• Cerca general
• Cerca per camps
• Cerca per matèries

Trieu el camp Id MCEM Ciutat Biblioteca o Arxiu Signatura Títol Autor Llengua Data Suport Copista Enquadernació Contingut Observacions

- Acadèmies literàries Alquímia Art Astrologia i astronomia Bíblia Bibliografia i inventaris Biografies Botànica Cartes i epistolaris Cavalleria Còmput i calendari Devoció Diàlegs Diccionaris i vocabularis Dietaris i memòries Doctrina cristiana Documents Dret Economia Epigrafia Equitació Espiritualitat Falsificacions Farmàcia Filosofia Física Formularis Gastronomia Genealogia i heràldica Geografia Gramàtica i llengua Hagiografia Historiografia Jocs i entreteniments Lògica Matemàtiques Medicina Metafísica Miscel·lànies historicodocumentals Miscel·lànies literàries Moral Música i dansa Narrativa Notaria Numismàtica Oratòria Ordinacions Pedagogia Poesia Polèmica religiosa Política Profecies Psicologia Receptes i eixarms Relacions i gasetes Retòrica i poètica Sense classificar Sermons Teatre i espectacles Tècnica Teologia Tradició clàssica catalana Tradició clàssica grecollatina Traduccions Veterinària

 

 

 

 

 

Id MCEM: 1338

Ciutat:  Barcelona Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca de la Universitat Signatura: Ms. 8 Signatures antigues: 21-3-31, 2-4-10, An-9-208 Data: 1781 Llengua:  Català Suport: Paper Mides: 200 x 145 mm Folis: F. [1-9] + p. 1-[302] amb numeració discontínua en llapis + f. [1-5]. Copista:  Enquadernació:  Pergamí Llom: Al lloc del teixell a ploma: "Viatje a | terra | santa | del 1768 | al 1781" Procedència:  Al revers del novè foli no numerat: "P. Joan López. Ex libris Raymundi Ferrer Presb. Congre. Oratorii ann. 1816" Estat de conservació:  Ornamentació: Matèries: Dietaris i memòries , Relacions i gasetes Autor:  Joan López i Bartrolí (1730-1798) Títol:  Relació de la peregrinació a Jerusalem Contingut:  F. [2]: "Indice de lo contingut en lo present llibre. Paginas 3: Relacio del viatge de terra santa. 5: Partida de Barcelona". P. 1-3: "Relació de la Peregrinació a Jerusalem. 1762". "Advertència a qui assò llegirà". Inc.: "No és mon ànimo tractar de intent dels llochs sants de Jerusalem per aver-hi molts autors que acerca de esta matèria han escrit, sí solament lo que jo baix vèurer y notar en ells lo que en mon curs de la missió succehí, perquè ademés de ser cosa molt llarga lo tractar de matèria tan dilatada, seria temeritat mia voler añadir o trèurer cosa alguna de lo molt que ells han escrit". Expl.: "y aguardant tots que se proporcionàs bastiment bo, aguardàrem dos mesos en esta de Barcelona, y succehí lo que ara diré". P. 3-301: "Peregrinació a Jerusalem, any 1762. 17 + 62". Inc.: "Egredere de terra tua et de cognatione tua et de domo Patris tui et veni in terra quam mostravero tibi (Gen. cap. 12). Sempre la Palestina ha estada aquella terra més estimada, ja de aquells patriarcas antichs, ja de molts sants y santas que la peregrinaren, y ja de tot lo resto dels fiels cristians que apar tenen entrañada la innata devoció  a ells, pues si no poden visitar-la a lo menos gustan de oir notícias de ella". Expl.: "y deixat tornar a ma amada pàtria sia per a més amar-los y servir-los. Amen". P. [302]: "Esta breu relació que per ma utilitat comensí a escríurer-la en Damasco de Síria la acabí en esta ciutat y convent de Barcelona, any 1781, dia 10 de abril. Prego a tots aquells que la llegiran me discúlpian si en la escriptura encontran alguns errors y no està ab aquella elegància que gusta als lectors, perquè mon ànimo no ha estat escríurer-la per lo comú sinó per ma pròpria utilitat. A més, que quant la escrivia no me recordava lo ydeoma català per no usar-lo molt temps havia, escrivint-lo també ab molta prestesa". Observacions:  Sobre l'autor d'aquesta peregrinació, comenta Anglada (2012: 321): "La conclusió que es desprèn d'aquesta ressenya biogràfica és que des de la plaça de Dalt de Sant Hipòlit, on naixia l'any 1730, fins al convent del Remei de Vic, on moria l'any 1798, Joan López va córrer món amb afany missioner, és a dir, va anar amunt i avall amb voluntat de servir la causa franciscana. Que la seva capacitat de treball i els seus dots van ser valorats i públicament reconeguts pels jerarques franciscans es demostra en els diferents càrrecs de responsabilitat que va ocupar en diversos convents de Terra Santa. Certament ell va acomplir el requisit de l'orde franciscà que consistia a aprendre les llengües parlades a les regions on els frares anaven a missionar. Hem vist com als estudis propis d'un religiós hi afegí els que va fer de llengua àrab a Damasc i de llengua grega a Nicòsia. Un cop en aquest destí López va instruir-se en grec modern. Pel que fa a l'àrab, en el seu relat ens explica que el va començar a aprendre a Damasc en temps en què Francisco Cañes era el superior de la missió; desconeixem, però, si es limità a dominar la variant dialectal síria per a la predicació i l'assistència a la població de religió cristiana, o si va aprendre també àrab clàssic i fins a quin nivell. I això no ho sabem perquè López no ens ho diu. Tenim, sí, testimoni del diploma que el faculta com a lector-professor en llengua àrab del Col·legi de Damasc, on s'esgrimeix l'argument del bon coneixement que havia assolit del dit idioma, però és sorprenent que ell a la Relació no mencioni en cap moment la seva activitat com a docent. De fet, crida l'atenció que en el seu relat el nostre frare, qui de cada lloc per on passà dóna alguna notícia dels convents i les activitats que els franciscans hi feien, a penes parli del convent de Damasc on s'estigué uns quants anys i on s'ha de creure que dugué a terme la tasca de professor d'àrab". La mateixa estudiosa desatribueix a fra Joan López algunes obres filològiques que passaven per seves, si més no a partir del diccionari de Torres Amat: "Per dir-ho ras i curt, entenem que al santhipolenc Joan López li ve balder el qualificatiu de filòleg. Amb independència dels bons coneixements de grec i d'àrab que probablement va assolir amb finalitat pastoral, el cert és que l'aportació de més ressò públic i literari de López ha estat el relat de la seva estada de missió de divuit anys a l'Orient Mitjà. Pel que fa a l'aportació lingüística que reiteradament se li atribueix, cal posar de manifest que no hem aconseguit trobar proves que confirmin que Joan López fos autor d'alguna gramàtica aràbiga o de cap vocabulari àrab-castell" (Anglada 2012: 325). [JMC] Bibliografia:  ED.: Homs 2002. // DESCR.: Miquel i Rosell 1958-1969: I, 9. // EST.: Torres Amat 1836: 347. Madrenas Tinoco; Ribera Llopis 2006. Anglada 2012.