• Cerca general
• Cerca per camps
• Cerca per matèries

Trieu el camp Id MCEM Ciutat Biblioteca o Arxiu Signatura Títol Autor Llengua Data Suport Copista Enquadernació Contingut Observacions

- Acadèmies literàries Alquímia Art Astrologia i astronomia Bíblia Bibliografia i inventaris Biografies Botànica Cartes i epistolaris Cavalleria Còmput i calendari Devoció Diàlegs Diccionaris i vocabularis Dietaris i memòries Doctrina cristiana Documents Dret Economia Epigrafia Equitació Espiritualitat Falsificacions Farmàcia Filosofia Física Formularis Gastronomia Genealogia i heràldica Geografia Gramàtica i llengua Hagiografia Historiografia Jocs i entreteniments Lògica Matemàtiques Medicina Metafísica Miscel·lànies historicodocumentals Miscel·lànies literàries Moral Música i dansa Narrativa Notaria Numismàtica Oratòria Ordinacions Pedagogia Poesia Polèmica religiosa Política Profecies Psicologia Receptes i eixarms Relacions i gasetes Retòrica i poètica Sense classificar Sermons Teatre i espectacles Tècnica Teologia Tradició clàssica catalana Tradició clàssica grecollatina Traduccions Veterinària

 

 

 

 

 

Id MCEM: 2266

Ciutat:  Barcelona Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca de Catalunya Signatura: Ms. 2520 Signatures antigues: Ms. 1919 Data: 1764-1767 c. Llengua:  Llatí Suport: Paper Mides: 205 x 150 mm Folis: 1 prel. + f. 1-171 en llapis + 3 Copista: Diverses mans Enquadernació:   Pergamí Llom: "Filosofie institutiones" (teixell) Procedència:  Oriol Anguera de Sojo. Ingressat durant la guerra civil Estat de conservació:  Ornamentació: Matèries: Filosofia , Lògica , Metafísica Autor:   Llucià Gallissà (1731-1810) Títol:   [Curs de filosofia] Contingut:  F. 1-2: "Universae philosophiae institutiones ad usum rationemque scholarum Societatis Jesu accomodatae". "Auditoribus suis". Inc.: "Non diu in prologo scribendo opera vestra abutar, auditores mei dilectissimi". Expl.: "ut triennale hunc philosophiae cursum inoffenso pede decurrere possimus". F. 2v-12: "Praefatio in universam philosophiam". Inc.: "Praeclari olim dixit in Phaedro Plato id quod etiam laudat Tullius: Si nos sapientiam ipsam oculis cernere possemus, fore ut mirabilem amorem excitaret sui".  F. 15-45v: "Institutionum logicae liber I: de perceptione et de rebus ad eam pertinentibus". Inc.: "1. Cum id logicae propositum sit, ut bene convenienterque veritati de omnibus rebus sentiamus et disseramus". F. 46-78v: "Institutionum logicae liber II: de enuntiatione". F. 78v-107v: "Institutionum logicae liber III: de argumentatione". Expl.: "vero nihil necesse est recensere. Atque de his hactenus satis superque disputavimus. Quae utinam cedant omnia ad maiorem Dei omnipotentis gloriam, maiorem omnium vestri in pietate et litteris profectum. Quod ut vobis contingat, memores votorum in ipsis philosophici curriculi carceribus nuncupatorum, vos denuo in clientelam immaculatae Deiparae, sine originali labe conceptae, et domini Aloisii Gonzagae, studiosae juventutis patroni vaticato oraculo designati, intimo pietatis sensu devovete. Jhs. M. J. P. N." F. 110-110v: "Logicae institutiones". "Prooemium". Inc.: "Vix quidquam est tum in litteris, tum in omni vita, utilius quam mens ita instituta ut vere de rebus omnibus iudicer". Expl.: "in veritatis inquisitione exercendi gloriatur. De hac igitur acturi nunc sumus". F. 110v-140: "Disputatio prooemialis in logicam". Inc.: "Antequam de singulis logicae partibus tractemus". F. 140v-153v: "Disputatio de distinctionibus".  F. 154-171: "Disputatio de universalibus". Expl.: "Id adeo non est absurdum ut id etiam in omnibus universalibus continget, sic Petrus sub conceptibus animal, homo Petrus est genus, species superior et inferior se ipso". F. 171v: “Docebat Urgellae P. Lucianus Gallisa, Societatis Jesu”. Observacions:  Al f. [1] prel. es llegeixen els noms del lector i dels seus deixebles: "Docebat Urgellae R. P. Lucianus Gallisa. Audiebant Benedictus Bonus, Aloisius Montllorius, Michael Monzonius, Augustinus Pucholius, Josephus Quirosius, Joachimus Planius, Josephus Boxonius, Petrus Cannesius, Vincentius Minerius". El volum conté la introducció general al curs triennal de filosofia i els apartats específics dedicats a la lògica i la metafísica. Segons Pladevall, Gallissà va ser destinat el 1764 com a professor de filosofia al col·legi de Sant Andreu de la Seu d'Urgell, on va romandre fins a l'expulsió dels jesuïtes, el 1767.  [MTS] Bibliografia:  DESCR.: Catàleg BC. // EST.: Sobre Gallissà veg. Benítez 1996: 204. Batllori 1997c. Íd. 1998. Íd. 1998b. Pladevall i Arumí 2000: 115-226.