L' conté vuit capítols i s'interromp a la p. 54.
El text apareix esmentat a la Historia apologética de la vida y martirio de San Narciso, d'Onofre Relles, de l'any 1679, dins un índex de ms. que l'autor afirma haver utilitzat (aquest ms. es preserva a la Biblioteca Pública de Girona). Pep Vila llegeix: "Don Francisco de Cartellà y Malla, varón muy notable y eruditísimo, que por comisión de la ciudad de Gerona, trabajó 37 años en las cosas de San Narciso. Escrivió la vida del Santo, una 'Apología' en defensa de las moscas, y las grandezas de la ciudad de Gerona; y estos tres manuscritos, aunque informes, los tengo en mi poder". Vila considera que Relles hauria pogut fer servir el ms. i anima a estudiar en un futur les influències d'una obra sobre l'altra. L'estat "informe" que Relles atribueix al volum confirma que en fou posseïdor. L'obra resulta d'interès per a la historiografia local de Girona, segons Vila, de resultes de notícies com ara la que transcriu: "en la iglesia de San Feliz de Gerona, se halla un libro recóndito en su archivo, manuscrito, con cubiertas de pergamino, tan antiguo, que cuenta, por lo menos, los trescientos y veinte años, y tiene por registro e inscripción en sus cubiertas 'Llibre de memòrias de les coses de mossényer sant Narcís' y dentro escrivía en su catalán antiguo 'dels miracles e grans meraveyes que Déu ha obrades per intercecssió de mossényer sant Narcís, abans de sa traslasió y després són sens compte, e axí en aquest llibre no se n'escriu altre que el de las moscas que mataren los franceses, car no bastaria lo paper de deu càrregues, oc encara més y més'" (p. 40). Pep Vila considera que el text podria ser objecte d'un interessant estudi sobre el rerafons de tradicions religioses-patriòtiques i folklòriques relatives als romanços de cec, goigs, iconografia de boixos i gravats amb el sant "cobert i guardat per un estol de mosques", pel que fa a la guerra del Francès. D'una banda, tot evocant Desclot, Ferran Soldevila fa esment a la mortaldat de les mosques (Llibre del rei en Pere, cap. CLX), per bé que ni Desclot ni Muntaner parlin del miracle com tampoc ho fan els Gesta comitum. Només es fa al·lusió a la profanació del sepulcre del sant, no pas al miracle. Els cronistes italians B. Neocastro i N. Speziale, sí que fan esment a les mosques que van sortir del sepulcre. Pere Tomic, segons Soldevila, sembla ser que fou el primer cronista català (segle XV) que parla de les mosques sortint del nas del sant. La crònica del fals Boades ja barreja la tradició hagiogràfica i noves orientacions científiques. Soldevila, en la línia d'allò que després apuntarà Vila, ja animà a fer una lectura antropològica del miracle tot servint-se de la idea de "mite" com a categoria d'anàlisi, ja auspiciada per Malinowski.
[Vila, P. 1980] |
