Torres Amat en coneixia dos exemplars: un a la Vall d'Hebron, amb la llicència d'impressió, i un altre en poder del marquès d'Alfarràs i Llupià. Els ms. 392 i 563 de la BUB contenen una versió diferent de l'obra que descrivim: Manifiesto y hacha encendida encima del candelero que alumbra la casa real, amb dedicatòria a Lluís XIII de França (Miquel i Rosell 1958-1969: I, 488-489; II, 86-87).
Referències a fets coetanis: 1650 (f. 56v), 1684 (f. 55v). Al cap. 2 es repassa la bibliografia sobre profecies referents a la dinastia catalanoaragonesa. Entre d'altres s'hi cita Eiximenis, "el tratado que haze el obispo de Elna del rey de Aragón" -amb una al·lusió al mític ratpenat i a l'oriflama-; "el libro de la Concordia del viejo y nuevo testamento, manuscrito antiquíssimo que está en la seo de Barcelona, que tiene 220 láminas pintadas, y está tanbién en el archivo de la Casa de la Ciudad, en el caxón 6" (f. 5v; l'exemplar de la catedral de la Summula o Breviloquium és avui a la British Library, ms. Egerton 1150, i és descrit per Lee et al. 1989: 153-155); Jaume Peres, bisbe auxiliar de València i autor d'un comentari dels psalms, dedicat al cardenal Roderic de Borja (1a ed., 1484), etc. Als f. 38-40v es copia la profecia "Que vox, que poterit lingua retexere", suposadament trobada a l'arxiu de Poblet el 1639; la peça tingué una gran difusió al XVII: va ser comentada per Baltasar Saiol (Anuncios gloriosos de los reyes católicos de España, AHCB, ms. A-37); Jaume Finestres la inclogué, amb un comentari atribuït a Saiol que no coincideix amb l'anterior, en la seva Historia del real monasterio de Poblet. Més exemplars ms. de la profecia, anònima o atribuïda a Sanç o Esteve de Fontfreda, antic abat de Poblet, a la biblioteca d'aquest monestir, ms. 171 (Torné Cubells 1995: 172), i a l'ANC, intitulada "Las profecías del santo don Sancho, abad de Fonfreda", amb glossa i uns versos de Francesc Vicent Garcia que comencen "Ab sa gandalla daurada" (fragment de "Ja de la casa encantada"; informació de C. Camps; cf. Fernández i Trabal et al. 1990: 282, sign. 56.42.3). Són esmentades també per l'anònim filipista de la Coronatio Philipi quinti, Hispaniae regis (BC, ms. 3566, f. 73).
Agulló havia fet testament el 1616, en el moment d'ingressar als jerònims (ADB, Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, capsa 8, quadern "Caixó 3").
[MTS] |
