• Cerca general
• Cerca per camps
• Cerca per matèries

Trieu el camp Id MCEM Ciutat Biblioteca o Arxiu Signatura Títol Autor Llengua Data Suport Copista Enquadernació Contingut Observacions

- Acadèmies literàries Alquímia Art Astrologia i astronomia Bíblia Bibliografia i inventaris Biografies Botànica Cartes i epistolaris Cavalleria Còmput i calendari Devoció Diàlegs Diccionaris i vocabularis Dietaris i memòries Doctrina cristiana Documents Dret Economia Epigrafia Equitació Espiritualitat Falsificacions Farmàcia Filosofia Física Formularis Gastronomia Genealogia i heràldica Geografia Gramàtica i llengua Hagiografia Historiografia Jocs i entreteniments Lògica Matemàtiques Medicina Metafísica Miscel·lànies historicodocumentals Miscel·lànies literàries Moral Música i dansa Narrativa Notaria Numismàtica Oratòria Ordinacions Pedagogia Poesia Polèmica religiosa Política Profecies Psicologia Receptes i eixarms Relacions i gasetes Retòrica i poètica Sense classificar Sermons Teatre i espectacles Tècnica Teologia Tradició clàssica catalana Tradició clàssica grecollatina Traduccions Veterinària

 

 

 

 

 

Id MCEM: 1360

Ciutat:  Barcelona Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca de la Universitat Signatura: Ms. 61 Signatures antigues: 21-4-21, arm. II-V-15, 2-5-15 Data: XVIII Llengua:  Català, castellà Suport: Paper Mides: 157 x 108 mm Folis: 4 prel. + f. 1-59 + 3 Copista:  Enquadernació:  Pergamí Llom:  Procedència:  Estat de conservació:  Ornamentació: Matèries: Sermons , Devoció Autor:  Títol:  [Exemples per a sermons] Contingut:  [1] F. 1-57v: "Exemples de dos curas". Inc.: "refereix Cesàreo (lib. 5, cap. 8) que un cura anomenat Adolfo, home profano y sensual, estava un dia jugant a daus ab un parent seu. Vingué a tota pressa un parroquià seu dient-li que anàs a confessar y dar lo viàtich a sa mare, que estave mol mala. Y encara que lo y suplicà plorant, li respongué que en acabant lo joig y anirie. Respongué que la enfermedad no daeva tant temps. Ell, anujat ab la inportunidad del parroquià, digué a son parent: Senyor, libre'm de aquest home que no·m dexe viure. Anà-se'n lo parroquià molt trist". Expl. ("Del retiro"): "Mane sa alteza buscar ab diligència la causa de aqueix home. Y si an feta alguna cosa que sie digna de mort, que mòrie, perquè pague en aquest món la culpa de son pecat. Y ab assò se escapà de les penes de l'infern". [2] F. 58v-59: "Indulgencias concedidas por el papa Pío 5 y Gregorio 15 y ahora nuevemente confirmadas por Clemente 10 a las cruces de Caravaca para sus devotos". Inc.: "Primero. Quien llevare consigo dicha cruz, diziendo un paternoster y una avemaría todos los días, ganará indulgencia plenaria y participassión de todos los bienes que se hasen en la cristiandad". Expl.: "Todas las sobredichas indulgencias están confirmadas no solo del papa Gregorio 15, del papa Urbano 8, sino tanbién del papa Clemente 10. Han de tener la bulla de la crusada para ganarlas". Observacions:  Refereix la font de la major part dels casos, molts d'ells ben coneguts arreu d'Europa ja a l'època medieval. Entre les autoritats esmentades hi ha Cesari [d'Heisterbach], Tomàs de Cantimpré, Jaume de Vitry, Pere Damià, etc. [JMC] Bibliografia:  DESCR.: Miquel i Rosell 1958-1969: I, 62-63.