El nom de l'autor del sermó, el prevere Josep Campins i Barnola, es dedueix de l'endreça de la carta de 1740 citada al paràgraf següent. Campins era germà del comerciant barceloní establert a Cadis Jaume Campins i Barnola (Martínez Shaw 1981; Ruiz Rivera 1990); el 1739 va predicar el sermó a Barcelona, l'any següent tots dos germans ja són a Cadis. El 1767-1768, any aquest últim de la seva mort, Josep consta com a arxipreste de Vilabertran (Marquès i Planagumà 1991b).
Entre les fonts del sermó sobre sant Oleguer destaca la Historia de san Oleguer, d'Antoni Garcia de Queralbs (Barcelona: Sebastià Matevad, 1617).
Dos f. solts amb dues cartes d'un nebot de l'autor, [Jaume] Campins, de la branca familiar de Barcelona (en català; Barcelona, 17 de desembre de 1740 i 7 de gener de 1741); la segona, amb minuta de resposta a Jaume Campins (s. d.). Tracten sobre la correcció per a la impremta del sermó de sant Oleguer; de tota manera, el text conservat d'aquest sermó no correspon a l'exemplar corregit que se cita en la correspondència, ja que no té dedicatòria ni correccions.
A la primera carta, firmada "tuus Campins" i adreçada al doctor Josep Campins i Barnola, a Cadis, s'acusa recepció del sermó: "[...] He rebut lo sermó, que me espanta sa lletra, no sols per ésser tal qual a nostra moda, que cosas hi ha que las he de tràurer per discreció, sinó també per lo molt menuda. Veuré de retornar-te'l corregit, però dupto que baste eixa diligència, perquè jamay los impressors saben treballar arreglat puntualment a l'original, y aixís lo corrector ha de esmenar sas faltas, per més que lo original sia correcto. Segons la dilació que·m significas, apareixerà estantís lo tràurer-lo a llum. Ne he llegit ja un tros, sens corregir-lo, y sobre lo 'ecce nos reliquimus omnia', encara podias fàcilment realsar lo discurs dient que sant Barthomeu, qui era fill de rey, si deixà la dignitat y lucros, no emperò las insígnias e o la púrpura, com se refereix en lo llibre de Gracias de la gracia: los pescadors retornaren a la pesca, com de algunas vegadas ho refereix sant Joan a l'últim de son evangeli; los Sabadeos pretengueren authoritats y emoluments temporals, 'dic ut sedeant', però Peregri., etc., secundo: 'Multum Petrus et Andreas dimisit quando uterque etiam desideria habendi dereliquit, etc.', ut in officio sancti Andreae y S. Peregri., etc. [...]".
A la segona carta -"tuus Campins" al doctor Josep Campins-, després de qüestions domèstiques: "[...] Retorno lo sermó ab sa correcció. Moltas erradas he corregit en lo cos, altras en lo paper adjunt, unas nominatim, altras corregint-ne alguna y advertint la correcció per las demés del mateix gènero, y altras que me n'auran escapat sens advertir. Però tota eixa diligència no bastarà per la estampa, perquè jamay reïx segons lo original, si no és que ab ulls de lince o una intel·ligència gran o gran cuydado al corregir se corregèscan las provas moltas vegadas. En lo de l'incisar y apuntar hi he posat poch o ningun treball, no sols perquè això és més fàcil, sinó també perquè la variació de l'incisar fa variar lo sentit de las clàusulas. Algunas cosas especials que me ha aparegut advertir ja estan en sos llochs. En suposició de voler-lo tràurer a llum -que apar que ara ja serà estantís, com escriguí-, me apar millor que isqués en nom de un devot, sens nom, ab lo motiu de enfervorisar y extèndrer la devoció al sant, y en eix cas se podria fer la dedicatòria en nom del mateix impressor, y en eix cas ab clàusulas més expressivas y sens tan perill de rosar-se ab alguna nota; però tràurer-lo en ton nom ni de ton germà és -o a lo menos en est país seria- acre[ditar]-vos un y altre que 'estis avari aurae popularis', que és cosa fea. Però ja que isca en vostre nom propri -que si ho aveu aixís publicat té poch recurs-, no me sónan bé los capítols 2, 3 y quart de la dedicatòria, però me subjecto gustós al sentir dels doctes de aquí, que saben lo geni del país, ab algun dels quals no dupto que ab plena confiansa podràs consultar. Sic sentio, salvo semper, etc. [...]".
El seu oncle, el prevere Josep Campins, respon a Jaume Campins: "Jaume: A més del que dich a ton germà -que ho ratifico-, ajusto que jo crech que a estas horas has ja rebut los goigs de la Concepció; dels altres que me demanas ne tinch part de apromptats, però no espero poder-te complàurer en tots, que dupto molt que·ls tròbia, singularment de la major part dels apòstols. Per últim, enviaré los que tròbia a la primera ocasió; y per complir ab ta devoció, no puch oferir-te altra cosa que fer-los jo, proprio Marte, en aver eixit de galera [...]".
[MTS] |
