F. 1: “Índice dels sermons, doctrinas, plàticas del matí y demés contengut en est tomo”.
[1] F. 3-[13v], afegit: “Joan Monton. Del santíssimo sacramento. Nº 2”. “‘Vide domine et concidera quoniam facta sum vilis’’ (Jerem. Threnorum cap. 1, n. 11)”. “Maub cap. 6” [?]. “‘Caro mea vere est cibus et sanguis meus vere est potus’’ (Joan. cap. 6)”. Inc.: “Assumpto y tema se miran oy tan encontrados que parece impossible se registren jamás unidos”.
[2] F. 14-[26v], afegit: “Manuel Serradora. Del santíssimo sacramento, 1749. Nº 3”. “‘Ut recogites in corde tuo’’ (Deuter. 8, v. 5)”. Inc.: “Es la memoria de los beneficios puntual recuerdo del bienechor que los concede”.
[3] F. [27-40], afegit: “Del santíssimo sacramento, por el doctor Jayme Matas, canónigo lectoral, 1748. Nº 4”. “Thema: ‘Dominus Deus tuus ignis consumens est’ (Deut. c. 4 v. 24)”. Inc.: “Siempre fue este augusto sacramento el aenigma más secreto aún a la más sutil intelligencia”.
[4] F. 41-[46], afegit: “Nº 5”. “Oracio super distintioni libri 4. Magisteri sentenerarum in patrimonii concursum”. Inc.: “Ferrer crudos auditores amplissimi”. [Després del f. 46 segueixen els talons de 7 f. arrencats].
[5] F. 47-[51], afegit: “Sr. Tella, nº 6”. Inc.: “La doctrina christiana del día de oy es el misterio de la santíssima Trinidad. Creemos que ay un Dios y en Dios creemos que”.
[6] F. 52-[59v], afegit: “Sr. Tella. Nº 7. Amor de de [sic] Déu”. “‘Diliges Dominum Deum suum ex toto corde suo et in tota anima sua et in tota mente sua’ (Math. 22)”. Inc.: “Referexen los sagrats evangelistas (Marc 12, Luc 10) que anà un home”.
[7] F. 60-[67], afegit: “Sr. Tella. Nº 8. Se continu[a] la plàtica de l’amor, 2”. Inc.: “Considerau ara las causas y fins que Déu senyor nostre”.
[8] F. [68-75v], afegit: “Sr. Tella. Nº 9. Se continua la plàtica de l’amor, 3”. Inc.: “Déu vos done lo pa”.
[9] F. 76-[83v], afegit: “Sr. Tella. Nº 10. Jurament”. “Non assamus [?] nomen Domini Dei tui in vanum’ (Ex. 20, 7)”. Inc.: “La naturalesa és un gran”.
[10] F. [84-91v], afegit: “Se continua la plàtica del jurament. Nº 11. Sr. Tella”. Inc.: “No tingueren altra prova que fer-los jurar, y los dos juraren”.
[11] F. [92-96v], afegit: “Sr. Tella. Nº 12. Continua la 2 plàtica de las festas”. Inc.: “Oir missa, sortirà de la iglésia sens saber què ha fet. Lo restant del dia serà conversant-se entre amichs”.
[12] [97-104v], afegit: “Nº 13. Sr. Tella. Marits a les mullers”. “‘Viri, diligete uxores vestras et nolite amari esse ad illas’ (Pau Coll. 3, 19)”. Inc.: “Per donar forma y regla als casats, marits y mullers com se han de portar entre sí”.
[13] F. [105-114V], afegit: “Nº 14. Sr. Tella. Continue la plàtica dels marits ab las mullers”. Inc.: “Li digué un dia, se deya Pompeya glotina”.
[14] F. [115-122v], afegit: “Nº 15. Sr. Tella. Mullers als marits”. “‘Mulieres subditae estote viris, sicut oportet in nomino’ (Colossen. 3, 18)”. Inc.: “Deye un docte t. (Cordier), parlant de la comunió, amor y fidelitat”.
[15] F. [123-128v], al marge: “Nº 16. Sr. Tella. Continua mullers als marits”. Inc.: “Altre cop en què veureu encara lo amor de una muller al marit”.
[16] F. [129-136v], afegit: “Nº 17. Sr. Tella. Amos y mestresses a criats y criades”. “‘Si est tibi servus fidelis, sit tibi quasi anima tua, quasi fratrem sic eum tracta’ (Eccl. 33)”. Inc.: “No hi ha cosa que més freqüent y de ordinari”.
[17] F. [137-142v], al marge: “Nº 18. Sr. Tella. Continua amos a criats”. Inc.: “Encara que un amo y madona no tenguessen temor de Déu”.
[18] F. 143-[147], afegit: “Nº 19”. “Del quint manament. De homicidi y escàndol”. “‘Non occides’ (Exodi cap. 20)”. Inc.: “Ya en lo primer, segon y tercer manament vérem lo que devem fer a Déu, y avem vist en lo quart las obligacions”.
[19] F. [147-151]: “Del mal de l’odi, perdó dels enemichs y de la almoyna (5 manam.)”. “‘Ego autem dico vobis: diligite inimicos vestros et benefacite his qui oderunt vos’ (Matei cap. 5)”. Inc.: “Lo matar ax? al cos com a la ànima, de què tractàrem ayr”.
[20] F. [151v-154v]: “De las maledicions, 5 manament”. “‘Nolite maledicere’ (Pauli ad Romanos, cap. 12)”. Inc.: “Estos dos dias passats avem declarat los dos modos més principals de dañar”.
[21] F. [155-162v], al marge: “Conversacions y pars. desonestas. Sr. Tella. 20”. “‘Deponite turpem sermonem de ore vestro’ (Colloss. 3, 8)”. “‘Corrumpunt benos [sic per: bonos] mores colloquia prava’ (1 Corinth. 12)”. “‘Beatus vir qui non abiit in consilio impiorum et in via peccatorum non stetit’ (Ps. 1)”.
[22] F. [163-176v], al marge: “Furt. Sr. Tella. Nº 21”. “‘Nolite errare neque jures neque avari neque rapaces regnum Dei possidebunt’ (1 Cor. 6). ‘Quae ei qui multiplicat non sua’ (Haba. c. 2)”. Inc.: “Apar que del setè manament no era necessari fer-ne plàtica, puix tants predicadors”.
[23] F. [177-180], afegit: “Nº 22”. “De la mentida. 8 manament”. “‘Qui loquitur mendacium peribis’ (Prover. cap. 19)”. Inc.: “Se ha observat que la llengua té dos nervis, lo un dels quals està enllassat ab lo cor”.
[24] F. 181-[184v], afegit: “Nº 23], al marge: “‘Non loqueris contra proximum tuum falsum testimonium’ (Exodi 20)”. “8 manament. Dels judicis temeraris”. Inc.: “‘In quo alterum judicas te ipsum condemnas’ (Paul, Rom. 2). Lo qual, lo que primer nos mana és de no llevar al pròxim”.
[25] F. [185-188v], al marge: “Nº 24”. “De la murmuració. 8 manament”. “‘Custodite vos a murmuratione et a detractione parcite linguae’ (Sap. cap. 1)”. Inc.: “Entre los metges corra que en una malaltia grave”.
[26] F. [189-190v], afegit: “Sr. Roger. Murmuració. Nº 25”. Inc.: “De aquesta calitat de hòmens y donas se està lamentant lo profeta”.
[27] F. [191-198v], al marge: “Sr. Tella. Nº 26”. “Doctrina o instruxió del pecat”. “‘Justitia elevat gentem, miseros autem facit populos peccatorum’ (Prov. 14, 34)”. Inc.: “Ab molta rahó Davit anomene lo pecat ab lo nom de tota injustícia”.
[28] F. [199-206v], al marge: “Se continua la doº del pecat. Sr. Tella. Nº 27”. “‘Anima quae peccaverit ipsa morietur’ (Ezech. 18, 4)”. Inc.: “Los habitants y moradors del regne del Japon, que és en la Índia, creien alguns temps y judicaven que en tot”.
[29] F. [207-214v], afegit: “Danys de víurer en pecat”, “Sr. Tella. Nº 28”, “De est sermó se’n poden tràurar rahons y exemples per las 4 condicions de la confessió, y per lo exercici del christià al matí y nit”. “‘Adolescens juxta viam suam etiam cum senuerit non recedet ab ea’ (Prov. 22, 6)”. Inc.: “És intollerable la penitència que se fa en lo infern per los pecats”.
[30] F. 215-[218v], al marge: “Examen de la conciencia. Nº 29”. “‘Vide vias tuas, scito quid feceris’ (Jerem. c. 2, v. 23)”. Inc.: “Gran principi és del remey conèixer lo mal ocult. Per la notícia entra lo remey si ha de donar la salut”.
[31] F. [219-222], al marge: “Dolor de las culpas. Nº 30”. “‘Statue tibi speculum, pone tibi amaritudines’ (Jeremias)”. Inc.: “Al mirar el ànima ab lo examen de la conciència ses culpes, sa gravetat, son número, ses circunstàncies”.
[32] F. [223-234], al marge: “Dolor pot ser ver per ordenands lo matí de la confessió. Per los pla. del matí en los mat. És per la doctrina del dolor”; afegit: “Sr. Tella. Nº 31”. “‘Luctum unigeniti, fac tibi planctum amarum’ (Hier. 6, 26). ‘Pone tibi amaritudines’ (Hierem. 31, 21)”.
[33] F. [235-238v], al marge: “Nº 32. Contrició”. “‘Statue tibi speculum, pone tibi amaritudines’ (Jerem.)”. Inc.: “De l’examen de la conciència se segueix lo dolor de les culpes. Van tan juns lo examen de la conciència y lo dolor dels pecats que per a arrepentir-se”.
[34] F. [239-245v], al marge: “Nº 33”. “De l’amor de Déu”. “‘Diliges dominum Deum tuum ex toto corde tuo’ (Deut. 6, 5)”. Inc.: “La doctrina christiana no és altra cosa que un breu sumari o compendi de totas las cosas que Christo, senyor nostre, ha ensenyat per amostrar-nos lo camí de la salut”.
[35] F. 246-[351v], al marge: “Nº 34”. “Santificar las festas. 3 precepte”. “‘Memento ut diem sabbati santifices’ (Exodi 20, 8)”. Inc.: “Seguint lo orde dels manaments en la explicació de ells”.
[36] F. [252-257v], al marge: “Nº 35”. “Del jurament. 2 manament”. “‘Non assumes nomen Domini Dei tui in vanum’ (Exod. 20)”. Inc.: “Serà la plàtica de aquest matí sobre lo 2 manament de la lley de Déu”.
[37] F. [258-263v], al marge: “Nº 36”. “‘No mataràs. Non occides’ (Matt. 5, 21)”. Inc.: “Havem tractat dels 4 primers manaments de la lley de Déu en los dies antecedens”.
[38] F. 264-[269v], al marge: “Nº 37”. “Del escàndol. 5 manament”. “‘Non occides’ (Mathei 5, 21)”. Inc.: “En lo quint manament de la lley de Déu se prohibeix no sols tot lo que se ordena a matar y danyar al pròxim en lo cos, sinó també tot lo que se ordena”.
[39] F. [270-275], al marge: “Nº 38”. “P. D. L. luxúria. Del sisè manament de Déu”. “‘Non moechaberis’ (Matt. 5, 27)”. Inc.: “Inseguint a l’orde dels manaments, se segueix tractar vuy del sisè”.
[40] F. [276-281]: “Del furt. 7 manam.” “‘Ne fureris’ (Mat. 10, 19)”. Inc.: “Ahí feyen la plàtica sobre lo 7 manament, y perquè no la poguérem acabar, vuy, ab lo favor de Déu la continuarem”.
[41] F. [282-288v], al marge: “Puigdecols, 1734. Nº 42. Sr. Roiger”. “‘Caro mea vere est cibus et sanguis meus vere est potus’ (ex evangeli lec. Joan 6 in cap.)”. Inc.: “Havent de explicar un punt de doctrina christiana”.
[42] F. [289-290]: “‘Caro mea vere est cibus’ (Joan 6 in cap., v. 56)”. Inc.: “Quien menos erra es el que obra mandado. Mandáronle a Timales, célebre pintor de la antigua gentilidad, dibujase en pequenya tabla”.
[43] F. 298-[304v], al marge: “Riudoms, 1729”, “Sr. Roiger. Nº 43”. “‘Quis putas puer iste erit. Etenim manus Domini erat cum illo’ (Luc. cap. 1)”. Inc.: “Representatiu objecte de esta ma perillosa navegació és lo digníssim precursor de Christo, sant Joan Baptista”.
[44] F. [299-305v], al marge: “Nº 44. Sr. Roiger”; “Riudoms 1730 et Riudecols 1732”; “In Domino confido”. “‘Elizabeth impletum est tempus pariendi et peperit filium’ (Luc. 1 in cap.)”. Inc.: “El cielo con assombros y la tierra con pasmos festeja oy a nuestro percursor”.
[45] F. [306-312], al marge: “Sr. Rogier. Nº 45”, “Riudoms 1731”; “In Domino confido”; “‘Elizabeth impletum est tempus pariendi et peperit filium’ (Luc. 1 cap. 1)”. “‘Cum turba multa esset cum Jesu nechaberent quod manducarent’ (ex Marco cap. 8)”. Inc.: “Ya por tercera vez y tres continuos años subo a un mismo púlpito ha ver si con el tosco pinzel de mi lengua”.
[46] F. [313-320v], al marge: “Nº 46. Sr. Roiger”, “Riudoms 1730”; “In Domino confido”. “‘Intravit Jesus in quoddam castellum’ (Luce. cap. 10)”. Inc.: “Adiós lágrimas tristes, funestos panegíricos y eloqüencias dolorosas. Adiós, que no hallo razón en que fundar el llanto”.
[47] F. [321]-332, al marge: “Sr. Roiger. Nº 47”; “Riudoms 1730”. “‘Postquam consumati sunt dies octo ut circumcideretur puer vocatum est nomen ejus Jesus’ (Luc., cap. 2)”. Inc.: “En callant lo clarí de la campana ya suspèn sos ecos lo de la fama”. Expl.: “yo acabo este oració, suposada vostra llicència, ab un gloria Patri. Ad quam Deus nos ducat in nomine Patris et Filii<s> et Spiritus Sancti. Amen. Omnia sub correctione sanctae matris Ecclesiae. C. R.” |
