[1] F. [1v] prel.: "La loa o preàmbol lo qual se fa en la presa de Christo nostre senyor en lo puesto que comensa: O sabiduria inmensa. Noto que aquell que farà dita loa ha de anar vestit com si era un cavaller molt ben tractat y se dirà dita loa en favor del poble o de cara al poble ab una gràcia y cortesia qual pòrtan las paraulas de dita loa. Die 25 de gener dee 1745".
F. 1-4v: "La loa". Inc.: "Era Déu en lo principi / los cels y també la terra / aquells que ab tanta ermosura / y tan perfeta bellesa / lo cel ple de diamants / y tal número de estrellas / que sols Déu las pot comptar / segons diu Davit profeta. / A la terra benehí / ab moltas plantas y erbas". Expl.: "Cossas són que a tots importa / posar-i vostras potèncias / suplicant-los que aquest acte / tots lo mírian ab cilenci".
F. 5-5v: "Taula".
F. 5v: "Die 28 de gener de 1745". "Col·loqui poètich y compendi del despediment de Jesuchrist y de sa mare Maria y los apòstols y dexebles y de la oració en la mort y de la presa y demés improperis de sa sagrada pació sua". "Se ha de advertir que se ha de posar al mitx del catafal una taula y de sobra una imatge de nostra Senyora y ix lo primer y diu".
F. 6-89: "Primer". Inc.: "Clara reina que sin falta / no tienes ni tendrá par / a ti doi gracias esmalta / tu quien eres la más alta / criada no por errar / A ti claríssima estrella / que eres cumbre de la lumbre / a ti, la más linda y bella / de tu claríssima lumbre / pido solo una centella". Expl.: "Joseph Abrematias se gira al poble y diu: / Puix hem acabat lo enterro / víngan tots a·companyar / la Verge en aquest desterro / y ajudem-li a plorar. / Y perdònian si hi à agut herro. / Finis. / Die 13 de juny de 1745. Manrresa".
[2] F. 90-91v: "Aquest afecte que vui los christians fan de la mort y pació de nostre Redemtor és una obra molt aprofitosa perquè y aurà molts que no sabran llegir ni tanpoch sabran qu·és lo que patí Christo encara que nostra mare la Iglésia los ensenya. Però no basta a saber tan com aquells que u veuen però encara que ho vegen no bàstan a saber què és lo que patí Christo en sa sagrada pació y encara que fàssan la presa no és com aquella que feren al Senyor, y la presa que·s fa és una memòria del que patí Christo. Però jo declare a menut tots los vituperis que li feren y axís estareu atents lo que diré y també ho estampareu a la memòria los torments que lo Senyor patí per nostre amor y redemció és lo següent". Inc.: "Quant agueren fet oració moltes vegades las gloriosas santa Brígida y santa Metilde, germanas, a nostre Senyor desitjosas de saber a menut lo que avia patit Christo en sa santíssima pació y los va aparèxer Christo, los digué: 'Molt amadas mias, aveu de saber que las bofetadas que vaig rebre en la casa foren cent y vint; cops de punis en la boca quant vaig ser pres, trent[a]; caigudes en terra quant vaig ser pres des de l’hort fins a casa de Anàs, ce[n]t; puntadas de peus, cent y quaranta; cops sobre lo ventre y pits, vint-y-vuit; cops en les cames, trenta-vuit; cops sobre les espatlles y esquena, vuitanta; cops sobre los brassos, setanta-dos; alsat per los cabells y ab la soga, setanta-y-tres; estirat per la barba y rosegat, setanta-vuit; rocegat y estirat per los cabells, tres-sents sinquanta vegades; rocegat ab la soga al coll, en trenta-una vegada[s]; suspirs ordinaris, sent y nou (mentres me estàvan asotant, arribí una vegada a punt de morir); assots y ferides, sinch mil quatre-sentas setanta-sis; llagas menors que·m féu la corona, mil; llagas majors en lo meu cap, setanta-y-dos; caydudes ab la creu al coll, sinch; escopides de la cara, setanta". Expl.: "qui tindrà aquesta religió serà deslliurat del dimoni ni morirà de mala mort ni de mort repentina y la dona que estarà de part portan-la parirà sens perill en la casa ahont estarà no hi aurà ninguna mala cosa y quaranta dias abans de sa mort veurà la mia mara la Verge santíssima. Aquestas paraulas digué Christo en etas duas germanas". |
