F. 1: “Despertador de Cataluña per desterro de la ignorància, antídoto contra la malícia, foment a la paciència y remei a la pusil·lanimitat, en públich manifest de las lleis y privilegis de Cataluña que li fan precisa la plausible resolució de la defensa, baix lo amable domini de la magestat c. del rey y emperador nostre señor, que Déu gu[ard]e, ab los relevants motius que asegúran los més felices succesos y ab las concluents rahons que desvaneixen los sofístichs arguments de quants han solicitat al·lucinar a la ingènua y constant fidelitat catalana. Per manament dels excel·lentíssims y fidelíssims señors deputats y oïdors de comptes. Estampat en Barcelona per Rafel Figueró, als Cotoners, any 1713”.
F. 1v: “Al lector”. Inc.: “Las accions més plausibles patiren la inevitable desgràcia de la mordaz calúmnia”. Expl.: “se proposa als ulls de tots la llum del següent Despertador”.
F. 2 “‘Cave diligenter ne obliviscaris Domini, qui eduxit te de domo servitutis’ (Deuteronomii, cap. 6). ‘Te elegit dominus Deus tuus ut sis ei populus peculiaris de cunctis populis qui sunt super terram’ (Deuteronomii, cap. 7)”. “Devent Cathaluña aplicar tot cuidado per no olvidar-se del Señor que la tragué de la casa que solicitava sa esclavitut, y essent en lo temps present lo únich regne y poble peculiar elegit del Señor per mantenir-se en una resolució a la qual presísan sas lleis, ab estas se persuadeix a tots los catalans la estreta obligació que·ls insta al present empeño, y a est fi se propósan los motius dividits ab sis capítols”.
F. 2-41v: “Cap. 1: dels motius que presisaren a Cathaluna a jurar al sereníssim señor duch de Anjou y del modo y fonaments ab què després jurà a son rey y señor Carlos tercer, exclòs dit señor duch y sereníssima casa de Borbon”. Inc.: “La infausta, deplorable notícia de la fatal mort del señor Carlos II, que gosa de Déu”. Expl. (cap. VI, àpode): “lo noble blasó que de vostra nació publica la fama, puix per tot lo món pregónan sos clarins que sou los més ferms defensors d’esta pàtria. No [...]”. |
