[1] F. 1-5v [Ramon Llull. Disputatio quinque hominum sapientium]. "Deus abundans et perfectus in omnibus, in virtute tuae gratiae incipit disputatio quinque hominum sapientum". "Proemium". Inc.: In quadam silva magna, sub umbra cujusdam arboris pulcherrime, juxta fontem qui sub arbore pulcher erat, quatuor sapientes sedebant". Expl.: "Et illi stati [sic] modo qui sequitur disputare inceperunt".
F. 5v-81. Inc.: "De divisione totius disputationis, quae in quatuor dividitur partes, quarum prima est de processione Spiritus Sancti". Expl.: "Multae sunt objectiones quae fieri possunt circa Filii Dei incarnationem, quae omnes solvi possunt secundum modum eumdem per quem solvimus supradictas. Finivit Raymundus Lullius hunc librum in civitate Neapolitana, ad laudem summae et individuae Trinitatis anno 1294 Incarnationis Jesu Christi, cui et gloriosae virgini ejus matri ipsum opusculum commendat".
[2] F. 82 [Ramon Llull. Liber de quattuordecim articulis fidei]. "Deus alme, qui omnipotens es, gloriosissimus in cunctis tuis nobilitatibus pretiosis ineffabiliter infinitus, quoniam tu, Domine mi Deus, creasti me et de nihilo, ad cognoscendum et diligendum et honorandum te et tua opera gloriosa, ideo ego, indignus, confidens tui gratia, benedictione et auxilio praemuniri, hunc librum nunc compilare incipio, qui est de quatuordecim articulis catholicae fidei Romanae sacrosanctae; quem siquidem compilo ut gentes infideles, qui ignorant nomen tuum, Domine, te discant cognoscere et amare. Qui vivis et regnas benedictus per omnia saecula saeculorum amen".
F. 82-84: "De prologo". Inc.: "Quoniam fides est intellectus illuminatio, idcirco in hujus libri principio supponendum est per fidem quatuordecim fidei articulos". Expl.: "undecima de ascensu, duodecima de die judicii, ad quam scientiam possumus pervenire".
F. 84-331: "Incipit prima distinctio, quae est de divina unitate". Inc.: "Praesens distinctio in tres partes dividitur in quarum prima narratur quomodo perquiramus quatuordecim dignitates". Expl.: "Et submittimus istum librum conservationi et custodiae Domini nostri Jesu Christi et gloriae [sic] Virginis, ipsius genitricis, et omnium angelorum et sanctorum supernae gloriae atque omnium virorum sanctae conservationis, qui in hoc saeculo viam veritatis ignorantibus pandere desiderant et cognitionem et amorem Domini Jesu Christi. Amen. Finis".
[3] F. 333-379 [Ramon Llull. Llibre de Déu]. "Dieu gloriós, per vostre amor fem aques [sic] libre appel·lat libre de Dieu". Inc.: "Com la prinsipal fi per què hom és craat [sic] sia Dieu menbrar, entendre y amar, e home lo pusca millor menbrar y amar, honrar e servir". Expl.: "Mal fan los hòmens, car en est món no·l tenen més honrat e que per tot lo món fos preïcat, conegut e amat. Finit és aquest llibre qui és de Déu; e, car és seu, sia per sa amor llegit, entès, amat, publicat e guardat. E és finit en Mallorca, la ciutau [sic], en lo mes de desenbra en lo añy Mº e CCC de la Encarnasió del Fill de Déu".
F. 379-380: "De la pràctica ab què mostram solver qüestions artificialment per aquest libre". Inc.: "Con havem promès en lo pròlec que hom pusca solver qüestions peregrines segons la art e la manera de aquest llibre de Déu, per so". Expl.: "És demanat, Déus ab què pot més obrar en lo món. Se [sic] ve a la qüestió de ab què, on la solision és significada. Finidas són las qüestions a glòria y llahor de nostre Senyor Déu Jesuchrist. Finito libro, sit laus et gloria Deo". Segons Perarnau, cal situar els f. 362-363 entre els f. 358-359.
[4] F. 381-391v [Ramon Llull. Llibre de consolació d'ermità]. "Aquest libre qui aprés se seguex féu mestre Ramon Lull, lo qual se apel·la libre de consolació d'ermità, lo qual à los capítols en lo últim del libre. Déus gloriós, de béns abundós, per vostra saviesa e amor comensam aquest libre, qui és de consolasió de Armità". Inc.: "Per un boscatge anava Remon e concirós per so com veia lo món en tant torbat estament e per so car Déus és tant poch conegut". Expl.: "Tota general fi obliga ha si matexa tota fi particular. A glòria e llahor de nostre Senyor Déu feneix Ramon aquest llibre en la ciutat de Massina, en lo mes de agost en lo any de la incarnasió de Jesuchrist MCCCXIII. Com Ramon agué finit son libre, dix a l'ermità estas paraulas: 'Ermità, segons lo possés [sic] de aquest libre t'és donada doctrina com degas més amar Déu que tu matex e con sàpias contrastar ha temptasions per la conoxensa que hauràs de Déu. Car qui sap entendre per so que de Déu entén, pot fugir de arrors e pot en Déu multiplicar sa amor'. Fou hacabat de escriura divendres lo primer de agost a XII horas del dia any MCCCXXV. Laus Deo".
F. 391 Inc.: "Primo, del preàmbol / de la distinctió / que Déus sia". Expl.: de accident / de matrimoni / de la conclusió del libre".
[5] F. 392-406v: "Aquest és lo desconort que mestre Ramon Lull féu en sa vellesa, com viu que lo papa ne los altres senyors del món no volgueren metre orde en convertir los infels, segons que ell los requirí moltes e diverses vegades". Inc.: "Déus, ab vostra virtut comens est desconort / lo qual faç en xantan per ço que me'n conort / E que ab ell recompte lo falliment e·l tort". Expl.: "E tot lo món sarà a Déu tam abellit / que a la fe christiana no sarà contradit. / Aquest bell desconort do al Sant Sperit. Fo fet a glòria e a lahor de nostre Senyor Déu, en l'any mil docents vuytanta sinch".
[6] F. 406v-407v [Ramon Llull. Cant de Ramon]: Inc.: "Fon creat e ésser m'és dat / a servir Déu, que fos honrat / e son cant en man peccat / en ira de Déu fuy pausat". Expl.: "Do·m Déus companyons conexents / devots, leyals, humils, tenents / a procurar sos honraments. Laus et honor essenciae Dei et divinis personis et dignitatibus earum. Et recordemur et amemus Jesum Nazarenum et Mariam virginem, matrem ejus".
[7] F. 407v-410: "A conèxer Déu en lo món comença lo dictat de Ramon". Inc.: "A cells qui dihen que provar / hom no pot la fe ni donar / null necessari argument / volem donar ensenyament". Expl.: "E sia Jesucrist lausat / car vostres gens vos han cobrat / sa, alegre ab d'aver / on havets fait vostre poder".
[8] F. 411-417v: "Del consili que féu maestre Ramon Luyll, mallorquí". Inc.: "Un consili vull comensar / en mon coratge, e xantar / per ço que face anemorar / tots cells qui u poden far". Expl.: "Senyor Déus, pluia / que Ramon se huia / car lo mal puia".
[9] F. 418-429v [Anònim. Lectura seu brevis tractatus ad declarandum Artem generalem]. "Ad laudem beatissimae Trinitatis et Incarnationis Domini nostri Jesu Christi, incipit lectura seu brevis tractatus ad declarandum Artem Generalem". Inc.: "Quoniam multum est recolibilis, intelligibilis et amabilis Deus noster, multum nobis necesse est ut eo fruamur, speculantes eum". Expl.: "Quid habet in se. Suas proprietates, quae sunt magnificativum, magnificabile et magnificare. Quid est". Àpode, segons Perarnau, forma part de la mateixa obra que els f. 45-90 del ms. Clm. 10593.
[10] F. 430-444 [Ramon Llull. Ars brevis praedicationis]. "Deus gloriose, qui omnium eorum quae sunt potens es: propter te diligere, agnoscere et memorari, cum tuo favore benedictionis incipit haec ars abreviata, quae est ars praedicationis". Inc.: "Cum haec sit major ars praedicationis, quae sic intitulata est et in qua sunt cxxxvi sermones, Deus per suam gratiam, misericordiam et pietatem incipit iste liber". Expl.: "Idcirco liber iste potest nuncupari Ars breviata generalissima; quae quidem ars facillime dici [sic] potest ab homine magnum intellectum continente, qui scientiam procuret scire animo effectante. Raymundus, qui insuper Lulius vocatur, scientiarum in hac arte affatur, patrarunt [sic] librum mense Februarii vocato, lumine Majoricense titulo vocato. Anno Incarnationis Domini nostri Jesu Christi millesimo CCCXIIº mense Februarii ad honorem ipsius, qui est alpha et .O. Deo gratias".
[11] F. 445 [Ramon Llull. Ars juris]: "Deus, in virtute tuae justitiae incipit Ars juris particularis". "Prologus". Inc.: "Quoniam vita hominis brevis est et scientia juris multum est prolixa et longa, idcirco ars ista inventa est hac intentione ut sub compedioso tractatu juris scientia speculari possit". Expl.: "Multae aliae sunt causae quare ars ista inventa est, sed maxime tradita est hac intentione, ut per ipsam Deus magis diligatur et ut eidem magis serviatur".
F. 445-465: "De divisione hujus libri". Inc.: "Ars ista in tres partes dividitur. Prima est de figuris juris, secunda pars de regulis". Expl.: "Alioquin .C. non se haberet magis quoad .A. quam quoad .B., quod est impossibile et contra regulatum principiumque hujus artis". |
