• Cerca general
  • Cerca per camps
  • Cerca per matèries

 

 

 

 

 

Id MCEM: 2532

Ciutat Barcelona

Biblioteca / Arxiu:  Reial Acadčmia de Bones Lletres

Signatura: Ms. 3-IV-4

Signatures antigues: 

Data: XVIII ex.

Llengua:  Castellā, francčs

Suport: Paper

Mides: 210 x 150 mm

Folis: 2 prel. + p. 1-1336 + 1

Copista: Autōgraf, amb addicions d’altres mans

Enquadernació:   Pergamí

Llom: “Tom. VII” (al llom, sobre restes de teixell arrencat)

Procedència:  “P. M. Capellá, agustino” (ex-libris imprčs a la p. 1)

Estat de conservació: 

Ornamentació: Índex i algunes p. a doble columna

Matèries: Diccionaris i vocabularis , Bibliografia i inventaris

Autor:  [Josep Capellà (doc. 1785-1800)]

Títol:  Poliantea selecta, VII (E)

Contingut

P. 1-1304 [bis] [Lema]. “‘Non dubito cuncta quae utiliter quaerere possumus contineri’ (s. p. August., l. 3 De trinitate)”. “Tomo 7º”. Primera rúbrica: “Ecclesiastés”. Inc.: “Filosofía del espíritu y del corazón en el libro 2º de los Proverbios, traducido en rima castellana y aclarado con notas que sirven de una paráfrasis completa que explica todo el sentido literal, autor don Ángelo Sánchez, 2 tom. in 4º, Madrid, 1785. En el tomo 1º trahe los Proverbios de Salomón traducidos en verso castellano al frente de los versículos de la Vulgata”. Expl. (“Ezechiel profeta”): “In Ezech., auctore Petro Serrano, in fol., Antuerpiae, 1572*. Comment. in Ezechiel., auctore Theodoreto, episc. cyr., in fol., Romae, 1563*”.  

P. 1317-1335: “Índice”.

Observacions: 

Entre els textos copiats al mateix volum hi ha: s. v. “Eclesiásticos”, extractes de les “Regles de la discipline écclésiastique recueillies des conciles, des synodes de France et des saints pères de l’Église touchant l’estat et les moeurs du clergé” (p. 21-26); s. v. “Embaxador, embaxada”: relacions sobre l’entrada a Barcelona i Madrid de l’ambaixador de la Porta Otomana, “Vasif Efendi” (1787-1788; p. 293-297); s. v. "España, españoles": "Representación anónima que se llegó a poner en manos del rey, advirtiéndole que era para procurar el bien de su monarchía", inc.: "Señor: El zelo de la gloria de vuestra majestad y dezeo de la prosperidad de su reyno estimulan a la fidelidad a llegar con el más sumiso rendimiento y confianza a los pies de su augusto trono para delinear en bosquejo la infeliz y deplorable constitución en que ésta yaze" (p. 801-808). A la p. 1166 [bis], full imprès de subscripció a la traducció de les "Pláticas o instrucciones familiares sobre las epístolas y evangelios de todo el año [...], de Mr. Cochin, cura párroco de Santiago de París". 

Altres notes: s. v. “Emigrar”, al·lusió als emigrats francesos a Barcelona (p. 333); s. v. “Enciclopedia”, remet a la primera Miscelánea, en foli, de Pellaca (i. e. Capellà) per a la condemna de Climent XIII de l’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert (p. 407), i, una mica més endavant, a la condemna feta pel tribunal de la Inquisició, l’11 d’agost de 1785, de l’obra L’esprit de l’Encyclopédie ou choix des articles les plus curieux [...] de ce grand dictionaire (4 vol., Ginebra, 1769), “por contener proposiciones erróneas, temerarias, escandalosas, impías, heréticas, injuriosas al estado regular, a las potestades ecclesiásticas, a los soberanos, a los tribunales católicos y especialmente al del Santo Oficio de la Inquisición, y por ser un compendio succinto del diccionario grande intitulado Encyclopédie ou dictionaire raisonné des sciences [...] mis en ordre et publié par M. Diderot, etc., prohibido por Clemente XIII en su bula de 3 de setiembre de 1759, publicada por estos reynos por el Santo Oficio en edicto de 9 de octubre del mismo año” (p. 410); s. v. “Erudición, erudito” (p. 571), ressenyant les obres Eruditos a la violeta i Ocios de mi juventud o poesías lyricas en continuacion de los Eruditos a la violeta, de José Cadalso (Madrid, 1781), remet al vol. VIII de la Poliantea per a exemples d’aquella mena de falsos erudits, i als llocs corresponents d’aquest es parla de Frederic II de Prússia, que "se entretuvo freqüentemente con la pedantería del rector del colegio de Breslau llamado Arletius" i criticava Gottsched, "reputado por ser el creador del alemán moderno" (VIII, p. 113 i 129); s. v. "Escultura, escultor": sobre Josef o Josep Pujol, "escultor muy hábil en Barcelona, hizo el retablo de la virgen del Rosario de la iglesia parroquial de Sarriá y la estatua de san Nicolás de Tolentino que fue trahida del antiguo convento de padres agustinos de Barcelona y colocada en su altar de la iglesia del nuevo" (p. 747); s. v. "Santa Eulalia de Barcelona": entre d'altres, extractes en català d'un llibre de l'arxiu de la ciutat de Barcelona (p. [1114 bis i ter]).

[MTS]

 
 

Bibliografia: 

EST.: Veg. MCEM 2526.

 

 

 


 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal