F. 1-1v: "Terra santa o seràfich jardí històrich". "Part primera". "Quant resplandeix la seràfica religió en los llochs de Terra santa que, per especial providència divina, foren a son cuydado encomanats; y quantas maravellas y prodigis en ells han succehit des de que estan baix la custòdia dels religiosos menors". Inc.: "Tota la Terra santa pot anomenar-se ab gran rahó un misteriós jardí al pas que tingué la sort de ser consagrada per nostre divino redemptor Jesús Nazareno, que se interpreta flor, com per boca de Salomon ell mateix o confessà". Expl.: "Algunas notícias se donaran de aquells sacrosants llochs y ab la brevetat possible se manifestarà quant en ells obraren y sufriren los fills del seràfich patriarca, y esto fiel y verdaderament per ser les més de las notícias tretas de l'arxiu de nostre convent de Sant Salvador de la santa ciutat de Jerusalem, al temps que allà me trobaba per venerar y servir a aquells adorables santuaris consagrats ab la presència y la preciosíssima sang de nostre divino Redemptor y per sempre admirable per los prodigis que allí obrà y de contínuo està obrant lo verdader Messias".
F. 1v-80: "Capítol I". "Se demostra la causa per què entre tantes religions de summa perfecció y sant institut que en la cathòlica Iglésia són, aja volgut la divina Magestat elegir la tant pobre del gloriós pare sant Francesch per la recuperació y manutenció dels sants llochs contra y entre lo mahometisme". Inc.: "Per introducció de la present història, en què se referiran glòrias y maravellas de la seràfica religió, no serà fora de propòsit explicar en primer lloch la rahó per què entre tantas y tant santas religions". Expl.: "entregaren aquesta iglésia al patriacha perquè la fes servir de sos pretes, suposat que ja gozàban de alguna quietut y tranquil·litat". [Segueixen diversos folis en blanc].
[1] F. 95-111: "Llibre primer. De Terra santa y sa qualitat". "Capítol primer. Què cosa sia Terra santa". Inc.: "La Terra santa és aquella última part del regne de Síria y de la Àssia Major, que de l'àustro confina ab lo Egipte y Àfrica". Expl.: "dels santuaris que segons lo costum vuy dia se visítan".
[2] F. 111-125: "Llibre segon de Terra santa. Dels llochs y santuaris que se tròban del mar a Jerusalem; y de alguns també de la mateixa santa ciutat". "Cap. I. De Jaffa, primer lloch de Terra santa". Inc.: "Dos llochs de aquest nom, Jaffa o Joppen en llatí, se trobaren en la Terra santa, lo un en la Galilea, no lluny de Nazareth". Expl.: "la benaventurada Madalena".
[3] F. 125v-146v: "Llibre tercer de la Terra santa. Del temple de la Ressurrecció o santíssim sepulcre de Christo y sos santuaris". "Cap. I. Qui fou lo autor de aquesta gran fàbrica". Inc.: "Henrich Canísio en lo tom 6 de las Antiguas llissons del compendi de las sagradas guerras deduheix que lo temple". Expl.: "y en dit lloch està també la indulgència de set anys".
[4] F. 146v-169v: "Llibre IV. Dels santuaris y llochs que se tròban entorn a la santa ciutat de Jerusalem". "Cap. I. De la sagrada montanya de Sion y los santuaris que en ella se venèran". Inc.: "A la part de mitgdia, té la santa ciutat lo adorable monte Sion". Expl.: "també ne feren menció sant Jeroni in Epigraph., Paulo y Eusèbio, cap. 11 Hist. eclesiast."
[5] F. 170-195: "Llibre V. Dels santuaris de la Judea". "Cap. I. Del camí de Bethlem y llochs que en ell se tròban". Inc.: "La Judea, província de la Terra santa, confina de mitgdia ab los deserts de l'Egipte". Expl.: "et incredibilis animae, memoria stans, figmentum salis".
[6] F. 196-215: "Llibre VI. Dels santuaris y llochs que, anant a Damasco, se tròban particularment a la Samaria y Galilea". "Cap. 1. Del lloch dit Machmàs". Inc.: "No contents alguns pelegrins de aver vist y gozat dels santuaris de Jerusalem". Expl.: "sinó septentrional".
[7] F. 215-240: "Llibre VII. De la ciutat de Damasco y del camí de Damasco a Aleppo y de Aleppo a Jaffa y llochs que s'i tròban". "Cap. I. De la famosa i antigua ciutat de Damasco". Inc.: "Entre las ciutats orientals, aixís en las sagradas com en las profanas lletras". Expl.: "de què se ha parlat ja en son lloch".
[8] F. 240-261v: "Llibre [VIII]. Viatge de Jerusalem a l'Egipte". "Cap. 1. De las ciutats de Azoto, Ascalon y Gaza". Inc.: "Ja queda dit que en lo Orient és cosa dificultosa delinear los camins". Expl.: "per no poder tolerar tanta crueltat y tributs". [Segueixen diversos folis en blanc].
F. 267-270v: "Cap. Tributs injustos y gastos més ordinaris que la violència y tirana avarícia dels turchs oblígan als religiosos pagar en la Terra santa". Inc.: "No bastaria un gros volumen sol per referir y explicar los excessius". Expl.: "la vida eterna, que per sempre y eternament ha de durar. Amén". [Segueixen diversos folis en blanc].
[9] F. 291-301: "Llibre [afegit: segon]". "Cap. I. Dels primers possessors y habitadors de la Terra santa fins al diluvi". Inc.: "Lo pare sant Basili, en lo cap. 5 de Isaÿas profeta, nos afavoreix de la resposta per satisfer als curiosos que desítjan saber de què sort de gent foren los primers que dominaren y habitaren la Terra santa". Expl.: "y basta per ara y per fi de aquest llibre".
[10] F. 301v-312v: "Llibre del vertader Messias, senyor y habitador de la Terra santa y de la santíssima sua Mare". "Cap. I. Que lo Messias fonch verdader y legítim rey de la Terra santa". Inc.: "No y ha dupte que los christians que conféssan que Christo sia no sols lo messias sinó també Déu lo regoneixen al mateix temps per legítim senyor". Expl.: "lo concili no determina tal cosa sinó que obiter solament ho toca".
[11] F. 313-331: "Llibre dels possessors y habitadors de la Terra santa en las primeras 5 centúrias després de Christo". "Cap. I. De maronitas". Inc.: "En las tres primeras centúrias després de Christo". Expl.: "y com en lo quart dels Reys, 25, se veu y que a tants altres llochs que Déu per los pecats castigà als hebreus, aixís castiga als christians en lo [que] queda dit".
[12] F. 331-347v: "Llibre dels mahometans, possessors y habitadors de la Terra santa en la sexta centúria y següents". "Cap. I. De Mahoma y sos progressos". Inc.: "Ja que de Mahoma derivan los mahometans, serà a propòsit tractar primer del cap. per millor després dir de sos indivíduos. Matheu Palmerino és de parer que aquest mònstruo infernal comparagué al món en lo any 597". Expl.: "són acullits ab molt amor y cortesia".
[13] F. 348-351v: "Llibre dels possessors y habitadors de la Terra santa en los anys de Christo 1000, 1100 y 1200". "Cap. I. Quals fossen los primers en dit temps". Inc.: "Després que los saracenos prengueren la Terra santa y tota la Síria, la possehiren seguidament per lo espay de 463 anys". Expl.: "Pot vèurer lo curiós lector en lo llib. 13 de la Terra santa, del P. Maleo".
[14] F. 352-357: "Dels últims possessors y habitadors de la Terra santa". "Cap. I. Com lo seràfich pare sant Francesch prengué la possessió de la Terra santa". Inc.: "En lo any del Senyor de 1219, lo seràfich patriarcha, desitjós de la salvació de las ànimas". Expl.: "y no se engrassarian tant los turchs, y lo profit, que ara és de aquestos, se quedaria entre los christians". |
