que me serviria de grandíssima complacència" (p. 217-225). A continuació, de mà de Capellà, registre bibliogràfic del Prontuario trilingüe, de Josep Broc (Barcelona, 1771); i referència a dos poemes amfilingües recollits a la compilació de Pellaca o Capellà (cf. MCEM 2526): "Véase el Índice de la biblioteca del convento de nuestro padre San Agustín de Barcelona, verbo Pellaca, Oraciones y poesías, tomo 1º, in 4º, y se hallarán 42 octavas en bilingüe castellana y catalana a la virgen nuestra Señora de la Merced, etc.; aunque no se cita autor, lo fue el P. Sebastián Coll, mercenario. En el tomo 2º, in 4º, ibidem, se hallarán 92 décimas igualmente bilingües sobre el parto de la princesa de Asturias, paz con Inglaterra, etc.; tampoco se cita autor, pero lo fue don Antonio Puig" (sobre el segon text, cf. BC, ms. 28; MCEM 2030) (p. 225-226).
Més extractes en català d'un llibre de l'arxiu de la ciutat de Barcelona (p. 611).
S. v. "Lengua" es dediquen apartats a diferents idiomes. No n'hi ha cap per al català, potser perquè és substituït per la còpia de l'Apologia de Ferreres. Sobre l'espanyol: "Lengua castellana: Para que se vea que no es tan abundante como algunos la suponen, nótese lo siguiente: Azada: de la labranza; assada: cosa al fuego. Asia: parte del mundo; azia tal parte. Abrazar: dar abrazos; abrassar: quemar [...]. Baso del cuerpo: en valenciano, 'melsa'; vaso de beber [...]. Hoz para segar; os: artículo" (p. 193-195). En una nota solta es llegeix: "Los ingleses, y últimamente los franceses en el nuevo establecimiento de su Museo público en París, año 1784, han manifestado particular afición al estudio de la lengua castellana, que en el siglo XVI fue codiciada como adorno de moda entre sus cultos cortesanos. Véase a don Antonio Capmany (vide Eloqüencia)".
S. v. "Literatura", a l'apartat "Literatura española": carta de Juan Cornejo, ministre plenipotenciari espanyol a Gènova, a Francesc Xavier Llampilles, informant-lo de la presentació feta pel comte de Floridablanca al rei del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani, de Llampilles, i la concessió d'una pensió a l'autor (4 d'octubre de 1778); notícia de la publicació de la traducció castellana de l'obra, feta per Josefa Amar y Borbón (Madrid, 1789) (p. 471-472).
S. v. "Raimundo Lulio, de Mallorca": breus referències bibliogràfiques sobre la controvèrsia pro- i antilul·liana; tracta Joan Seguí de "secretario de Lulio" (!) (p. 659-660).
[MTS] |
