• Cerca general
  • Cerca per camps
  • Cerca per matèries

 

 

 

 

 

Id MCEM: 1357

Ciutat Barcelona

Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca de la Universitat

Signatura: Ms. 57

Signatures antigues: 21-4-9, 2-5-3, X-13-5

Data: 1774

Llengua:  Catalā, castellā

Suport: Paper

Mides: 143 x 100 mm

Folis: F. 1-157 + 8

Copista: Fra Josep Montserrat (al colofķ dels núm. 2 i 3)

Enquadernació:  Pergamí

Llom: "Libro | Ascetico" (al lloc del teixell, a ploma)

Procedència:  "Es de la Biblioteca Mariana del convento de San Francisco, de Barcelona" (f. 4)

Estat de conservació: 

Ornamentació: El f. 1 té unes dimensions més grans, car és desplegable, i té undibuix de la ciutat de la Jerusalem celestial. Diversos gravats als f. 4v, 14v, 39v, 48v, 81v i a l'anvers i el revers dels f. 83, 97,112, 128 i 151

Matèries: Espiritualitat , Narrativa , Sermons

Autor: 

Títol:  [Tres narracions ascètiques]

Contingut

[1] F. 5-38v [Sobre la glòria celestial]. Inc.: "Per entrar en consideració una ànima devota de la pàtria y santa ciutat del cel, concidera que del que contaré no diré res perquè no y ha capacitat ni enteniment per explicar-o. Condicera [!] dintre ton enteniment una ciutat en lo món tan rica y hermosa". Expl.: "y queda prendat lo divino Senyor de la rica jaya de sa enamorada y casta esposa".

[2] F. 49-78 [Història d'un monjo anomenat Bé-em-vull]. Inc.: "Non potest perveniri nisi per magnos labores minus feriunque praevidentur talis vita finis ita. Pues asegurats de unsant temor de Déu ab las àncoras de la esperança, obediència, pobresa, castedat, paciència y humilitat y damés virtuts, nos podem asegurar de pasar a l'altra part y sens això és presumció lo pasar. Com explica sant Geroni, avia en cert monestir un religiós anomenat Bienmequiero, lo qual después de temps que avia exercitat las cosas de humilitat y de mortificació, hisqué de la escola dels novicis y començà a pensar en si matex, que bo seria que se n'anàs a encontrar a Déu y se donàs en grans contemplacions y exercisis espirituals, pues que ja avia estat bastant temps novici y excercita[n]t las obras de humilitat, y que ja era temps de alçar lo cap, pues avia rentat lospeus del Senyor en alguna mortificasió, y era just alçar-ce, besar-li la mà y la cara ab amorosa contemplació". Expl.: "digué lo prior sens vèurer causa més llegítima y justa: `Y aquesta que vós dieu no és bastant sinó vostra negra y pròpia voluntat'. En això li digué sa muller: 'Pues ja que ell no te la vol donar, pren-te-la'. Y açò per acabar-lo de precipitar-lo en lo profundo del mar. Y tu que llegeixes esta història, escriu en ton cor lo camí que has de fer y preguntar ha uns y altres si lo camí que vas si·s pot pèrdrer. Mira que és gran lo perill y que no prengueses lo camí de aquest desgraciat, del qual camí nos guàrdia Déu per sa grant misericòrdia. Amén, Acabo de escríurer esta història dia 20 maig 1774. Fra Joseph Montserrat".

[3] F. 82-157 [Història de Desitjós]. Inc.: "E en un desierto morava un santo y devoto hermitanyo, el qual, después que mucho tiempo uvo servido a Dios, vino en su corasón un gran desseo dealcansar el perfeto conocimiento de Dios. Y por esso determinó de salir de su celda y irse por los desiertos por allar quien esto le pudiese ensenyar, según su deseo. Y puso nombre en su persona, donde este monje fue llamado Desseoso de encontrar a Dios y su perfección. Partiose, pues, nuestro Desseoso de su celda y comensó a caminar por un desierto, y después de algunos días encontró con un pastor que guardava ganado. Mucho se alegró Desseoso quando vido al pastor. 'Deo gracias, hermano', dixo Desseoso". Expl.: "y tiene este juez cinco sirvientes: la 1 es sapiencia, y tiene cuidado de las cosas de Dios; la 2 es inteligencia, cuyo officio es yr a Dios; la 3 es discreción, cuyo officio es tener la parte más segura y mejor; la 4 es raciosinacio [sic], cuyo officio tira y va al sinaeresi por donde juzga que todo bien deve ser amado y todo mal aborrecido; la 5 es conocimiento, cuyo officio es hazer cerca de las buenas costumbres y obras virtuosas. Estas son las velas que arden en lo alcásar. De toda esta gente, la memoria es lo escrivano y el juez el intendimiento y con toda su gente tiene por reyna y señora a la voluntad, la qual se facía per beneirlo, alabarlo. Amén. Amén. Se acabà lo dia 22 juny 1774. Fra Joseph Monserrat. Barcelona".

Observacions: 

Si més no, [2] i [3] són adaptacions de la major part de l'Espill de la vida religiosa, atribuït ja en el segle XVI a fra Miquel Comalada.

[JMC]

Bibliografia: 

DESCR.: Miquel i Rosell 1958-1969: I, 60.

 

 

 


 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal