Puig havia pres l'hàbit cartoixà a Valldemossa el 1625, als trenta-sis anys, després d'haver-ne viscut vint com a carmelita. A [3] se li dedica una notícia biogràfica (f. 156). Els autors d'Escritores cartujanos españoles li atribueixen [1-2], del qual esmenten dos ms., un a Montalegre; Jovellanos havia fet un extracte de la crònica (BAE, II, 500); [3]: l'original és a AHN, secció Diplomàtica, sala 2, capsa 20; un catàleg de professions de Valldemossa (1399-1647) i diversos sermons.
Les circumstàncies de la composició de [1-3] s'expliquen en una "Introducció a la obra", que transcrivim: "Estant en total olvid de que per temps algúse me hagués de imposar obligació de tràurer del que ya comensava a tenir en este religiós claustro, la fundació real, progressos espirituals y temporals augments de esta sagrada cartuxa de Jesús de Nazareth de Mallorca, me la pogué posar el doctor Juan Dameto, choronista de este nostre regne, dorada isla de Mallorca, venint açí en persona die de la Concepció puríssima de nostra señora Maria sacratíssima de l'any 1631 per a envestigar per a saber de rel lo que en sas chrònicas havia de dir de este real monastir; no se li pogué mostrar ni donar en aquella ocasió cosa alguna en escrit, por no tenir-la y haver-se perduts huns apuntaments volants en hun full o dos de paper del principi y fundació de él. Estos, per a haver-los yo alguns añys antes llegits y en lo sobredit tenir càrrec de l'arxiu [ms. auxin], fonc bastant motiu -intervenint la intercessió del venerable pare don Bruno Riera-, córrer aprovació del reverent pare don Francisco Gleu, prior, realçada ab lo mèrit de la santa obediència, per a que en lo principi de l'any vinent de 1632 emprengués este travall, assumpto sobre mas forces, ultra ma suficiència. Posat en la cosa, no parí fins a tràurer en límpio lo tocant a la fundació de este real monastir, arribant a la elecció del primer prior tingué, que és lo que Dameto ha vist, y no més. Fonc forçós al principi de mars del matex añy fer pausa en la assumpta empressa, causa de ma anada a València per a residir conventual y sacristà en la cartuxa se anava fabricant de Arachristi, a què pogué obligar-me el reverent pare don Henric Tristañy, de ella prior y prest de la província convisitador, no faltant-me el mèrit de la obediència santa, sens la qual, encara que degut, fóra insípido mon traballós viatge per Barcelona, com la salut se gastava en Arachristi. Disponent la divina providència segur passatge, aprés de añy y mesos torní a esta nostra, en la qual sentint-me ab alguns alientos, dedicant-los a este traball, torní a la empressa. Las dificultats se me oposaren: faltaven-me notícias, estas havia de mendicar ya de cartas capitulars, faltant algunas; agravaven no poc tanta dificultat de llibres del convent de gasto y recibo; acudint també a la cartuxa de Portaceli, mayores adjutoris he tinguts per a proseguir lo començat, causant-me cansà[n]cio gran, me obligaven a feriar alguns mesos. Vehent el reverent pare don Bernat Oliver, prior, estos mos traballs (estava appuntat en borradors lo més difficultós), octaves del sanctíssimo sagrament, por el mes de juny de 1637, me manà, dexades altres ocupacions no forçoses [ms. ferçoses], buydàs en este llibre lo que tenia escrit fins a los añys de 1588 casi en tres mans de paper, inseguint el matex esperit los havia moguts al reverent pare don Andreu àlvaro, prior de Arachristi, visitador ordinari de la província, y a su paternidat, quant, visitant a esta santa casa any 1634, en acte de visita manaren posar en orde en un llibre, com tenen las demés casas de la religió, axí la real fundació, progressos, augments en hun y altre estat de este monastir, las receptiones, òbits dels religiosos de ell y una chronologia breu dels venerables priors ly han assistit en son govern. Assò fet y entregat al reverent pare prior que al present tenim, devia proseguir este altre assumpto, com he fet y fas segons el lloc me dónan mas occupacions y desganes: en faltar delit, ni el enteniment sab discursar ni la mà té executiva facultat per haver de escríurer. Ninguna cosa desitx més que donar conclusió a esta obra, per a poder-me exercitar en altres al parèxer a ma ànima més profícuas y per aguardar la mort de més importància, si no és ja que la santa obediència ho supla tot y que per ella sea molt accepte a Déu, nostre senyor, esta labor, de lo qual no fàltan premissas per a conseqüència de tant consuelo. Tendran-lo, sens dupte, los venerables religiosos qui al present són y en lo pervenir seran, de llegir y saber todo lo més notable, més edificatiu ha suceït en la real fundació y aprés de ella en este monestir, adjustant per los añys se discorren, des de son principi, en breu història lo més notable ha succeït a nostres reys com a patrons de esta real cartuxa; se devia particular memòria en ella de sas magestats, que sempre la han honrada, sempre afavorida ab son real amparo y continuats favors; també la fem dels sumos pontífices y successos altres en la Yglésia poden edificar y deleytar al més recullit cartuxo. Protestant, en este mayor treball meu, no ser ma intenció voler obligar a los qui aprés de mi voldran proseguir-lo ha que fassen lo matex, que no tots tenen hun gust, sinó que cada qual seguesca son esperit; y lo matex en acreditar lo escrit ab son nom, que per a fer-ho yo he tingudes mas considerades rahons, sens detriment algúde la humilitat. Los desaciertos seran meus; si alguna va entre las cosas ditas açertada, a Déu, nostre senyor, la glòria, a Christo Jesús la alabança, a la Verge sacratíssima las gràcias, a nostre gloriosíssim patriarcha señor sant Bruno deguda regonexensa per a siempre. Amén. A los 16 de setembre 1641. Fra Albert Puig".
Pròleg de [3]: "Indignum quidem existimaretis ac reprehensib[i]le si post tot labores in statu hujus regii monasterii mihi assumptos, professiones et virtutes venerabilium patrum ac fratrum nostrorum qui in hac sacra carthusia cursu temporis se Deo dicarunt manerent omissae. In quibus scribendis et enarrandis multa me consolantur, precipue et unum omnium maximum: quia laborem hanc non mea sponte suscepi, sed voluntate illius adductus cui sanctae obedientiae voto sum obstrictus, nam venerabilis pater a[c] reverendus pater don Andreas Alvaro, tunc prior domus Arae Christi ac visitator provinciae Cathaloniae, cujus socius erat venerabilis pater don Bernardus Oliver, majoricensis professus domus Portae Celi, nunc prior huius cartusiae, in actu visitationis ejusdem anno 1634 hoc munus mihi imposuit, cujus vocem ego Christi vocem existimare debui; deinde quia multa quae oblivione erunt obruta hic, ut potui, manifesta feci devotioni vestrae, de qua in Domino confido laete suscipere virtutes ac notitiam tam venerabilium patrum ac fractrum qui in hac cartusiana vita a saeculo abstracta et a nobis, adjuvante Deo, assumpta exemplum magnae religionis praeberunt; quas propter temporum longitudinem, multarum illarum oblivionem ac schedularum amissionem, omnes enucleare non potui, quamobrem in multis annum, diem habitus susceptionis et ipsorum obitum non explano, studium namque fere annorum quatuor ob dictam causam ad omnia que illorum sunt invenienda non fuit sufficiens. Vos autem vellem oratos ac propitios ut hunc cathalogum non sinistra suscipiatis, quem ego dextera porrigo. Quod opusculum maximo me gaudio cumulavit quia, ordinante Deo, scribendi initium sumpsi die 13 aprilis, quo felicissimus Hispaniarum princeps sanctus Hermenigildus ob catholicam fidem, prefidi [sic] patris Leovigildi jussu securi percussus, regnum coeleste pro terreno rex ac martir mutavit. Que omnia ad omnipotentis Dei laudem et honorem sacratissimae Deiparae virginis Mariae inviolatae, sancti patris nostri Brunonis electorumque omnium, ad nostram utilitatem et omnium virtutum incrementum progrediantur. Valete. Ex hac cartusia majoricensi, allato die anno nostrae Redemptionis 1638" (f. 139-139v).
Al f. 191, nota sobre el cartoixà Ramon Nicolau (m. 1752), que "recopiló varias noticias pertenecientes a este cronicón, y se hallan en un quaderno de 15 hojas de a folio escritas; véalas el curioso en este mesmo caxón 43; y si se desea alguna noticia de este venerable padre y de sus escritos, se hallará al principio del tomo de a folio que él mesmo escrivió, intitulado Psalterio mariano, recondido en el caxón 23 de este archivo, y de quien se haze mención en fol. 163 retro de este mesmo libro".
[MTS] |
