[1] F. 1-212v [Miscel·lània historicodocumental sobre la ciutat de Barcelona: extractes de dietaris oficials (el de la Generalitat, citat al f. 210), documents i relacions ms. i impresos sobre temes diversos -incursions de l’exèrcit francès, allotjament de tropes, prohibició de les festes de Carnestoltes, plaga de llagosta, privilegi dels ciutadans honrats de Tarragona, etc.- (1672-1700 c.)].
F. 1, al marge: “Casa de la Ciutat, any 1687” [text il·legible].
Conté, entre d’altres textos:
[1a] F. 149-153v: “Història de Juan Fiveller”. Inc.: “Per la mort del serenícim rey en Martí de Aragó sens fills, agué en estos sos reygnes y corona alguns debats, contendas y pretencions a causa de no aver nomenat areu cert en ells en son últim testament”.
[2] F. 224-350v: “Al rey nuestro señor. Discursos del principado de Cataluna según el estado en que se hallan sus cosas asta fines de agosto de 1689. Escrito por el illustre doctor en ambos deretxos don Ramón Sans y de Puig, arcidiano del Panadés y canónigo de la santa isglesia de Barcelona, exeminador y jues sinodal en [ms. es] esta dióssesi de Barcelona, vicario general que fue en sede vacante y retor 3 vesses de la Univercidad literaria de Barcelona. Es el orichinal scrito todo de su mano, que concluió a 2 de 7bre del anyo 1689”.
F. 225-226: “Sumario de los discursos” [són 23 discursos i una nota sobre Barcelona].
F. 227-237 [Índex de matèries]. “Índice”.
F. 242-313 Inc.: “Señor: Turbada la romana república, quiso Salustio declamar al César para ordenarla en beneficio de su príncipe y de su patria”. Expl. (§ 23): “Remedios para los daños de Cataluña”: “Si lo que é ponderado en mis discursos es algo, V. M. lo sensure, los grandes y experimentados ministros de V. M. lo ponderen, que io, dendel rincón en que vivo, rogaré a Dios por los aumentos de la monarchía, sin acordarme de mi trabajo. Finis, 2 7bris 1689”.
[2a] F. 313v-314v: “En el Real Archivo de Barcelona y en el armario del General de Cathaluña, en un libro de número 8, cuio titulo es Obra de mosèn sent Jordi e de cavallaria, folio 1, se alla esta memorable nota: La conservasió de la ciutat de Barcelona”. Inc.: “Sàpian los hòmens dats en sercar, investigar e escríurer las gest[a] e cosas antiguas e dignas de memòria, que la ciutat de Barcelona fou edificada, segons corònicas, y se estima per aprobats autors, per il·lustre e principal capità dels africans apellat Amílcar Barca”. Expl.: “e la cosa pública seria prosperada com dit és e no vendria a menos”.
F. 315-315v: “Al letor”. Inc.: “Lector: No te quiero amigo mío, sino de la razón. Lo primero sería desordenada [sic] afecto, lo segundo iustisia”. Expl.: “logres la fortuna de ser vensido de razón. Dios te guarde”.
[2b] F. 316-317 [Carta de Bernadí Planes, O. Cart., a Ramon Sans i de Puig, que li havia demanat una censura sobre l’obra (en català; Montalegre, 17 de setembre de 1691)].
F. 319-321v: “Addisions als discursos de Cataluña” [notes en castellà als apartats que s’indiquen].
F. 321bis-[321ter] [Una altra còpia del “Sumario de los discursos”, del mateix copista del text].
F. 325-350v [Índex de matèries, del mateix copista del text; està mal enquadernat: comença al f. 341, on es llegeix la rúbrica “Índice”].
[3] F. 351-364v [Còpia de memorials dels diputats del General sobre la guerra amb França: al marquès de la Granja (21 de juliol de 1691) i al rei (s. a., post 1691); dels diputats militars als eclesiàstics i reials (1674)].
[4] F. 365-393v [Al·legacions i notes sobre la convocatòria d’host en absència del rei (en llatí i castellà)]. Primera rúbrica: “De usatico Princeps namque”.
[5] F. 394-397 [Joan Benet Guardiola]. “Libro 2º, en que se contiene la antigüedad del insigne prinçipado de Cataluña y de la nobleza, valor y proezas de los famosíssimos catalanes y de los de las yslas adherentes, compuesto por fray Joan Benito Guardiola, natural de la çiudad de Barçelona”. Al final: “En cada uno d’estos § pongo todo lo que toca a cada un apellido, assí de la antigüedad como de cosas memorables y nobleza, y d’esta manera se yrá prosiguiendo hasta la letra Z”. |