- Cerca general
- Cerca per camps
- Cerca per matèries
Ciutat:
Barcelona
Biblioteca / Arxiu:
Biblioteca de la Universitat
Signatura: Ms. 224-225
Signatures antigues: 21-1-14 i 14bis (a més, el ms. 225: X-3-35, 389)
Data: XVIII
Llengua:
Catalā
Suport: Paper
Mides: 295 x 205 mm (I); 210 x 300 (II)
Folis: 1 prel. + f. 1-146 en llapis (I) + 1-180 en ploma + 15 (II)
Copista: Autōgraf
Enquadernació: Pergamí
Llom:
Procedència:
"Comprado B. P. U." (segell al primer foli de guarda del ms. 224)
Estat de conservació:
Ornamentació:
Dibuix al f. 13v (12v) del ms. 224. A tota pàgina i a dues columnes
Matèries: Dietaris i memōries
, Documents
, Poesia
Autor:
Miquel Parets (1610-1661)
Títol:
De molts successos que han succeït dins Barcelona i en molts altres llocs de Catalunya, dignes de memòria
Contingut:
Vol. I (del 26 de març de 1626 al 20 d'octubre de 1645)
F. 1: "Llibre primer de molts successos que han sucseÿt dins Barcelona y en molts altros llochs de Catalunya dignes de memòria en los dies y anys que han sucseÿt, comensant dit llibre dijous, als 26 de mars de 1626, que fou lo dia de la entrada y jurament en Barcelona del rey don Feliph IIII, rey de Espanya; y va continuant la segona vinguda de dit rey y prínseps en dita ciutat en lo any 1632, y entrada de la reyna de Ungria, y les festes se li feren en dita ciutat, y lo jurament de l'infant cardenal don Ferrando de Àustria, germà de dit rey de Espanya, lo qual lo juraren en Barselona per virey de Catalunya, y també lo enquantra tingué dit infant ab los consellés sobre la cobertura. Y altres coses manuals que an sucseÿt en dit tems dignas de memòria. Van també continuant los prinsipis de les geurres de Leocata y las de Salses, y las insolènsies que en dites guerres se són fetes en Catalunya y insendis y robos que los castellans an fet en lo present Prinsipat donant ocasió als naturals de rebetllar-se quantra las armas del rey de Castella y matar lo virey compte de santa Coloma lo dia del Corpus de l'any 1640. Y també se tracta de tots los motins y cremas y mors que y agué dit dia en Barselona y demés dies. Y de la desunió que avia en dita siutat. Y del modo tornà la justícia en son estat primer. Y de la proclamatió y embaxadós envià la siutat y Prinsipat al rey de Castella per sa disculpa. Y la mort de molts jutjes de la Audiènsia per Nadal. Y penjar-los. Lo auxiliar-nos ab lo rey crestianísim, rey de França, Luís 13, y pendre'l per compte y senyor exint-nos del poder de Espanya. Lo exèrsit vingué de Castella governat per lo marquès de los Veles. La derrota tingué en Monjuich y sa retirada en Tarragona. Y totes les guerres y à agut en Catalunya, rendimens de plasas y batallas campals. Lo venir dit rey de Fransa al siti de Perpinyà y rendir-lo. Y mort de dit rey y de tots los vireys són vinguts de França fins al sereníssim prínsep de Ancourt Enrich de Lorena, fins que guanyà la plaça de Balaguer als 20 de octubre 1645. Y moltes altres coses particulàs que trobaran en dit llibre dignes de gran memòria".
F. 1v: "A la fi de dit llibre trobarà algunes notes importans per negocis de ma casa, com són los casamens, notas de capítols y lo testament de la primera, que era Maria Roura, y lo modo com se destribuí son dot, y també les notas dels batismes de tots los fills que he tinguts fins als 9 de 8bre 1645, y altres coses particulàs dignas de saber-se".
F. 2: "Primer avís del que sucsehí en Barselona, des de la deseada entrada de sa magestat lo rey Feliph quart, fins que se n'anà de la dita ciutat, en lo qual tems han sucsehit moltes coses notables y dignes de ser sabudes per totom". Inc. (prohemi): "En esta passada de la feliçe y gloriosa entrada de la cathòlica y real magestat y rey nuestro Señor en aquesta sa fidelíssima ciutat de Barcelona, amat lector, encara que, en breus paraules, se darà vertadera relasió del que sucsehí ab ella fins lo dia que hisqué de dita ciutat, aniré discurrint lo tems". Expl.: "en los divinals offissis y sermons en sant Francesch".
F. 2-140 (1-139) Inc.: "En lo any del Señor de 1626, esent concellés de la dita ciutat de Barcelona lo señor Julià de Nabel, conseller en cap, y lo señor Hierònim Gavà, conseller segon , y lo señor Miquel Ximenis, conseller ters". Expl. ("Pactes del rendiment de la plaça de Belaguer"): "y de aquex modo passaren son camí fins tornar a sa terra. Aquí dona fi aquest primer llibre y se anirà continuant segon llibre. Déu nos fasa mersè de continuar-nos les victòries y do vida a nostros prínseps. Finis".
F. 140v-143v [Documents referents a la família de l'autor]. Inc.: "Diumenge, als 21 de juny de 1637". Expl. (testament de Maria Roura, esposa per segones núpcies): "pogués tenir de la eredat de dita Parets, y de aquex modo restà conclòs tot lo dit testament".
F. 144-146v [Noms de guardes assaonadors que prestaren serveis a la ciutat de Barcelona entre el 21 de gener de 1630 i l'1 d'octubre de 1631]. Inc.: "1630. Escuadres. Dilluns als 21 de janer". Expl.: "[...] ansesos".
Vol. II (del 15 d'agost de 1645 al 13 de març de 1660)
F. 1-153v: "Llibre segon, a hont se van continuant los sucsesos de Cataluña, particularment de tot lo que ha sucseÿt en Barselona, diada per diada, comensant al 15 de agost any 1645. En lo llibre que tinch acabat primer dóna fi a la istòria al rendiment de la ciutat de Balaguer, fou als 19 del mes de octubre 1645, y en dit temps estant lo compte de Ancourt Enrich de Lorena [...] cavallerís major de sa magestat crestianísima, virey y capità general en lo prinsipat de Catalunya y comtat de Roselló y Serdanya, estant dit senyor en dita campanya de Balaguer, succeý en Barselona lo següent". "De com l'armada de mar del rey de Castella se posà devant Barselona y se donà avís de la trasió se avia ordenada dins Barselona y per lo que dita armada era vinguda assí en Barselona". Inc.: "Avent guanyat lo compte Ancourt aquella tan gran batalla en lo Pla de Llorens, junt a Balaguer, que fou als 22 de juny 1645, y avent rendit lo marquès de Mortara". Expl. ("1660"): "y en estar a punt dit embaxador va partir de Barcelona, que fou dilluns, als 8 de mars, ab una carroça de quatre mules, anant ben posat de tot lo nesesari".
F. 154-179v [Còpia del tractat de pau dels Pirineus, de 1660]. "Edicte manat publicar per lo excelentíssim senyor don Francisco Orosco y Ribera, marquès de Olías Mortara y Zarreal, gentilom de la càmara de sa magestat, comendador de la Oliva, de la orda de Santiago, del consell de estat y guerra del rey nostro senyor y son llochtinent general en lo present prinsipat de Catalunya y comptats de Roselló y Serdanya y entre las magestats del rey N. S. que deu guarde, y del christianísim de França, ajustada per lo excelentísim senyor don Luys Méndez de Aro y Gusman, marquès del Carpio, compte duch de Olivares, alcayt perpètuo de las fortalesas y adrasanas de la siutat de Sivilla, gran cansiller perpètuo de las Índias, comenador mayor de la orden de Alcàntara, del consell de estat del rey N. S., gentilom de sa càmara y son cavalleriz mayor, y per lo eminentíssim senyor cardenal Julio Mazarini en lo any 1660". Inc.: "Ara oyats totom generalment que us notifican y fan a saber de part de l'excelentísim senyor don Francisco de Orosco". Expl.: "a ont convinga y menester sia. El marquès de Olias y Mortara. Vidit Sunyer, cansellarius. Vidit don Joannes de Marimon, regens Thesaurariam. Antonius, reart. Infirmarum & oblig. locunt primo fol.".
F. 180 Inc.: "De las personas que partiren de Barcelona per a dividir Espanya y França y posar fitas ja trobaran atràs en cartas 162, en lo capítol 42 del tractat de la pau". Expl.: "que y agué molta gent mal contenta y altros de contenta per aver de restar per França, però los reys no miren tant solament la comoditat dels vasalls, sinó la sua, per sa pau y quietut".
|
Observacions:
L'amanuense copia una llarga nota al foli de guarda del ms. 224: "És estat escrit lo present llibre tot de mà de Miquel Parets, assaonador, comensant-lo de escríurer de edat de 16 anys, y ha anat continuant tot lo que ha passat en Barcelona y demés llochs de Catalunya, lo qual trobaran assentades les notes del present llibre en la fulla següent a ont és lo títol de dit llibre, prometent anant continuant dites coses ab altro llibre que tindrà títol de segon llibre o notas, y assò serà per los que vindran, perquè en qualsevol tems poran trobar lo dia y any que sucsehiren tals coses. Lo present llibre ha finit als 20 de octubre 1645, que fou la presa y siti de la vila de Balaguer feta per Enrich de Lorena, compte de Aucourt, de modo que lo dit llibre ha durat 19 anys, 6 mesos, 25 dies, en lo qual tems han sucseïdes famoses coses que gustarà lo lector llegir-les". Al revers de la coberta del ms. 225 es llegeix: "Llibre segon, a hont se van continuant los sucesos de Cataluña. Miquel Prats [sic]. De 24 de junio de 1645 a 9 marzo 1660". I al f. 1 del mateix volum: "Lo autor de aqueste llibre segon y primer, segons se ha averiguat de lo que nota a la fi, és Miquel Prats, [ratllat: assaonador]".
Poesies al ms. 224, iniciades "Todos los reynos te damos" i "Aunque en mi orisonte" (f. 6v=5v).
"Se ocupa esta crónica, no sólo del aspecto militar de este período, tal como la guerra en el Rosellón, Salses, Perpignán, Villafranca de Conflent, Palamós, Barcelona, Balaguer, Lérida, Tortosa, Flix, Miravet, Ginestar, etc., sino también, y muy particularmente, del político, al referirse con frecuencia a personajes influyentes en las cortes de Madrid y de París, tales como al príncipe-duque, Mazarini, etc., a sus entrevistas, represalias y contiendas con las dos principales instituciones representativas de Cataluña, Diputación y Consejo de Ciento, a tratados internacionales, sobre todo, a la paz de los Pirineos, que copia íntegramente en los folios finales del manuscrito, a visitas de reyes y príncipes a Barcelona con las respectivas fiestas en su honor, a la intervención del Papa que, en dos galeras, manda un embajador a la corte de España, etc. Referente al aspecto religioso, refiérese a fundación y vicisitudes de algunos conventos, a procesiones, al jubileo de 1648, a las fiestas celebradas en Barcelona con motivo de la canonización de Santo Tomás de Villanueva, a bautismos de infantes y a autos sacramentales; no descuidando, ni siquiera, el económico, al ocuparse de las compras de trigo, precios de mercancías, monedaje, arrendamiento de los derechos de la ciudad, etc., ni al sanitario, al referirse extensamente a la gran desolación del año 1651, diezmado por la peste" (Miquel i Rosell 1958-1969: I, 281-282).
[JMC] |
Bibliografia:
ED. / EST.: MCEM 79. // DESCR.: Miquel i Rosell 1958-1969: I, 279-283.
|
|