F. 10v-11v (p. 8-10): “Cap. 3: relotge vertical meridional”.
F. 12-14 (p. 11-15): “Cap. 4: modo de traçar [corr. de: tractar] un relotge portàtil, fàcil y curiós”.
F. 14v-15 (p. 16-17): “Cap. 5: relotge vertical septentrional”.
F. 15-16 (p. 17-19): “Cap. 6: relotge vertifical oriental”.
F. 16-16v (p. 19-20): “Cap. 7: relotge vertical occidental”.
F. 16v-18 (p. 20-23): “Cap. 8: relotge de nit, mediant la estela del nort”.
F. 18v-19 (p. 24-25): “Cap. 9: relotge de sol y lluna”.
F. 19-19v (p. 25-26): “Cap. 10: f[r]agments o seccions mathemàticas”.
F. 19v-20 (p. 26-27): “Cap. 11: esteles e imatges del cel”.
F. 20-20v (p. 27-28): “Cap. 12: notícia breu de la esphera celeste y del globo terrestre”.
F. 21-21v (p. 29-30): “Cap. 13: del número de vens”. Expl.: “los principals són estos vuit: llevant, xaloch, mitjorn, llabeix, ponent, mestral, tramontana y gragal, com consta en la presén figura”. A continuació, figura amb la llegenda: “Figura ventorum juxta navigantes nostrorum temporum”.
F. 22-25v (p. 31-38): “Taula de los [sic] latituts y longituts de algunas ciutats y llochs més famosos, majorment de Cataluña, segons los authors més cèlebres, citats en dita taula, y en particular la mapa universal de Espanya feta per Sanson, geògrapho francès, any 1696”.
[3] F. 26-34 (p. 39-s. n.) [Notes i figures diverses sobre l’art de fer rellotges].
[3a] F. 26-27 (p. 39-s. n.): “Nota”. Inc.: “Si pregúntan de ahon naix tan gran diferència entre los escriptors dels grados de longitut y latitut sobre d’un mateix lloch”. Inclou: “Reglas per a trobar la distància itinerària de dos lloch[s] segons la longitut y latitut aquells”.
[3b] F. 27v-28: “Per fer relotges de sol ab raigoles o ab lloses o ab parets”.
[3c] F. 29-33 [Notes sobre “Relotges xelindrons” o cilíndrics]. Inc.: “Las agujas después de ser formadas del azero y latón con que las dan por ambas partes an de ser tocadas con la cabeça y pies de piedra imán”. Al final: “Tabla de polo por Catalunya, Castilla y Galizia”.
[3d] F. 33v-34 Inc.: “Per fer relotges de sol ab lloses o ab raigoles o ab paret”. Expl.: “i·s farà lo sèrcol y à de ser la mateixa mida”. [Segueix una figura].