• Cerca general
• Cerca per camps
• Cerca per matèries

Trieu el camp Id MCEM Ciutat Biblioteca o Arxiu Signatura Títol Autor Llengua Data Suport Copista Enquadernació Contingut Observacions

- Acadèmies literàries Alquímia Art Astrologia i astronomia Bíblia Bibliografia i inventaris Biografies Botànica Cartes i epistolaris Cavalleria Còmput i calendari Devoció Diàlegs Diccionaris i vocabularis Dietaris i memòries Doctrina cristiana Documents Dret Economia Epigrafia Equitació Espiritualitat Falsificacions Farmàcia Filosofia Física Formularis Gastronomia Genealogia i heràldica Geografia Gramàtica i llengua Hagiografia Historiografia Jocs i entreteniments Lògica Matemàtiques Medicina Metafísica Miscel·lànies historicodocumentals Miscel·lànies literàries Moral Música i dansa Narrativa Notaria Numismàtica Oratòria Ordinacions Pedagogia Poesia Polèmica religiosa Política Profecies Psicologia Receptes i eixarms Relacions i gasetes Retòrica i poètica Sense classificar Sermons Teatre i espectacles Tècnica Teologia Tradició clàssica catalana Tradició clàssica grecollatina Traduccions Veterinària

 

 

 

 

 

Id MCEM: 154

Ciutat:  Barcelona Biblioteca / Arxiu:  Biblioteca de Catalunya Signatura: Ms. 1024 Signatures antigues:  Data: XVII Llengua:  Castellà Suport: Paper Mides: 210 x 155 mm Folis: 1 + f. 1-274 en llapis (antigues: 1-272; 19-67) + 1 Copista:  Enquadernació:  Pergamí Llom: "Ayala. Compendio de la historia de España y genealogía de los condes de Barcelona. Ms. original" Procedència:  "C. S.". Comprat per la BC al llibreter Constantino Román (1929) Estat de conservació:  Taques d'humitat Ornamentació: Matèries: Genealogia i heràldica , Historiografia Autor:  Juan López de Ayala (doc. 1600-1625) Títol:  Genealogía, relación y discurso breve y fidedigno verdadero del linaje real de los godos. [Història dels comtes de Barcelona] Contingut:  F. 1-2v [Notícies històriques i autobiogràfiques de Juan López de Ayala (aquestes, dels anys 1600-1625)]. [1] F. 3-154v (1-152v): "Genealogía, relación y descurso breve y fidedigno verdadero del linaje real de los godos, en el qual entran los sanctos san Leandro y sant Ysidoro, arçobispos de Sevilla, y san Flugençio, obispo de écixa, y sancta Florentina, natural de écixa, y cómo los reyes d'España susçeden de él y por divino veneficio se á conservado y continuado su generación hasta su generación hasta estos tiempos muy felixçe de nuestro chatólico rey don Filipe, tercero de este nombre". Inc.: "La gloriosa santa Florentina o Florencia, natural de la ciudad de écixa". Expl.: "Nota: Coronóse el rey en San Gerónimo de Madrid a [en blanc] del mes de mayo de 1621 años". [2] F. 155-221 (153-219): "Esta es una breve copia de las líneas de los reyes y condes de Aragón, y ansimissmo de la manera cómo vino a llamarse aquella provincia assí. Entran en esta línea los muy nobles valerosos cavalleros los del apellido de los Juffrés, condes de Barcelona, contando desde el año de septeçientos y noventa y tres años hasta la hera de mill y quinientos y veinte y quatro". Inc.: "Es a saver que España está repartida en cinco probincias, conviene a saver: la provinçia de Tarragona, Galli[ci]a, Portugal, Andaluçía y Cartajinense". Expl.: "no pesándoles d'ello a los del condado de Barcelona, por yr sucediendo en él unos tan valuosos reyes y señores, de qu'ellos se precian, y con mucha raçón, d'ellos. 1608, agosto". [3] F. 221v-274v (219v-s. n.) [Notícies diverses: càrrecs exercits per la família Jofré a Castella i Aragó; història de Navarra; notícies dietarístiques sobre la família reial espanyola fins al 1625; sobre la noblesa castellana; alcaids de Toledo, conestables i almiralls de Castella; trasllat de cossos reials a Toledo; cartes de Carles V; nota sobre la vila valenciana d'Oliva; com s'elegeix el papa; absolució d'Enric IV de França; llocs de Biscaia, etc. (en castellà)].   Observacions:  Tot i que López de Ayala és castellà, descrivim el ms. per la temàtica catalana de [2], una genealogia dels comtes de Barcelona que, segons l'autor, porten el cognom Jofré (o Guifré) des del fundador de la dinastia, "Otogier Joffré" (transumpte d'Otger Cataló); a partir de Ramon Berenguer IV ("Ramón Berenguel Joffré"), el títol de comte de Barcelona és ostentat, entre d'altres, pels Montcada i l'obra s'endinsa en una genealogia fantasiosa, influïda pels llibres de cavalleria coetanis, segons la qual el darrer comte de Barcelona, Beliano Joffré, és vençut i succeït pel rei de Castella l'any de l'era de 1428 o 1424. A l'hora d'interpretar el fet que Jofré sigui considerat un cognom, caldrà tenir en compte que López de Ayala va estar casat de 1600 a 1622 amb "Ana Juffre" o Jofré, morta el 1622 i enterrada a Toledo (f. 2), i que d'aquesta manera l'autor probablement pretenia demostrar un suposat parentesc de la família de la seva dona amb la casa comtal de Barcelona. És un nou exemple de creuament entre historiografia i narrativa que produeix obres com la Centuria o historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona don Bernardo Barcino, de Barelles (1600), influïda pels llibres de cavalleries, un gènere, d'altra banda, conreat per l'historiador Esteve de Corbera a la Primera parte del Dechado y remate de grandes hazañas donde se cuentan los immortales hechos del cavallero del Febo el Troyano, dedicat a Mencía de Fajardo y de Zúñiga, marquesa de Los Vélez (1576). El marquès de Mondéjar al·ludeix críticament els textos de Barelles i Corbera en l'apartat sobre historiadors de Catalunya de la seva Noticia y juicio de los más principales escritores de la historia de España (c. 1705): "y para que no se quexassen sus naturales [i. e. els catalans] de que no venciessen las fábulas de sus andanças cavallerescas a las demás de nuestra nación, salió un libro semejante al del Cavallero del Febo u al de Amadís de Gaula, con el título de Don Ramón [sic] Barcino, atribuido a un escritor antiguo llamado Capdevila" (BC, ms. 3077, f. 42v). [MTS] Bibliografia:  DESCR.: Anuario BC 1941: 46. Guía 1959: 94. Cincuenta años 1968: 152. Repertori 1620-1714: I, 202-204. // EST.: Galdeano 2016.