Vol. I
F. 1-4 (p. 7-14). Inc. (introducció, acèfala): "[...] tenir posessió y domini de béns temporals ab títol just y dependentment de las concessions de las lleys dels prínceps y ab la moderació ordenada per Christo y declarada per la enseñança dels apòstols". Expl.: "anem, pues, al primer y vejam si a la Iglésia y als ecclesiàstichs és lícit possehir béns terrens y especialment fondos". Al f. 15 s'ha copiat: "Cap. 1. Primo, que la Iglésia pot lícitament acquirir y possehir béns temporals. Secundo, que dir lo contrari és error digne de grave censura". Després, segueixen diversos folis en blanc.
F. 9-22 (p. 23-44): "2". Inc.: "Així com estan en error aquells los quals dónan per concedit de la divina lley allò que per ella està prohibit, així estan en error aquells que venen per il·lícit segons la mateixa lley allò que per ella realment no està vedat". Expl.: "y no obstant estò, venen de nou produïts per los adversaris suprimint ab la acostumada mala fe las confutacions". Segueixen dos folis en blanc.
F. 25-193 (p. 49-385): "Cap. 1. Se propòsan los arguments que, de vàrias parts de la Escriptura sagrada del Nou Testament trauhen los contraris y se demostra la sua insubsistència". Inc.: "És màxima certa de aquells que, freqüentment, en aquest gènero de controvèrsias, se prevenen los escriptors no solament cathòlichs, sí també protestans, que sia lícit allò que no se prova ni se pot provar mai il·lícit. Al present no se prova ni se pot may provar que sie il·lícit a l'ecclesiàstich de adquirir y de possehir béns temporals". Expl. ("Cap. 5"): "per el qual meresqueren vàrios de ser contats entre los heretges et pretèndrer y enseñar que és dañós y il·lícit als ecclesiàstichs y a la Iglésia las acquisicions y posessions dels sobredits béns y, havent per esto mantingut a nostres lectors allò que·ls havíam promès demostrar, passem al segon llibre de aquesta obra, en el qual havem prefixat de fer constar als mateixos ab qual dret acquireix y posseheix los referits béns".
Vol. II
F. [1]-17 (p. 1-33): "Títol del llibre". "Del dret libre de la Iglésia per adquirir y possehir béns temporals tant mobles com immobles. Llibres contra los impugnadors del mateix dret y especialment contra lo autor del Ragionamento, en orde als béns temporals possehits per las iglésias, estampat a Venècia lo any 1766 ab llicència dels superiors. Llibre segon. Tomo segon. Ab qual dret adquireix y posseheix béns temporals, y especialment estables, la Iglésia y si un tal dret és libre, absolut y no impedible per alguna potestat secular". "Introducció". Inc.: "1. Los sentiments dels contraris en orde al dret que té la Iglésia per adquirir y possehir béns temporals y de las fonts de hont trauen los arguments per confirmar-ho". Expl.: "encara que jo crech que ab molta raó Plinio el Menor ha escrit que 'custodienda sit brevitas si caussa permittit; alioquin prevaricatio est transire dicenda, praevaricatio etiam cursim et breviter attingere quae sint inculcanda, infigenda, repetenda', però 'plerisque longiore tractatus vis quaedam et pondus accedit' (libro I, epis. 20, num. 2)".
F, 17-203 (p. 33-405): "Cap. 1. Com vanament procurin los adversaris deduir de las sagradas lletras que no per altre dret los ecclesiàstichs y las iglésias adquireixen y posseheixen béns terrenos sinó per concessió dels soberans del sigle". "Dividiré aquest capítol en tres paràgrafs. En el primer confutaré los arguments que los nostres contradictors pretenen fundar sobre las sagradas Escripturas del Vell Testament; en el segon, las rahons que ells procúran de duir de la història evangèlica; y en el tercer, las reflexions fetas per ells sobre los actes y epístolas dels apòstols". "1". Inc.: "1: De l'orde de Moisès que, per la estructura del tabernàculo, no se oferís altre cosa més perquè las ofertas éran sobreabundants. 2: No poden los contraris tràurer". Expl. ("8. Ab los testimonis de Constantino emperador y ab altres més incontrastables documents se demostra falsa la proposició del regionatore de què las iglésias antes de la persecució de Diocleciano no possehissen béns estables, y se pròban insuficients las observacions sobre las quals funda ell una tal proposició"): "havent estat prohibit per las lleys el possehir als cosos, compañias o col·legis no aprobats, no devia certament ni sols pensar que llegítimament".
Vol. III
F. 1-4. Inc. (acèfal): "[...] per avventura e penserei come ei si gloria di pensare. So, che Giovanni di Polemar nella orazione que recito nel concilio di Basilea lasciò scritto que il diavolo suggeriva agli ussiti, i quali pure malamente pensavano". Expl.: "si lo stesso ragionatore come gli altri contradittori trattino la parte più nobile della Chiesa qual è certamente il clero".
F. 4-240: "1. L'autorità di S. Gregorio Nazianzeno si dimostra direttamente contraria alla opinione del ragionatore e degli altri nostri avversari". Inc.. "En el Ragionamento e nella confermazione del Ragionamento medessimo, ci oppone l'avversario certe parole ch'ei dice essere di s. Gregorio Nazianzeno, quantunque in realtà non lo sieno". Expl. ("Cap. 5. La Chiesa per diritto libero non impedibile divino può acquistar e possedere e acquista e possiede beni temporali"): "tutte le massime, le quali sono contrarie a questi articoli di fede decisi da concili gtenerali, provengon della ignoranza, sono mantenute dall'interesse, procurono l'impietà. Ffine del secondo libro". |
