• Cerca general
  • Cerca per camps
  • Cerca per matèries

 

 

 

 

 

Id MCEM: 2208

Ciutat Madrid

Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca Nacional

Signatura: Ms. 1196

Signatures antigues: Ms. 1595 de la Biblioteca de Palacio; K2 (Biblioteca real)

Data: 1592 c.

Llengua:  Castellā

Suport: Paper

Mides: 410 x 280 mm

Folis: F. 1-126 + 2

Copista: 

Enquadernació:  Tafilet avellana sobre taula amb ferros daurats i nervis, 415 x 275 mm

Llom: 

Procedència:  Biblioteca Real

Estat de conservació: 

Ornamentació: Els escuts, blasons i retrats en colors a l’aiguada. El ms. comença amb una representació en cadascun dels 5 primers folis. A continuació figuren 4 escuts d’armes per f. Els f. 1, 11v, 12v, 110, 122, 123v, 124 i 125v en blanc. L’escut d’armes 1b del f. 109v sense enllestir. El ms. acaba amb la representació emmarcada dels retrats dels comtes i comtes-reis de Catalunya-Aragó, 2 per f.; un epítom històric en una pàgina; una vista del moll de Barcelona en construcció en una pàgina; i l’escut d’armes del duc de Cardona i comte de Prades en un f.

Matèries: Genealogia i herāldica

Autor: 

Títol:  Libro de armas y blasones de diversos linajes y retratos de los condes de Barcelona

Contingut

F. 1v: “La creación del mundo”.

F. 2: “L'arca del Senyor”.

F. 2v: “Las armas de Cristo”.

F. 3: “Las armas del rei don Phelippe II”.

F. 3v [Escut]. “Clemente VIII”.

F. 4 [Escuts de cardenals]. “Cardenal Franés, major penitentiero”.

F. 7v: “Los nombres de los obispos que an salido de la cassa de los Cassadores del anyo de MDXXV hasta l’anyo de MDLXXXXII. Guillermo Cassador, obispo de Alguer, mayo 1525”.

F. 8: [Armes i blasons de reis]. “Emperador Maximiliano”.

F. 11: “El conde de Chinchón”; “La magestad del duque de Saboya”; “de la casa de Toco”; [il·legible].

F. 12: “Rey de Castilla”; “Rey de León”; “Rey de Biscaya”; “Rey de Navarra”.

F. 13 [Escuts de reis, regnes i nobles de la monarquia hispànica]. “Rey de Cissillia”; “Principado de Cathalunya”; “Rey de Manorca”; “Rey de Granada”.

F. 16v [Escuts de Castella]. “El duque de Maqueda y marqués de Elche, virrei de Catalunya”.

F. 35v [Escuts de València]. “Rey de Valencia”.

F. 41v [Escuts d’Aragó]. “Duque de Villa Ermosa de la casa de Ribagorça”.

F. 48v [Escuts de Sicília]. “Reyno de Sicilia”.

F. 50 [Escuts de Nàpols]. “Duque de Sessa”.

F. 52 [Escuts de França]. “Arsobispo y duque de Beis, primer padre de Francia”.

F. 56 [Escuts de Flandes]. “Floris de Angemont, señor de Sels tani”.

F. 63 [Escuts de Catalunya]. “Conde de Barcelona”.

F. 106v: “Hijos de Jacob”.

F. 108: “Los nueve de la fama”.

F. 109 [Altres llinatges]. “Gifré”.

F. 109v: “Los Pablos de la frontera de Aragón”.

F. 110v [Retrats dels comtes i comtes-reis de Catalunya-Aragó]. “Aquí empiessan los condes de Cathalunia ata el rey nuestro senyor don Phelippe”.

F. 122v-123 [Resum històric fins al comte Sunyer]. Inc.: “Después de la muerte de Alderique, rey godo”. Expl.: "Governó el sucesor Suñyer, de 18 años; murió año 932. Guiffré, hijo de Mirón" [s'interromp].

F. 125v-126: “El puerto que hazen en Barcelona”.

F. 126v [Escut d’armes]. “Duque de Cardona y conde de Pradas”.

Observacions: 

La primera notícia del manuscrit és d’Alcolea, qui considera que es tracta d’un regal per al duc de Maqueda, virrei de Catalunya, datat cap al 1592. Per la seva part, Ainaud també el coneix sense donar més notícies que la seva existència. Però és Sánchez Mariana qui el relaciona estèticament amb les miniatures del Libro de las suertes (BNE, ms. 8245). A l’últim f. hi figura l’escut del duc de Cardona i comte de Prades, amb la qual cosa podem suposar, com ja assenyalava Alcolea, que es tracta efectivament d’un regal del duc de Cardona al virrei, sobretot perquè el primer escut d’armes de nobles castellans correspon a “el duque de Maqueda y marqués de Elche, virrey de Catalunya” (f. 16v). El fet que es representi l’escut papal de Climent VIII (1592-1605) al f. 3v, i que al f. 7v es reprodueixin els escuts “de los obispos que an salido de la casa de los Cassadores del anyo de MDXXV hasta l’anyo de MDLXXXXII”, en justificaria la datació cap al 1592.

Pel seu contingut cal vincular aquest ms. amb l’àmbit català i relacionar-lo concretament amb el ms. esp. 192 de la BNF (MCEM 1281), car ambdues obres mantenen la mateixa estructura i, fins i tot, la seqüència amb la qual els escuts d’armes estan distribuïts, en una repetició quasi fidel. És probable que el ms. esp. 192 de la BNF prengui com a model el ms. de Madrid, però cal advertir que, encara que en algun cas ambdós armorials segueixen el mateix ordre, el catàleg dels nobles catalans difereix notablement. Tanmateix, cal assenyalar que els dos ms. copien a l’aiguada la sèrie de retrats de comtes i comtes-reis que la Generalitat encarregà al pintor Bolonyès Filippo Ariosto entre 1587-1588 per decorar la Sala Nova del consistori de la Diputació. Amb tot, hi ha una dissemblança en l’ordre amb el qual es reprodueixen els retrats, car el ms. de Madrid presenta la successió següent: Carlemany - Barà - Lluís el Pietós - Bernat-Guifré I - Carles el Calb - Salomó - Guifré II. En aquest catàleg, els veritables protagonistes de l’alliberament són els primers comtes, els quals, després de vèncer els sarraïns, es lliuren espontàniament als reis francs, una vegada i una altra, en un seguit d’actes independents. En canvi, aquesta idea de monarquia electiva es perd a l’armorial de París, que situa Carles el Calb immediatament abans de Guifré el Pelós, segons la successió de Carlemany - Lluís el Pietós - Barà - Bernat - Guifré I - Salomó - Carles el Calb - Guifré II. La seqüència fa recaure la responsabilitat de l’alliberament en els reis francs, els quals atorgarien definitivament la llibertat a Guifré el Pelós. De fet, a l’armorial de París, Barà -que figura com a primer comte sobirà per primera vegada en la historiografia catalana- queda reduït a un paper secundari, com a simple record d’un primer període precomtal, sense el valor que li atorga l’Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona que obre la compilació constitucional del 1588-1589 i que il·lustra la galeria règia encarregada pel consistori de la Generalitat. Convé destacar que el resum històric del ms. que va darrere de la còpia a l’aiguada dels retrats dels comtes i comtes-reis, pren com a model l’Epítome, però tergiversa el seu contingut amb l’objectiu de retornar -com en en cas del ms. esp. 192- al discurs historiogràfic anterior a la sèrie icònica i a l’Epítome, que no s’articulava entorn la idea d’autoalliberament.

[Rodolfo Galdeano]

Sobre la vista del moll de Barcelona, cf. BC, ms. 450, f. 93v (MCEM 65) (informació de Ramon J. Pujades).

Bibliografia: 

DESCR.: Inventario 1953-2002: IV, 77-79. // EST.: Alcolea 1957: 174. Ainaud de Lasarte 1988: 103-104. Sánchez Mariana 1993b: 287. Galdeano 2003: 61, n. 96. Íd. 2006: 405-406.

BDH (còpia digital)

 

 

 


 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal